AVENTURA MUSICAL

Vuit dies a Jamaica

L'octet barceloní Soweto compleix el seu somni d'actuar a la pàtria de l'ska

Vuit dies a Jamaica

Fernando FH

3
Es llegeix en minuts
Nando Cruz
Nando Cruz

Periodista

ver +

El 2009, el cantant jamaicà BB Seaton va aterrar a Barcelona per actuar en un concert del grup barceloní de ska Soweto. La primera cosa que va fer a la ciutat va ser… lesionar-se un braç. El van curar al CAP del carrer de Manso i al sortir va dir als músics: «Un dia us portaré a Jamaica». Fa un parell d’anys els ho va tornar a deixar anar i la banda va començar a pensar que anava de debò. Els va dir que estava col·laborant en un festival de ska i que volia que toquessin allà.

  

 Avui l’octet català ja pot dir que ha complert el seu somni de viatjar a Jamaica, actuar a Jamaica, gravar als estudis més famosos de Jamaica, fumar a Jamaica i passar un matí amb els alumnes de l’escola de música més famosa de Jamaica, l’Alpha Boys’ School. Sembla mentida que tinguessin temps de fer tantíssimes coses. Sobretot, perquè quatre dies abans de volar a Kingston no tenien ni els bitllets d’avió.

    

«Sortíem un dimarts i la confirmació ens va arribar dissabte a la nit», explica Pep Albalat, mànager del grup. «Havíem de passar quatre dies a Jamaica i quan van arribar els bitllets vam veure que n’hi estaríem vuit. ¡I que sortíem un dia abans del que estava previst!», afegeix el cantant Oriol Rovira. Tot el que envoltava aquest viatge era tan poc segur que el grup no es va atrevir a anunciar la seva imminent aventura a Facebook per si se n’anava en orris.

La missió de Soweto a Jamaica era doble: tocar en la primera edició de l’Ska & Rocksteady Music Festival, cita creada per potenciar el turisme cultural de Kingston, i exercir de banda de suport de Seaton i els seus Gaylads. Van arribar a la capital dies abans per assajar amb Seaton i els seus canaris del rocksteady i aviat van començar a encadenar-se les casualitats. Un fotògraf espanyol tenia un contacte a Tuff Gong, l’estudi de gravació de la família Marley, i els va gestionar una sessió allà. «És el millor estudi de Jamaica i estava tiradíssim de preu: quatre hores per 90 euros», revela Rovira, sorprès.

    

¿Més casualitats? Algú els va recomanar anar a veure Earl Chinna Smith, el sexagenari guitarrista de Marley, Lee Perry i fins i tot Lauryn Hill. «Ens van dir que ens presentéssim a casa seva sense avisar, que li agrada rebre músics i tocar amb ells», diuen. I així ho van fer. Els vuit blancs es van plantar al pati de casa seva i es van passar un matí tocant. Fins i tot els va prestar el contrabaix amb el qual gravarien l’endemà a Tuff Gong. Sí, a Jamaica tot sembla molt complicat fins que es resol de la forma més inesperada i natural.

    

Una altra de les escales més inoblidables de l’aventura jamaicana de Soweto va ser a l’Alpha Boys’ School. Fundada a finals del segle XIX, va ser l’orfenat on es van formar els grans de la música jamaicana i encara avui acull en règim obert joves de famílies amb escassos ingressos. «L’ambaixadora d’Espanya col·labora amb ells i ens va invitar a tocar al matí mentre els alumnes entraven», explica Albalat. «A l’arribar no sabíem on havíem d’anar i de lluny vam sentir un nen tocant el 'Freedom sounds' dels Skatalites amb el trombó. El vam seguir i així vam arribar a l’entrada», s’emociona Rovira. Aquella melodia que el va fer enamorar-se de l’ska l’estava guiant una altra vegada.

  

Notícies relacionades

 S’ha de subratllar que per al públic jamaicà descobrir un grup de blancs que toca ska ha sigut una revelació. Allà l’ska està gairebé enterrat i només el disfruten els més vells. Per això és una heroïcitat muntar un festival de ska i rocksteady en una ciutat ocupada pel dancehall. Un cop al recinte, als vuit de Soweto no els van donar ni la targeta d’accés a la zona de camerinos. «Érem els únics blancs. El vigilant ens reconeixia sense problema», bromeja Rovira. I una vegada a dins, el paradís. «Miraves a un costat i hi havia Stranger Cole; miraves a un altre i hi havia un dels Heptones», recorden.

    Juren que van actuar després de Toots & the Maytals i que van causar una gran sensació, però, sense ni tan sols un passi de camerino, ¿com demostrar que tot això no és fruit de la seva imaginació? A l’aeroport, a la cua de l’avió que els tornava a Espanya, un periodista que havia vist el concert els va abordar i els va entrevistar. Dies després, un article titulat 'Soweto’s uprising' (L’aixecament de Soweto) ocupava una pàgina sencera del 'Jamaica Observer'

Temes:

Jamaica