La processó del Lemmy del Gran Poder

El Dani tenia els vols agafats per anar a veure Motörhead a Munic l'1 de novembre de l'any passat amb el seu millor amic. Finalment, per circumstàncies que no vénen al cas, van haver de suspendre l'expedició. "Bé, vénen a Barcelona al febrer, a veure si Lemmy aguanta", van reflexionar, conscients del delicat estat de salut del cantant. Però el cor del gran patriarca del rock es va aturar als 70 anys el 28 de desembre del 2015, en la broma més pesada del destí per a la seva legió de fans. En l'any 1 DL (després de la mort de Lemmy), mig miler d'admiradors es van reunir aquest dimecres per homenatjar-lo en una multitudinària processó pel Poblenou.

En un món del rock més donat a les disputes entre famílies que el cristianisme (les discussions bizantines sobre la Trinitat o la naturalesa del Pare i del Fill semblen cosa de nens al costat d'alguns debats entre heavies i punks), el creador de 'Orgasmatron' era la figura de consens que feia callar tot debat. El seu rock dur, ràpid i a tot drap, sense concessions a les modes, la seva actitud i el seu carisma van inspirar generacions. Els membres de Metallica, Megadeth o Guns N' Roses parlaven d'ell amb el mateix fervor religiós que els fans que van assistir a la processó organitzada amb el lema 'Lemmysyou' (joc de paraules en anglès que significa ‘Lemmy, et trobem a faltar’). 

UNA ESTRANYA CONFRARIA

Sergio Pozo, l'organitzador de l'homenatge, va decidir fer una cosa especial per commemorar el primer aniversari del Messies del rock. El que no s'imaginava era l'èxit que tindria la seva convocatòria, que molts esperaven amb gairebé la mateixa il·lusió amb què de petits anhelaven la cavalcada de Reis. La confraria del Lemmy del Gran Poder va començar la seva processó al Rocksound, al carrer d'Almogàvers, a les set del vespre. El Sergio, que l'any que ve pensa repetir la processó, va ser un dels quatre portadors que van carregar a l'espatlla una rèplica de mida real del carismàtic baixista fins a la sala Bóveda, l'antic Mephisto. Una marea negra que creixia a cada pas, i a la qual es va incorporar fins i tot una fan amb una cucurutxa de natzarena, va ocupar els carrers del Poblenou.

Notícies relacionades

Mor Lemmy Kilmister, líder de la banda Motörhead

Barcelona acollirà la primera processó del santíssim Lemmy

Crits de "Lemmy no está muerto, está de parranda", "Lemmy is Jesus" i adaptacions de nadales com "el 28 de desembre, Mo-tör-head" van acompanyar la romeria, que deixava bocabadats els vianants. Un grup de 'motards' van voler escortar amb les seves Harley-Davidson la comitiva en l'últim tram abans d'arribar a la sala Bóveda, que va quedar petita per acollir el concert d'homenatge de Motörhits. Aquesta banda de versions va rendir un digníssim tribut a Motörhead, amb un repàs a les quatre dècades de carrera d'un personatge irrepetible, en què no van faltar himnes com 'Iron fist', 'Overkill' i 'Ace of spades'.

Va ser una petita catarsi col·lectiva per als que no es van poder acomiadar-se d'ell a Barcelona. Com el Dani o com el Manuel, que té l'entrada emmarcada del que havia de ser el 15è concert en directe que veia del seu ídol. Devots que la nit de Nadal prenen un 'chupito' de Jack Daniels en honor del dia del naixement del seu Messies, que es va alimentar a base d'alcohol, tabac, escurabutxaques, sexe i 'speed' fins gairebé la seva última albada. Encarnació de l'esperit del rock, el seu credo es resumia en un dels seus versos més corejats ahir, avui i sempre: "You know I'm born to lose, and gambling's for fools, but that's the way I like it baby, I don't wanna live forever" ("Saps que he nascut per perdre i que apostar és de tontos, però així és com m'agrada, nena, no vull viure per sempre)".