Carmen García: "Treballo amb més il·lusió que promoció"

–¿Per què es mostra ara, finalment, amb nom i cognom? 

–Després de les experiències anteriors, vaig entrar en una reflexió, em van tornar a sortir cançons i em vaig veure jo contra mi mateixa, amb el meu piano, la meva guitarra i els meus gats. I vaig pensar: «¿Per què no posar-hi el meu nom?».

–¿'Sid' és Sid Vicious? 

–Sí, Sex Pistols, com The Clash, eren salvatges, potser desafinaven, però m’agrada el seu esperit de llibertat. Com en el grunge i en gent com Nirvana o Jeff Buckley. El meu estil no és tan dur. Tendeixo a la melancolia.

–Dóna importància a la melodia. 

–Tècnicament són pop-rock. Amb matisos de sintetitzadors, psicodèlics, acústics… Aquí m’ha ajudat la producció de Valen Nieto.

–Ha adaptat 'Hurt', de Nine Inch Nails.

–La versió de Johnny Cash em va arribar a l’ànima. La lletra és dura, parla d’algú ficat en l’heroïna, que sent que ha desaprofitat la seva vida.

–Com a lletrista, ¿algú l’ha marcat? 

–Antonio Vega, un poeta. Dels actuals, m’agraden Love of Lesbian i el grup mexicà Zoé.

–¿I el seu germà Manolo? 

–No, sempre hem tingut gustos diferents. Quan jo començava, amb el grup heavy Evo, amb 14 anys, una vegada vam coincidir en un festival amb Kul de Mandril, que tenien Quimi [Portet], i Els Burros, amb Manolo, ¡i ens vam adonar allà mateix que estàvem al mateix cartell!

–A 'Sid', el seu germà participa en un parell de cançons. 

–Jo li dic que no m’agrada que faci moltes coses amb mi perquè sembla que el vulgui utilitzar, però em va dir: «A aquestes altures, ho fem perquè estem a gust i això és el que val».

–¿La gent la coneix prou? 

Notícies relacionades

La Terrrazza compleix 30 anys a l’aire lliure

El debat sobre els límits del ‘true crime’ també va atropellar Carrère

–Des del 1997 he estat treballant amb més il·lusió que promoció. No he parat per no tenir discogràfica o mànager. És un camí alternatiu, sí, esperant que cada cop hi hagi més gent que sàpiga que existeixo.