Ghost: "No som millors que en l'edat mitjana"

El grup Ghost torna amb el seu rock dur teatral i tenebrista i una nova referència discogràfica al carrer, l’epé de versions Popestar. Rebem la inquietant a priori, però finalment amable, trucada del seu cantant, Papa Emeritus III, líder de la banda, a qui recentment quatre exmembres han demandat acusant-lo d’haver-la convertit en el seu vehicle personal. Es demana al periodista que s’abstingui de preguntar per aquesta qüestió. Ghost actua dijous, dia 13 d’abril, a Razzmatazz (21.00 hores; abans ho farà el grup nord-americà instrumental Zombi).

–¿Ghost llança un missatge apocalíptic, una crítica a la decadència de la nostra civilització?

–No s’ha de prendre literalment ni es refereix a una religió concreta. Hi ha una idea equivocada i és que nosaltres cantem sobre Déu, i no és així. Nosaltres cantem sobre els homes, sobre la humanitat, sobre la forma com ens tractem a nosaltres mateixos i als altres a partir d’aquesta idea de Déu.

–¿Una humanitat que va cap a la seva implosió?

–No crec que més que en altres moments del passat. Algunes de les èpoques de més prosperitat han vingut després de guerres terribles. Espero que hi hagi una nova era de la il·lustració. Tot es repeteix, són cercles. No som més civilitzats que en l’edat mitjana i només s’ha de fer un cop d’ull a internet, que fa que la gent es comporti com a fanàtics del segle XV: «¡Et mataré!» No veig que sigui millor que sis segles enrere.

 

–¿Desitja que els seus seguidors pensin en aquestes idees o es conforma a entretenir?

–Estaria bé que la gent acceptés que no té ni idea del que li passarà després de morir. Ningú ho pot saber, ja sigui creient, ateu o agnòstic. S’ha d’acceptar i entendre que les religions s’han fet servir per ostentar el poder. Utilitzen paraules boniques: sigues bona persona, no facis mal als altres... Això està bé, però més enllà del que es tracta és de controlar la gent. M’agradaria pensar que a llarg termini això se superarà.

–Actuen a Barcelona Dijous Sant.

–Vinc d’un país cristià i sé què és. No estic en contra de les tradicions. Celebrem el Nadal i està bé, m’agrada. No soc partidari d’abolir res de tot això. Forma part de la nostra vida.

–A 'Popestar' porten al seu terreny cançons d’artistes aliens al món del rock dur, com Eurythmics o Simian Mobile Disco. ¿Com va ser això?

–Vaig créixer escoltant Eurythmics. Hi ha moltes cançons d’ que m’encanten i que m’han influït. Pel que fa a Simian Mobile, és més recent.

–¿I 'Nocturnal me', d’Echo & The Bunnymen?

–Aquest àlbum, 'Ocean rain', m’encanta. Per mi és un clàssic disc gòtic: fosc, melòdic, una mica trist...

–Aquesta vegada no han treballat amb Klas Åhlund, el productor de Meliora (2015), conegut també com a autor de cançons per a Robyn, Katy Perry i Madonna.

–La intenció és tornar-hi a treballar en el pròxim disc. Per desgràcia, ell tenia molta feina en aquell moment i fer el disc de Ghost requeria uns cinc mesos.

–Seria fàcil deduir que Åhlund ha aportat el component més pop de Ghost. ¿Però és així?

–Doncs, en realitat, ell m’ha recordat més aviat el meu passat en el heavy metal, ja que soc jo qui té una tendència poppy a l’hora de compondre cançons. Vaig començar com a guitarrista i amb el temps em vaig anar decantant més per la composició. I quan faig una cançó em concentro en la melodia vocal. Klas era allà per dir-me: «Ei, ¡aquí falta un riff de guitarra!». Ell em va obligar a pensar com a guitarrista una altra vegada i va estar bé perquè el disc sonés més dur.

–Hi ha sons folk en cançons com 'He is'.

–No soc un fan del folk, però m’agrada Joni Mitchell i he crescut escoltant música sueca tradicional.

–Quan veu altres bandes en escena, ¿pensa que són avorrides o previsibles?

–No, encara que al principi, cap a l’any 2008, no tenia la sensació que estiguessin sortint bandes amb xous potents més enllà de Rammstein. Tot s’assemblava molt, fins i tot en el black metal, amb algunes excepcions com per exemple Behemoth. Sí, falta emoció en l’estètica de moltes bandes, però no em malinterpreti, no penso que per aquest motiu siguin menyspreables. Encara que a mi sempre m’han agradat les estètiques impactants.

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

–Vostè és suec, però canta i parla en un anglès que sembla californià, gairebé sense accent.

–Passo molt temps als Estats Units, el meu mànager és nord-americà i parlo anglès amb gairebé tothom. I a Suècia no doblem les pel·lícules i sentim parlar anglès des de petits. ¡Vaig créixer veient 'Barri Sèsam!' I 'El show de Bill Cosby', 'Dallas'...