Catarsi amb Ernesto Collado a Tàrrega

"Si saps el que s'ha de fer per estar millor i no ho fas, llavors estàs pitjor". La sàvia reflexió penja projectada a la paret en l'última proposta del barceloní Ernesto Collado, un artista trencador que busca nous camins de comunicació amb el públic, allunyats del teatre convencional. Ja en va fer de les seves a cop de martell a la FiraTàrrega del 2014, llavors acompanyat de Piero Steiner a 'Constructivo', i ara torna amb 'Si sabes lo que hay', que es va programar a l'últim Grec. Es presenta a soles amb el seu irresistible poder escènic i un objectiu: que els assistents, més enllà del joc lúdic participatiu, "pensin una altra manera d'estar junts".

Amb els espectadors drets en un espai buit, Collado comença la funció convidant el personal a caminar, com "ja es feia al paleolític", i a mirar a l'altre, per seguidament proposar una tanda d'exercicis gimnàstics que els presents accepten alegrement. "El públic és molt obedient", explicaria després de la seva extenuant interpretació al capdavant d'un ritual en què a través del moviment aconsegueix portar els participants a una catarsi col·lectiva culminada amb el ball, cadascun a la seva manera, d''El bolero' de Ravel. Pel camí van quedar certeses, preguntes, inquietuds i dards. Un vòmit de mentida (es va veure que el fluid sortia d'un tetrabric de caldo), símptoma de fins a quin punt es troba malament ell en aquest món a la deriva, i altres accions que van disparar les rialles d'un públic entregat.

UNA OBSESSIÓ

Diu el creador que el persegueix una obsessió, origen d'aquesta i altres obres: "Com es veu a les pel·lícules, les sèries, els llibres..., imaginem de moltíssimes maneres l'arribada de la fi del món, però ningú es dedica a buscar solucions". Ho diu amb el lema "la felicitat no és una obligació" estampat a la seva samarreta negra.

L'obra, que firma amb la seva companyia Fundació Collado-Van Hoestenberghe, forma part d'un singular i ambiciós projecte titulat ‘Praxi, exercicis en realisticisme’. "L'any que ve ens volem passar 17 dies en una furgoneta viatjant per l'autopista cap al sol des de Brussel·les a Barcelona i fer parades a les estacions de servei per representar una versió d'aquest espectacle, amb ajuda d'altres col·laboradors, a tots els que trobem: camioners, turistes... I d'aquí sortirà l'exposició ‘Què fer per estar’, prevista per a l'Arts Santa Mònica", explica. "Almenys els exercicis els aniran bé als conductors per estirar els músculs". Fliparan, segur.

PROPOSTA CIRCENSE DE SVALBARD

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

També han flipat els espectadors de la Fira amb propostes com la de la companyia circense sueca Svalbard, que ha col·laborat en peces d'Animal Religion com l'elogiada ‘Chicken Legz’. Amb el burgalès Santiago Ruiz Albalete i el català Quim Giron (fundador d'Animal Religion que ha substituït un altre membre del grup) entre el quartet d'artistes, la peça 'All genius all idiot' va entusiasmar especialment molts espectadors per la virtuosa tècnica dels acròbates, al servei de l'exploració de l'animalitat en el comportament humà. En un to surrealista i gai ("encara que no ho som", van aclarir), els intèrprets es van posar a la pell de quatre personatges que "surten de les escombraries en un món postapocalíptic" i travessen la fina línia entre el geni i l'idiota; l'instint i l'intel·lecte. Hi ha lluites, canvi de rols (dominador-dominat) i acrobàcies bestials, com les del ‘mico’ Ruiz Albalete sobre la perxa xinesa, molt humor i música en directe en un muntatge que va acabar amb el públic dret després d'un apoteòsic 'in crescendo'.

Escarlata Circus ha arribat al cor del personal amb l'entranyable 'Corroc', una imaginativa experiència poeticocientífica concebuda com una visita a una col·lecció de pedres en forma d'aquest múscul cardíac símbol de l'amor, del qual Jordi Aspa i Bet Miralta expliquen històries i dades científiques. La companyia italiana multidisciplinària Ondadurto Teatro, per la seva part, recrea a 'Cafe Europa' la mateixa història que Nicole Kidman va protagonitzar a 'Dogville' sota la direcció de Lars von Trier. Amb menys cruesa, això sí, que a Tàrrega hi ha nens per tot arreu.