CONCERT

Illya Kuryaki & The Valderramas, rock mestís a la manera antiga

El duo argentí, puntal de l'escena llatina dels anys 90, arriba a Apolo en una nova etapa després d'una dècada en silenci

fcasals37290271 illya kuryaki170214171607

fcasals37290271 illya kuryaki170214171607

3
Es llegeix en minuts
Nando Cruz
Nando Cruz

Periodista

ver +

Illya Kuryaki & the Valderramas va ser el duo més popular a l’Argentina a finals del segle passat. Ho va ser perquè es va dissoldre el 2001 i els seus integrants, Dante Spinetta i Emmanuel Horvilleur, van emprendre carreres paral·leles fins que el 2011 es van reunir. Aquesta setmana celebren una gira per Espanya per presentar 'L.H.O.N.' (2016), el segon disc d’aquesta nova etapa. Les sigles signifiquen La Humanitat O Nosaltres, ja que el disc vol crear «una espècie de rebel·lió» i aglutinar «la colla de gent que no vol pertànyer a la humanitat tal com funciona avui; aquesta humanitat de Donald Trump, de l’avarícia, de l’ego», explica Spinetta. El duo actua avui a Apolo (21.00 hores).

  

 'L.H.O.N.' no és un disc de combat, sinó més aviat un viatge espiritual i abstracte a la recerca de la fe. És un viatge llarg i frondós. Tal com ja va fer a 'Versus' (1997), el duo s’ha embarcat en un ambiciós treball conceptual. «Seguim fent discos a la manera antiga. Ens vam donar el gust de gravar-lo en cintes i fins i tot amb una orquestra a Praga», aclareix Spinetta. És la mena d’obra amb què més disfruten. «Escoltes 'Black messiah' de D’Angelo o el de Kendrick Lamar i hi ha un concepte, hi ha una idea. M’encanta que en un disc hi hagi diferents sabors. Però també m’encanta el de Skrillex», apunta.

 

DE SAKAMOTO A PRINCE

Descriure la música d’Illya Kuryaki & the Valderramas costaria bastant temps i no serviria de gaire. Es pot dir que pertanyen a la fornada del rock mestís llatinoamericà dels anys 90. Però serà més il·lustratiu donar-ne quatre pinzellades biogràfiques. 1) Dante Spinetta és fill del venerat rocker Luis Alberto Spinetta. «La meva relació amb la música és a l’estil gitano. Els instruments voltaven per casa, jo agafava la guitarra, anava als assajos… Vaig heretar l’ofici». 2) A casa seva sonaven molt Stevie Wonder, Earth Wind & Fire, Herbie Hancock, Steely Dann, Al Jarreau... 3) Amb Michael Jackson i el breakdance es va posar de ple en la música. 4) «Ens agraden Ryuichi Sakamoto, Prince i Tupac», declara per il·lustrar l’eclecticisme del duo.

   

El seu nou disc  vol agermanar "tota aquesta gent que no vol pertànyer a la humanitat de Trump i l'avarícia"

 Quan Spinetta tenia només 14 anys i  Horvilleur 16 van gravar el seu primer disc, 'Fabrico cuero'. Era l’any 1991 i a l’Argentina no estava gens ben vist el hip-hop. «Una nit a Cemento, un lloc mític on gotejava el sostre i tot era superpunk, tocava Divididos, una banda de rock molt pesada. Alguns ens van escopir. Quan vam baixar, va aparèixer un gegant, em va donar una clatellada i em va dir: ‘¡Hacé rocanrol, pendejo!’. Jo tenia 15 anys». La situació encara va empitjorar: «Ens vam començar a ajuntar amb gent del carrer i vam haver de posar 'barras bravas' en alguns xous: gent vestida de civil entre el públic per si ens llançaven coses. Era 'cool' odiar-nos perquè érem molt populars».

L’èxit de 'Chaco' (1995) va caldejar més l’ambient. «Ens feia sentir malament que algú sortís havent pres mal d’un concert», explica Spinetta. A 'Versus' (1997), el duo es va embarcar en una sumptuosa obra de disc-funk psicodèlic i barroc. «La gent no ho entenia. ‘¿Quina merda estan fumant?’, deien. Anàvem vestits amb roba fúcsia i gorres de lleopard. A l’Argentina ens agredien i a Mèxic teníem 7.000 persones saltant». Encara van gravar 'Leche' (99) i 'Kuryakistán' (2001), però la mort del seu mànager va precipitar la dissolució del duo just quan la indústria discogràfica del seu país començava a fer aigües.

Notícies relacionades

    

Una dècada després, el panorama és molt diferent. Avui Illya Kuryaki & the Valderramas sembla un grup del segle XX, amb els seus discos conceptuals i les seves nominacions als Grammy llatins. Spinetta enyora els dies en què passaven un vídeo teu a MTV i et veien a tot Llatinoamèrica. «Allò generava un intercanvi i una connexió molt poderosa entre els països. Avui tot això és més complicat», sospita. Encara que reconeix que si avui tingués 14 anys estaria fent trap o cúmbia villera. «O miraria d’inventar una cosa nova».