Històries de 'Joc de trons' (7): els corbs d'Odín

¿Com podia George R. R. Martin connectar centenars de personatges escampats al llarg de tot un continent, sense recórrer a viatges fulgurants a través de l’espai/temps com el que es treuen de la màniga els guionistes de la sèrie en l’últim capítol, amb un ubic Varys, si no fos per l’ajuda dels seus corbs missatgers? Sí, els corbs li faciliten bastant la construcció de la trama. Però Martin ha triat corbs, i no simples i parrupejadors coloms missatgers. Són més fotogènics, per descomptat. Devoren cadàvers després de les batalles. Transporten males notícies, que són pitjors encara si el corb és blanc i vaticina l’arribada de l’hivern. I un corb en concret, amb tres ulls, és una mena de mediador sobrenatural que encara no sabem exactament cap a on ens portarà.

Notícies relacionades

Històries de 'Joc de trons' (6): la Sansa de Santes Creus

Històries de 'Joc de trons' (2): Savonarola i el Pardal Suprem

    Encara que el creador de Joc de trons es remunta molt més rarament a la mitologia nòrdica que J. R. R. Tolkien, els seus corbs ens porten directament al déu Odín, representat usualment amb dos corbs damunt les espatlles. Cada dia, les dues aus fosques recorren el món recollint notícies que al capvespre relaten al seu amo. Són missatgers dels déus i la seva associació amb Odín és tal que una de les maneres de dir-ne és Déu Corb. Els noms dels dos animals, Hugin, pensament, i Munin, memòria, ha fet pensar diversos historiadors que reflecteixen una pràctica xamànica, un estat de trànsit en què el déu projecta la seva ment, com els viatges que experimenta Brandon Stark. Odín, per cert, sempre va acompanyat per dos llops, Geri i Freki...

    Els corbs també eren animals sagrats del déu grec Apol·lo, que després de prendre’s malament una negligència d’un d’ells va convertir tota l’espècie de blanca en negra, per reflexionar després i encarregar-li la tasca d’anunciar la mort. Ales negres, paraules negres, avisa Martin.