CRÒNICA

Maika Makovski, contra el vent del món

La cantant mallorquina va recrear el seu nou disc 'Chinook wind' amb nous arranjaments i la complicitat del Quartet Brossa en el festival Altaveu, a Sant Boi

Concert de Maika Makovski al Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat, el 2016.

Concert de Maika Makovski al Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat, el 2016. / XAVIER MERCADÉ

1
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO / SANT BOI DE LLOBREGAT

A força d'insistència i, molt particularment, de talent, Maika Makovski s'ha situat en la posició més desitjada, en la qual no és ella qui persegueix el públic, sinó al revés. Com divendres en el festival Altaveu, a Sant Boi, on el seu pas per Cal Ninyo va haver de traslladar-se a un local de més aforament, Can Massallera, arran de l'expectativa aixecada per la seva atrevida nova obra, 'Chinook wind'.

Aquest vent del nord d'Amèrica, que pot causar bruscos descensos de temperatura, ha afectat l'obra mateixa de Makovski, que en escena mostra un aspecte diferent que al disc. L'aliança amb el Quartet Brossa, ampliada amb la trompa de Pau Valls i la bateria de Pep Mula, va portar les seves cançons a un lloc desconegut, una munió de subtilesa i severitat en què el seu cant esvelt s'instal·lava en un territori ferm, amb ressonàncies ancestrals. En un moment en què el folk sol associar-se a la delicadesa, Makovski va formular una versió tan subtil com forta de caràcter, i va elevar el to de mica en mica des de la primera peça, ‘Canada’.

DELICAT I PRIMITIU

Notícies relacionades

Crida l'atenció que Makovski no exercís de ‘front woman’, sinó que toqués asseguda i envoltada dels músics, com si fos una més. Utilitzant la seva guitarra, clàssica o elèctrica, com a punt d'ancoratge de peces que van crear atmosferes intranquil·les i amb un punt primitiu, com en el jovial càntic de taverna de ‘Father’ i en l'aire una mica histèric de ‘Chinook wind’ i, sobretot, ‘Bulldog’. Que lluny que està aquesta Makovski de la que, fa 13 anys, va passar per la parcel·la de nous talents Altaveu Frontera. “'Fa molts anys, Sant Boi va creure en mi'”, va recordar a l'acabar l'intens trajecte atmosfèric de ‘Blonde poetry’.

Cançons de discos anteriors van guanyar nous perfils: ‘Body’, amb les seves cordes violentes; la més pop de la nit, ‘Language’, i en el bis, ‘Song of distance’ i ‘Lava love’. Van reforçar el rumb escollit per Maika Makovski per seguir creixent, per més que alguns potents vents del món se li puguin posar en contra.

Temes:

Música