Dues modernes visions d'Alícia coincideixen a la cartellera

El famós personatge literari de Lewis Carroll torna per partida doble a la cartellera barcelonina amb dos muntatges molt diferents. Per un costat hi ha la moderna versió per a nens de Marta Buchaca, Alícia al país de les meravelles, els diumenges en sessió matinal al Teatre Romea. En aquesta, la protagonista persegueix el conill blanc només per un motiu: li ha robat el mòbil. La irrupció del món digital en l’imaginari infantil és un dels temes que planteja.

    I avui arriba a la Sala Atrium Alícia, la segona producció de la jove companyia Menú Teatral, una producció destinada al públic adult amb dramatúrgia de Pablo Ley basada en els dos llibres que Carroll va dedicar al seu popular personatge: Alícia al país de les meravelles i Alícia a través del mirall. Concebut com una passejada per la psique d’Alícia, el muntatge utilitza diversos actors per al rol principal. «És molt fidel a l’obra i l’esperit de Lewis Carroll; de la mateixa manera que ell va ser transgressor en la seva obra, nosaltres intentem aplicar aquesta transgressió al llenguatge escènic», assenyala David Maqueda, director de la proposta.

    L’obra introdueix l’espectador en el món màgic i absurd d’Alícia mitjançant l’alteració de l’espai espacial i temporal així com de la identitat dels personatges. «El personatge d’Alícia és líquid, no té una forma determinada. Pot ser qualsevol dels que surten a escena, home o dona». Un codi visual identifica qui és qui en cada moment. Per exemple, una cosa tan senzilla com posar-se una caputxa serveix per identificar la protagonista. «L’espectador reconeixerà tots els personatges i les situacions, només que seran diferents». Després de debutar amb La pista, estrenada també a Atrium, Menú Teatral segueix explorant nous codis teatrals. 

Notícies relacionades

El mestre i els seus bons alumnes

Un gegant del piano del segle XX

    El muntatge està interpretat per Aïda Bellet, Boris Cartes, Alba Duñó, Eleazar Masdeu, Núria Montes i el músic Jorge de la Vera, al teclat. L’espai on transcorre l’obra és una habitació en que els mobles s’allunyen de la proporció àuria i configuren un espai únic que es transforma en els múltiples llocs imaginats per la protagonista.

    «Cada espectador té en el seu imaginari la seva pròpia Alícia», apunta el director. «Som fidels a les dues novel·les de Carroll, però intentem dotar l’espectacle del màxim de màgia. Volem que tothom s’identifiqui amb aquesta Alícia». Està convençut  que el públic, amb la seva imaginació, penetrarà en aquest món oníric i absurd de Carroll. «Entrarà al cau del conill sense adonar-se’n i també travessarà el mirall». El seu objectiu és que el públic adult posi en marxa la part més creativa i somiadora del cervell. «Per encaixar en aquesta societat coartem part de la nostra llibertat. Durant l’hora i deu minuts que dura el muntatge, esperem recuperar-la, sortir dels codis convencionals i potenciar la capacitat de replantejar el caràcter absurd del sistema i de la societat».