El raper Nach debuta com a poeta

Planeta va trucar a les portes de Nach (Albacete, 1974) fa un any. L’editorial volia saber què tenia als seus calaixos el poeta raper. Hi van trobar molt material, folis escrits. No eren cançons. Eren poemes viscerals, escrits amb «absoluta llibertat» sobre la seva vida, la seva història, el seu costat fosc. Els últims quatre anys de Nach –idolatrat cantant que arrasa als seus concerts i a les xarxes socials i que té vuit discos d’estudi al seu currículum– han sigut «molt intensos». Va sentir la necessitat d’alliberar tota aquesta frustració, soledat i confusió en uns versos. «No sabia si tot això acabaria sent un llibre», confessa el famós raper. Però ho és: 'Hambriento' (Planeta). I l’hi ha presentat en societat un poeta ortodox de ment oberta, Luis García Montero. 

«Estem davant de poemes. No de lletres de cançons. 'Hambriento' és un llibre de poemes escrit per un cantant molt famós. Les seves pàgines narren un itinerari vital i destil·len honestedat i veritat. És el llibre d’algú que vol menjar-se la vida, que aposta pel desig i que no renuncia a res. Jo, com a poeta, agraeixo a Nach que es prengui seriosament la poesia», sentencia García Montero.

Disposat a tot

Davant una floreta així, el poeta debutant (el seu nom real és Ignacio Fornés) es ruboritza una mica. Però també defensa a capa i espasa 'Hambriento', que per a ell ha sigut un viatge vital. Dividit en sis capítols, el llibre narra com Nach va optar per «sortir de casa disposat a tot». Va trobar por i frustració. Malgrat el glamur que dóna la fama, es va sentir sol. Va tornar a casa seva després d’haver madurat, viscut i canviat. Després d’haver-se topat amb persones que el van omplir i altres que el van buidar.

«La necessitat d’explicar la meva història, tot el que m’estava passant, estava per sobre de tot, així que no vaig sentir gaire por a l’hora d’escriure. Quan vaig tenir clar que podia ser un llibre, em vaig dedicar a organitzar tots els poemes. 'Hambriento' m’ha ajudat a situar-me», explica el cantant, que fa broma i recorda que una vegada va plantar un arbre. Així que per completar la trilogia vital només li fa falta tenir un fill perquè el llibre ja el té. ¿Escriurà més? No ho sap. «Si ho faig –conclou– hauré de tenir un motor vital que m’empenyi a fer-ho». En tot cas, Nach no pretén deixar de banda la música i llançar-se als braços de la poesia. «Es guanyen molts més diners com a cantant», fa bromea García Montero.

Sensibilitat i estil únic

Notícies relacionades

Poesia 'best-seller'

Cookie Mueller i la literatura del costat salvatge escrita per dones

Els editors de Planeta creuen que Nach té una sensibilitat i un estil únic, i que 'Hambriento' és una obra fonamental per als amants de la poesia urbana. Els lectors hi trobaran «un oasi en què refugiar-se, on les sensacions es multipliquen i les paraules dansen lliures, poderoses i significatives». Per García Montero, Nach forma part d’aquesta generació d’escriptors que fan que els joves consumeixin poesia. «La poesia i la cançó van unides des de sempre. En la història de la literatura, la cançó sempre ha enriquit la poesia. Però, insisteixo, 'Hambriento' no és un conjunt de lletres de cançons. Són poemes escrits per Nach».

«Viure és pura inèrcia, i diuen que res es perd del tot. He passat quatre anys en un laberint de flors enceses, acabant sempre a la mateixa agulla, assegut sobre un horitzó de successos veient l’interior dels meus forats negres», diu Nach en el pròleg del llibre, que també arribarà a Llatinoamèrica, on el cantant és un ídol, com a Espanya.