Leo Perutz, a contracorrent

S’ha dit que en l’improbable cas que Franz Kafka i Agatha Christie haguessin tingut fills el resultat podria haver sigut Leo Perutz (Praga, 1882 – Bad Ischl, 1957). A aquest austríac, autor de novel·les misterioses i cabalístiques, molt en consonància amb els temps expressionistes que li va tocar viure entre les dues guerres mundials, diverses editorials espanyoles han intentat des dels anys 80 posar-lo en primera línia de l’actualitat editorial sense que l’esforç hagi aconseguit situar-lo fora d’un reduït cercle d’admiradors, els admiradors dels estranys i els especials. I no obstant, Perutz, un dels autors més populars a la Viena dels anys 20, potser es mereix avui tenir més sort. Més semblant potser a la que té Stefan Zweig. Per aquesta raó, després que Muchnik, Tusquets, Debate o Destino ho intentessin cap als anys 80 i 90, Asteroide ho prova ara amb 'De noche, bajo el puente de piedra'. És una de les seves millors creacions i un destil·lat d’històries fantasmagòriques que poblen una Praga renaixentista, gresol de tota mena de llegendes jueves, la més coneguda de les quals és la del rabí Loew, el doctor Frankenstein 'avant la lettre' d’aquell invent monstruós que va ser el Golem. El segell té la intenció de publicar en el futur altres títols de l’autor.

  

INSPIRACIÓ PER A HITCHCOCK

Notícies relacionades

Febre per Bad Bunny: 10 concerts a Madrid i 2 a Barcelona

Mor James Foley, el director predilecte de Madonna i responsable de dues pel·lícules de la saga ‘Cincuenta sombras de Grey’

 Entre els membres del selecte club d’admiradors de Perutz se situen a més de Graham Greene o Italo Calvino, que el van estimar especialment, un novell Alfred Hitchcock que en la primera de les seves pel·lícules verdaderament hitchcokianes, 'El enemigo de las rubias' (1926), es va inspirar en una de les seves novel·les, 'Mientras dan las nueve', en què un home es veu obligat a portar manilles durant tot un dia, i de la qual F. W. Murnau va voler fer una adaptació que no va arribar a forjar. Però, sens dubte, el principal responsable de la introducció de l’autor en l’àmbit castellà va ser Jorge Luis Borges que el 1946 va incloure 'El maestro del juicio final' a 'El séptimo círculo', encara que pel seu tema més aviat fantàstic no acabés de quadrar gaire en aquella canònica col·lecció policíaca.

A Perutz, jueu d’origen sefardita (és molt probable que el seu cognom original fos Pérez), el va perseguir sempre la (odiosa i a la baixa) comparació amb Kafka. De fet, l’atzar els va vincular, va ser matemàtic de professió, i va arribar a treballar a Trieste a la mateixa asseguradora, Generali, on anys abans va ser contractat l’autor de 'La metamorfosi'. Després d’instal·lar-se a Viena, la ciutat que s’ajustava millor als seus interessos culturals, i amb l’arribada del nazisme, Perutz es va veure obligat a emigrar a Israel. Però com a autor genuïnament europeu no va acabar mai de trobar-se a gust al seu nou país, del qual el 1948 ja criticava el tracte a la minoria àrab. Així que va poder va tornar a la seva ciutat. Es diu que tota la seva vida va portar un anell amb un lema: «A contracorrent». Era el que més li quadrava.