Sant Jordi, el dia de tots els llibres
Els carrers s'omplen com si aquesta no hagués sigut la primera diada en diumenge des del 2006
Les llibreries van notar que la festa ja va començar divendres, amb un increment de vendes repartides entre molts títols
Veïns i turistes col·lapsen el centre de Barcelona a la recerca de roses i llibres /
Sant Jordi no queia en diumenge des del 23 d’abril del 2006. 11 anys enrere, en una era molt remota, dos anys abans de la crisi. Des de fa mesos ja s’havia començat a posar benes abans de la ferida: dos dies de descompte, acceptats després de moltes reticències pels llibreters; declaració del diumenge com a festiu comercial a Barcelona; programació d’activitats culturals de preescalfament... O bé tota aquesta precaució ha recollit els seus fruits, o bé el temor a una fuga de la ciutat que deixés els carrers sense compradors de roses i llibres era injustificada. Els carrers es van omplir i les llibreries van començar a vendre dijous i ja no van parar; en cada gran carrer hi havia més d’una taula d’oenagés o de les més diverses causes solidàries, i milers de voluntaris van recollir firmes a favor del referèndum. Per no parlar d’autors firmants, uns de més contents que d’altres però pocs tan exultants com els que van encapçalar les llistes dels més venuts: Xavier Bosch, Fernando Aramburu, Carles Capdevila i Pau Donés.
«Ja he sentit dues o tres vegades la frase ‘tant de bo cada any Sant Jordi fos diumenge», comentava sorprès un directiu de Planeta. L’any passat Sant Jordi va ser dissabte. I va ser una festa gran. Aquest any, diumenge, i encara que l’afluència als carrers és difícil de calcular, alguns símptomes deien que la cosa anava bé a Barcelona: stewards amb armilla taronja, com en un metro de Tòquio ple de gom a gom, regulant la circulació de vianants en cruïlles clau com la de Canaletes; la Guàrdia Urbana tallant el passeig de Gràcia entre la Gran Via i Aragó, convertint-la en una zona de vianants, visitants d’altres ciutats...
«TENDÈNCIA POSITIVA»
Segons el Gremi de Llibreters de Catalunya, el resultat ha sigut «esplendorós». «Caure en dia festiu no ha implicat menys participació, i la gent ha continuat sortint al carrer per complir amb la tradició», va declarar el seu president, Antoni Daura. Però ¿números concrets? Una «tendència positiva» des de divendres fins diumenge, fent plausible que es compleixi l’objectiu, que no previsió, que el 5% d’augment de les vendes recollit des de començament d’any tingués continuïtat. Fa uns anys que els llibreters han renunciat a donar xifres inventades en ple dia de Sant Jordi, per corregir-les al cap de res amb estimacions només una mica més fiables. Així que, cap xifra fins dijous que ve, quan s’oferirà un balanç a partir de les vendes reals dels 170 punts de venda que utilitzen el sistema Libridata, que computa cada una de les vendes que passen per caixa.
¿Intuïcions? Dijous ens diran que aquest Sant Jordi ha sigut notablement millor, si es compta tota la setmana. Perquè d’això es tracta, d’una setmana de Sant Jordi, no d’un dia només. «Un Sant Jordi i mig», deia un llibreter. I si es manté la tendència dels últims anys, com un miratge, amb més llibres venuts en català que en castellà.
RECUPERACIÓ REAL
A la llibreria Laie, per exemple, encara a mitja jornada calculaven haver superat ja les xifres del 2016, quan el sector es va quedar a un pas de vendre 21 milions d’euros en llibres. «Fa dos anys que diem que el sector es recupera, que repuntarem… però la veritat és que hi havia un pic i després una baixada, i en canvi ara sembla que la cosa va de debò», comentava el director comercial de Penguin Random House, Patxi Beascoa. «Es notarà el bon temps. L’any passat la pluja ens va arruïnar la tarda a Girona, Granollers, Manresa», deia Jordi Grané, un dels factòtums d’Abacus.
Grané deia avançada la tarda que estava sent un dia «de molts llibres molt venuts», més que d’estar pendent de «qui és el més venut». Podria ser una variant del tòpic «el premi ha estat molt repartit», però la veritat és que així sembla que ha acabat Sant Jordi, segons la primera llista provisional facilitada ahir pel Gremi. Molts llibres molt igualats i que, no s’ha d’oblidar, representen el 5% (el 10% en els anys dels best-sellers de veritat) de les vendes reals.
Només al cap d’uns dies s’informa de quin ha sigut realment el llibre més venut, quan (no sempre ho ha fet) el gremi elabora una llista única en què no només es computen les vendes de la diada sinó que també es classifiquen els títols per ordre al marge de la llengua o el gènere. ¿És més primer el que encapçala la relació dels llibres en català, o en castellà? Els pocs títols amb les dues versions, com els últims de Carlos Ruiz Zafón i Albert Espinosa, ¿guanyaran posicions quan se sumin?
ELS TRIOMFADORS
De moment, entre la ficció en català destaquen els autors populars i mediàtics o amb una base de lectors fidel (Xavier Bosch, primer amb Nosaltres dos; Pilar Rahola segona amb Rosa de cendra; Jordi Basté i Marc Artigau tercers amb Un home cau, i Rafel Nadal cinquè amb La senyora Stendhal), mentre l’exigència literària de Jaume Cabré (més avar a firmar, això també) s’havia de conformar amb la quarta posició per a Quan aarriba la penombra.
Notícies relacionades
En castellà, els autors amb més pes literari encapçalaven, en canvi, la llista (Patria, de Fernando Aramburu; Tierra de Campos, de David Trueba, i El monarca de las sombras, de Javier Cercas), seguits en segon pla per El laberinto de los espíritus, de Carlos Ruiz Zafón, i No soy un monstruo, de Carme Chaparro. I en no-ficció, dos casos d’empatia al límit entre autors i lectors: La vida que aprenc, de Carles Capdevila, en català, i 50 palos, de Pau Donés, en castellà.
