ESTRENA AL TEATRE NACIONAL

Mercè Sampietro lluita per la seva llibertat a la Barcelona modernista

Sergi Belbel torna al TNC amb una adaptació de la tragicomèdia de Mercè Rodoreda 'La senyora Florentina i el seu amor Homer'

Mercè Sampietro lluita per la seva llibertat a la Barcelona modernista

DAVID RUANO

2
Es llegeix en minuts
ESTER TORRAS / BARCELONA

Han passat 24 anys des que Rosa Novell va rescatar d’un calaix l’obra 'La senyora Florentina i el seu amor Homer' i va convèncer Mario Gas perquè donés vida a l’obra dramàtica de Mercè Rodoreda. Ara és Sergi Belbel qui agafa les regnes d’aquesta peça per tornar al TNC després de tres temporades d’absència. A mig camí entre la tragèdia i la comèdia, Belbel viatja a la Barcelona modernista de principis del segle XX i posa en escena el relat dels esforços que fa Florentina per construir la seva pròpia identitat com a dona en un ambient marcat pel desig masculí. L’obra es representa a la Sala Gran del TNC des d’avui i fins al 2 d’abril.

    

Aquesta és una de les cinc obres que Rodoreda va escriure en la seva breu carrera com a dramaturga durant la dècada dels anys 50. Els personatges es mouen en un ambient que connecta a la perfecció amb l’imaginari de l’escriptora, un univers en expansió on prevalen la naturalesa i la bellesa; una «celebració de la vida», en paraules del director, que contrasta amb la tristesa i melancolia que destil·len les figures femenines.

UNIVERS FEMENÍ

Quan Xavier Albertí, director artístic del TNC, va proposar aquesta obra a Belbel, aquest va estar a punt de rebutjar-la perquè «tenia massa present el muntatge de Gas». No obstant, quan la va rellegir pensant en Mercè Sampietro en el paper de Florentina, va decidir acceptar-ho. «Si Rodoreda hagués conegut Sampietro, segur que també l’hauria tingut en ment», assegura.

  

 L’actriu encarna una professora de piano de Sant Gervasi que està cega d’amor per un home casat i amb fills (Toni Sevilla). Segons Belbel, Florentina i les seves tres inseparables veïnes (Margarida Minguillón, Teresa Urroz i Carme Callol) viuen sota l’estigma de «no ser dones completes sense els homes», però amb els seus petits treballs i la seva amistat els donen lliçons de llibertat i independència. «És una obra molt actual perquè, encara que les coses han canviat, tot el que passa en la funció ho coneixem o ho veiem avui a través de la televisió», explica Sampietro.

Notícies relacionades

  

 El text, afegeix Belbel, «confronta la dona catalana de l’alta burgesia amb una noia de poble, Zerafina, que representa la Catalunya rural». En definitiva, «són dues Catalunyes que es troben i es donen la mà des de la condició de dona». El director també ressalta la importància de respectar l’edat dels personatges en el teatre, encara que lamenta que «a partir dels 40 anys, no hi ha papers per a les dones». Trobar  Zerafina, una noia de 18 anys, li va costar tres mesos, fins que finalment va aparèixer Elisabet Casanovas (la Tània de 'Merlí'), que debutarà a la Sala Gran del TNC amb aquest clàssic.