21 set 2020

Anar al contingut

A KOSMOPOLIS

Jo Nesbo: "Diuen que la gelosia porta a assassinar però en realitat és l'ambició"

L'escriptor noruec enfronta el seu detectiu Harry Hole a un vampirista a 'La set', nova entrega de la sèrie negra

Anna Abella

Jo Nesbo: "Diuen que la gelosia porta a assassinar però en realitat és l'ambició"

RICARD CUGAT

Si el lector vol buscar la clau de 'La set' (Proa / Roja & Negra) «hauria de llegir Otel·lo», afirma, murri, Jo Nesbo (Oslo, 1959). «Es diu que el que porta a matar és la gelosia i es parla de gelosia mòrbida, de la síndrome d’Otel·lo, però en realitat és l’ambició». Aquests, amb permís del vampirisme, són els temes de l’onzena novel·la del detectiu Harry Hole, que l’autor noruec va presentar divendres a Kosmopolis. «Mai», afirma, ha conegut un vampirista. «Són les balenes blanques de la psiquiatria, n’hi ha molt pocs», però hi ha, cita, assassins en sèrie com «Richard Trenton (l’assassí de Sacramento) o el vampir de Düsseldorf».

Va ser en una «fosca sala de psiquiatria, mentre buscava idees», on es va topar amb la síndrome de Renfield o vampirisme clínic, en al·lusió al servent del 'Dràcula' de Bram Stoker i el que el va fascinar era que els qui el pateixen «estan en una zona grisa que barreja realitat i fantasia». Són gent, afegeix, que sent la necessitat física o l’impuls sexual de beure sang, sigui d’animals, la pròpia o la d’altres, i per a això és capaç d’atacar i matar».

L’assassí té set de sang, Hole en té d’alcohol i criminals –«és un caçador d’assassins»–. ¿I Nesbo? «D’escriure, d’històries, tinc set d’idees. Escric ficció per tenir una perspectiva clara de les coses però no dono respostes, només en suggereixo. ¿Existeix el mal? Durant segles s’ho han plantejat escriptors, filòsofs, polítics... Jo mostro aspectes del comportament humà perquè el lector opini. Harry s’enfronta al mal però, ¿el portem a dins al néixer o és fruit del que vivim?».

Hole sempre ha sigut «una persona ferida» però a 'La set', tot i que encara té malsons, s’ha casat amb la Raquel i és professor a l’acadèmia de policia. «Es desperta volent que cada dia sigui igual a l’anterior perquè se sent feliç, però la seva experiència li diu que passarà alguna cosa, nota que camina sobre un gel molt fràgil,i que es trencarà. I, efectivament, es trenca». Un assassinat li obre la set i ha de triar «entre complir la promesa a la seva dona de no buscar assassins o de tornar a una feina que odia».

¿Per què tria la segona opció? L’autor el compara amb «els astronautes, que encara que tinguin família, si els demanen que vagin a la Lluna en una missió suïcida, diuen que sí, o els soldats que tornen de la guerra i senten la necessitat de tornar a aquell horror». La raó, afirma, «és perquè els ho demana la societat, que els diu que la missió només la poden resoldre ells i els és gairebé impossible dir que no».

I encara que a l’inici de la novel·la un col·lega professor diu a Hole, «la nostra guàrdia ha acabat» (no, no és cap picada d’ullet a 'Joc de trons'), revela que com a mínim encara li queda una novel·la més i un nou assassí a qui atrapar. Així que Nesbo continuarà fent el seu treball: «explicar contes de fades per a adults».

I entre l’omnipresència de la música que esquitxa la sèrie –no en va va ser cantant d’un grup de rock, passió que va heretar el seu detectiu– ressorgeix a 'La set' la relació pare-fill, que el seu «subconscient» el va portar a tractar a 'El policia' o 'El pit-roig'. «Suposo que perquè el meu pare va ser molt important per a mi. Quan va morir va ser com si em caigués una llosa a sobre i l’enyoro molt. Si escrius sobre aquest tema o és per això o és perquè no has tingut mai pare».

LA GUERRA

Explica com la segona guerra mundial va marcar la seva família al parlar de la sèrie 'Occupied', on fa de «consultor» i tracta del canvi climàtic en una Noruega envaïda per Rússia. «El meu pare es va unir als alemanys contra els russos perquè a Noruega Stalin era més perillós que Hitler. La meva mare era una nena però la seva família era de la resistència. Per això m’interessa el dilema d’haver d’escollir un bàndol si avui visquéssim una situació com aquella, de què estàs disposat a fer per recuperar la independència i la democràcia».