ESTRENES DE CINE

'Piratas del Caribe 5': Jack Sparrow navega de nou

Johnny Depp torna a posar-se en la pell del carismàtic capità en la cinquena entrega de la sèrie, 'Piratas del Caribe: la venganza de Salazar'

'Piratas del Caribe 5': Jack Sparrow navega de nou

PETER MOUNTAIN

3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

«Pot semblar una petició peculiar, però ¿algú podria explicar-me per què soc aquí?», pregunta Johnny Depp en la pell del capità Jack Sparrow de seguida que apareix a 'Piratas del Caribe: la venganza de Salazar', i és una pregunta raonable. Al capdavall, parlem d’una saga que ja té 13 anys, al llarg dels quals ha ofert tres pel·lícules de qualitat decreixent i un quart capítol oblidable. La necessitat d’una cinquena entrega no és immediatament aparent. 

  

 «Tothom estima 'Piratas del Caribe'», afirma a manera d’explicació Joachim Ronning, codirector amb Espen Sandberg. «Per això vam moure cel i terra per formar part del projecte. Vam tenir moltes reunions per convèncer molta gent, fins que finalment Johnny Depp ens va donar el vistiplau». El duo noruec es va donar a conèixer internacionalment el 2012 quan la seva tercera pel·lícula, l’epopeia marítima 'Kon-Tiki', va ser nominada a l’Oscar. «Quan vam fer 'Kon-Tiki' ens vam encarregar nosaltres mateixos de tot, fins i tot del disseny del pòster», recorda Sandberg. «Ara, en canvi, hem tingut milers de persones treballant per a nosaltres, i tots ells són els millors del món en el que fan».

Espen Sandberg i Joachim Ronning, en el rodatge de 'Piratas del Caribe: la venganza de Salazar'.

LLIBERTAT CREATIVA

Encara que òbviament la seva feina aquí es limita a acolorir dins dels contorns que la saga té traçats per endavant des de l’èxit de la seva primera entrega, 'La maldición de la Perla Negra' (2003), la parella assegura haver disposat de total llibertat creativa. «Hem treballat amb la mateixa filosofia que a 'Kon-Tiki'. L’única diferència és que 'La venganza de Salazar' ha costat cent vegades més». 

  

 ¿En què s’han gastat els diners? Previsiblement, en la barreja d’acció, slapstick, malvats sobrenaturals, trepidants fugides, aliances improbables i reunions familiars a què la saga ens té acostumats. Al centre de tot hi ha el que per bé o per mal és un dels personatges icònics del cine modern: Sparrow, fill impossible de Keith Richards meitat Charles Chaplin, capaç de mantenir la cirrosi a ratlla sense perdre el seu somriure de dents d’or. «Sparrow està en la sang de Depp, i Depp, en la de Sparrow», explica Ronning. «En cap moment vam haver de parlar amb l’actor del personatge. Cada vegada que rodàvem una de les seves escenes ens limitàvem a fer un pas enrere i deixar-lo treballar al seu aire». 

   

Javier Bardem, en un fotograma de 'Piratas del Caribe: la venganza de Salazar'.

 Ara que la parella d’amants que van acompanyar Sparrow al principi de la saga ha sigut proscrita –per culpa d’una maledicció immortal, ni més ni menys–, la nova pel·lícula els ha trobat substituts: Henry (Brenton Thwaites), fruit de la unió entre Will i Elizabeth, i Carina (Kaya Scodelario), protofeminista a qui molts consideren una bruixa pels seus coneixements de geometria i astronomia. 

FITXATGE ESTEL·LAR

Tots tres –i altres habituals com Hector Barbossa (Geoffrey Rush)– formen equip per trobar el Trident de Posidó, una cosa així com la clau de tots els poders dels oceans. Per a això hauran de derrotar Salazar (Javier Bardem), un antic capità espanyol que va consagrar la seva vida a acabar amb tots els pirates que solcaven els mars fins que el més famós d’aquells bucaners el va derrotar i que avui, convertit en un zombi en permanent estat de descomposició, va a la recerca  de 'vendetta'. 

Notícies relacionades

  

 Mentre acompanyen els uns en la seva fugida i l’altre en la seva persecució, Ronning i Sandberg ens ofereixen girs argumentals i 'cameos' de categoria –premi per a qui reconegui sir Paul McCartney– i exuberants localitzacions i, és clar, una col·lecció d’imponents seqüències d’acció entre les quals s’inclouen el robatori d’un banc –del banc sencer–, l’atac d’uns taurons fantasma i una seqüència final en què el mar es parteix literalment en dos que evoca 'Els deu manaments' (1956). Segons els rumors, l’epíleg que se’ns ofereix després d’aquesta escena pretén funcionar a manera d’avançament de la que serà la sisena i última entrega de la sèrie. Això, en tot cas, dependrà del més que probable èxit de taquilla de la pel·lícula que ahir es va estrenar i, sobretot, de si Depp té la voluntat, i l’aguant, per ficar-se una vegada més en la pell de Sparrow.