Poesia 'best-seller'

L’últim any s’han succeït les incursions en les llistes dels més venuts de llibres de poesia firmats per músics de rap i hip-hop, cantautors o 'booktubers' que omplen les taules de novetats amb desenes de títols d’editorials com Frida i EspasaesPoesía. L’aparell comercial els ha posat l’etiqueta de 'poesia adolescent', però els seus promotors perfereixen parlar de poesia urbana o poesia jove. El fenomen mou xifres de vendes inimaginables  (fins a 60.000 exemplars). Són autors activíssims a les xarxes socials i amb una base fidel de seguidors que va als seus recitals, com Marwan, Diego Ojeda, Rayden, Nach, Vanesa Martín, Carlos Salem, Irene X i Loreto Sesma.

 

Fa prop d’un any, l’editorial Espasa va crear un segell específic per a aquest tipus d’autors. ¿Es tracta d’una actualització de la poesia romàntica per a adolescents? «Tracten els temes que interessen la gent jove, i un d’ells és l’amor», reconeix la seva editora, Ana Rosa Semprún. La responsable de la col·lecció, Belén Bermejo, destaca l’activitat a les xarxes dels seus autors i la seva condició 'crossmedia': «La poesia és una dimensió més de la carrera com a cantant de Diego Ojeda; Loreto Sesmas és una poeta excel·lent que als 18 anys ja tenia seguidors a Youtube perquè recita meravellosament; a Raydan, en cada presentació li demanen que rapegi un poema…».

REBUIG DE L’ELITISME

Víctor Fernández, de l’editorial Frida Poesía, reconeix que s’ha produït «una degradació en recerca d’aspectes més comercials que artístics», però defensa una producció poètica «que arriba a través de les xarxes socials, utilitza un llenguatge real i rebutja l’elitisme dels que conceben la poesia com un diàleg amb quatre iniciats capaços de desxifrar criptografia». Fernández no se sent còmode amb l’etiqueta de poesia adolescent. «S’ha posat des de l’ortodòxia poètica, que no entén que tingui aquesta repercussió». ¿Quin és el punt de vista des d’aquesta ortodòxia, que podria estar representada per autors com els que publica Tusquets en la col·lecció que dirigeix Antoni Marí? Des del camp de la poesia de l’experiència, i de veus com Benjamín Prado i Luis García Montero, positiu. «És un fenomen extraordinari», explica Antoni Marí.

Marcus Versus, autor, editor i distribuïdor des de Harpo Libros i Ya lo Dijo Casimiro Parker, impulsor de bars clau en el circuit de recitals poètics a Madrid com ara Diablos Azules, Buckowski Club i ara Aleatorio, en té una visió més crítica. «El fenomen fan ha arribat a la poesia i les grans empreses l’estan esprement», diu. «Es parla de xifres, de llibres venuts, de seguidors a Twitter, hi ha més interès per vendre llibres que per aportar alguna cosa a la poesia; i els millors poetes són els que menys èxit tenen», afegeix.

Per a Marcus Versus, l’etiqueta de poesia adolescent no és injusta –«és el que ve després de Disney: textos fàcils que enllacen molt bé amb una població lectora molt, molt jove, de 13, 14, 15 anys»– encara que no deixa de ser «molt positiu que estiguin llegint poesia». ¿La clau de l’èxit? «La connexió lingüística, un llenguatge molt senzill, tractar les vivències que es tenen als 20 anys: cosa que es pot fer molt bé o molt malament; Karmelo Iribarren, per exemple, escriu molt bé d’aquesta manera molt senzilla, però no vendrà aquests 50.000 exemplars». Al seu catàleg, afegeix, només una autora com Irene X. participa d’aquesta onada d’èxit de la poesia jove, encara que el seu contingut tingui poc a veure amb altres autors. «És un animal, no té res a veure amb tot això; m’espanta que hi hagi adolescents que la llegeixin, és molt fosca», apunta.

MADRID I BARCELONA

Notícies relacionades

El raper Nach debuta com a poeta

Cookie Mueller i la literatura del costat salvatge escrita per dones

Aquest fenomen, amb tot, és fonamentalment madrileny, i en llengua castellana. «I en canvi, la proposta poètica més experimental que hi ha a Barcelona no la trobes a Madrid, no hi ha un Escoffet», afegeix Marcus Versus. ¿Per què el vigorosíssim circuit de recitals i petites editorials de poesia en català no ha fet aquest salt al gran públic? Antoni Marí creu que, a Catalunya, «o fas avantguarda pura o fas poesia canònica», i fins i tot entre autors joves, en lloc de prioritzar els nous públics, «es fa una poesia molt ben feta, pensada amb criteris d’alta literatura».

Jaume Subirana, en canvi, destaca, encara que amb una base de lectors molt diferent, l’activitat de poetes com Estel Solé i Sílvia Bel. Coincideix amb Marí que la producció local és «més convencionalment literària». I considera que per donar a llum un fenomen comparable al que està vivint l’edició en castellà seria necessari «que Sisa, Manel, Albert Pla o Joan Miquel Oliver publiquessin llibres de poemes».