¿L'últim amor de Lorca?

Ian Gibson creu que Ramírez de Lucas podria ser una entre tantes conquistes del poeta

 

  / EFE

2
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Coordinador d'Opinió y Participació

Especialista en Escric, quan puc, sobre literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Cap al 1990, Ian Gibson va treballar la documentació lorquiana d’Agustín Penón, en què apareixia la primera referència a la relació entre Juan Ramírez de Lucas i Federico García Lorca. Es tractava d’una entrevista de Penón amb Pura Ucelay, el 1956, en què aquesta qualificava Ramírez de Lucas com «l’última obsessió» de Lorca. Gibson va parlar amb Ramírez de Lucas, llavors veterà crític d’art de l’Abc, que es va negar a deixar-ne anar res. I ningú no en va tornar a parlar fins que el 2012 es va revelar l’existència d’una carta i un poema dedicats a aquell jove de 18 anys d’Albacete i es van iniciar les gestions perquè sortissin d’una caixa forta les memòries escrites el 1996 en què relatava la seva relació amb el poeta els mesos anteriors al seu assassinat. Memòries els primers fragments de les quals han sigut fets públics els últims dies, incloent-hi un relat del comiat de Lorca camí de la ciutat on perdria la vida.

    

¿Però va ser Ramírez de Lucas l’últim gran amor del granadí?

    

Ian Gibson té els seus dubtes sobre el verdader significat d’aquella relació durant els últims mesos de vida del poeta, i encara més que el jove d’Albacete fos qui l’havia d’acompanyar a Mèxic, el viatge que hauria salvat la vida de Lorca i mai va arribar a fer. Encara que li prometés endur-se’l amb ell i convertir-lo en l’actor més gran del moment. «Això els hi deia a tots», diu Gibson des d’un tren, tornant de la fira del llibre de Valladolid. Gibson recorda que aquells dies Lorca era famós, «envoltat d’admiradors», «el poeta més desitjat per tots els joves en l’escena gai de Madrid», entre els quals «pot triar», en un moment de la seva vida en què està molt lluny de ser monògam.

    

Segons Gibson, un text escrit 60 anys després dels fets pot no ser fiable, ser víctima de les deformacions de la memòria. «No me’n fio. Potser amb el temps el seu record va fer més gran del que era aquella relació», apunta. «Tothom va acomiadar Lorca aquell dia, o la vigília, o li va advertir que era perillós anar a Granada», ironitza.

    

«Tot és revisable, per descomptat. Per això el que vull és que publiquin d’una vegada i es pugui consultar aquest escrit», reclama Gibson, que entén que la família amb el temps s’ha arribat a sentir menys incòmoda amb el seu contingut. «Que pel que tinc entès no té res de sexualment explícit ni d’escandalós des del nostre punt de vista actual; a més a més, la voluntat de Ramírez de Lucas és que es publiqués», afegeix.

Notícies relacionades

    

Malgrat tot, hi ha una altra informació al voltant de Lorca encara desconeguda que l’hispanista considera «molt més important», com és ara la correspondència de Lorca amb Rafael Martínez Nadal, que l’hispanista Gibson no creu que arribés a ser destruïda. «És la clau, sobretot per les cartes que li va enviar des de Nova York, on li explicava les seves festes i les relacions que mantenia amb homes negres a Harlem... això és el que vull veure».