El Govern entrega el Premi Guillem Agulló i Salvador a l’Amical de Mauthausen i a les víctimes del nazisme espanyol

Després de la polèmica que va saltar a l’estiu, quan la família de Guillem Agullóva denunciar que s’havia assabentat per la premsa que el Govern no entregaria aquest premi el 2025, el seu pare i la seva mare han acudit a l’esdeveniment, que finalment s’ha mantingut, i han agraït la seva celebració. «Tenim pau, ja no plorem, estem reconciliats amb la nostra gent, amb vosaltres», ha declarat el pare, Guillem Agulló. «No aconseguirem que ells [l’extrema dreta] arribin on no volem que arribin», ha exclamat, lamentant que el «feixisme» continuï arrelat al País Valencià, governada pel PP amb el recolzament de Vox.

La lluita contra l’extrema dreta

La cerimònia ha estat presidida pel president del Parlament, Josep Rull, acompanyat per la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, que, després de la polèmica de la família, va rectificar i va dir que va ser un «malentès». «La seva memòria ens recorda que la violència política no és cosa del passat, és una ferida oberta que només podem guarir amb veritat, justícia i amb la voluntat de reparar i no voler oblidar», ha dit Menor. La titular de Feminisme ha advertit que l’«extrema dreta» avança i «posa en perill» la convivència i les institucions. «En moments així, la seva figura [Agulló] serveix de far; la millor eina és la democràcia i la nostra humanitat», ha afegit.

L’exdiputat de la CUP, David Fernàndez, també ha intervingut en l’acte en qualitat de jurat d’aquest premi, juntament amb Özgür Günes. «El van assassinar només per ser antifeixista, d’esquerres i independentista», ha afirmat, visiblement emocionat, citant també Pablo Hasél, després d’advertir que l’extrema dreta mai se n’ha anat d’Espanya, ni tan sols amb la fi del feixisme. Des de la mort d’Agulló, el cas es va convertir en un símbol de la lluita contra el feixisme i contra la impunitat dels crims d’odi, una lluita que aquest divendres, un dia després de celebrar-se els 50 anys de la mort de Francisco Franco, té un especial valor, com ha recordat Fernàndez.

De les Corts Valencianes al Govern català

Notícies relacionades

Jordi Pujol rep l’alta mèdica i es recuperarà a casa de la pneumònia

El jutge convoca Ábalos i Koldo dijous que ve al Suprem per valorar si els envia a presó

El premi que porta el seu nom, al qual des del 2024 es va afegir també el de la família Salvador, busca precisament reconèixer persones o col·lectius compromesos amb la defensa dels drets humans, la justícia social i la lluita contra l’odi ideològic. El seu simbolisme va estar a punt de fer desaparèixer el guardó fa dos anys. Creat el 2016 al País Valencià, el premi s’havia entregat anualment fins que el Govern autonòmic del PP, pressionat per Vox, va decidir suprimir-lo el 2024. Va ser llavors quan la Generalitat, sota el mandat de Pere Aragonès (ERC), present en l’acte, va assumir-ne l’organització amb l’objectiu de preservar l’esperit del reconeixement.

Rull ha dedicat uns minuts del seu discurs a agrair a Aragonès que recuperés aquest premi de forma provisional, fins que sigui la Generalitat Valenciana qui l’atorgui. «Els que som aquí sabem que l’hauria d’atorgar les Corts Valencianes, però un pacte de la vergonya ho ha impedit», ha lamentat el president del Parlament. Una cosa que recorda per què el llegat d’Agulló continua més viu que mai. «El seu record i la seva figura s’han transformat en la lluita contínua contra el feixisme, el nazisme i els discursos d’odi i discriminació, contra aquest corrent tan devastador i profundament deshumanitzador», ha declarat.