La guerra civil, Hemingway i la desolació en 'collages'

Són literalment quatre pàgines. No n’hi van caldre més a Ernest Hemingway per evocar la desolació, la desesperança i la bogeria de la guerra civil, la por al que podia passar quan les tropes de Franco arribessin a la riba de l’Ebre aquell 17 d’abril del 1938, Diumenge de Pasqua. És El vell al pont, una crònica periodística de l’evacuació d’Amposta i la fugida republicana que el nobel nord-americà, corresponsal de guerra, va traspassar a breu relat universal de la figura del refugiat. Libros del Zorro Rojo el recupera (en català i castellà) en una cuidada edició il·lustrada amb 14 suggerents i inquietants collages digitals basats en fotos de l’època fets pel dibuixant i cineasta Pere Ginard (Mallorca, 1974).

El relat és senzill: un «home vell amb ulleres de muntura d’acer i roba polsegosa» està assegut en un pont i, cansat, veu com davant els seus ulls la gent marxa cap al nord. Un soldat s’acosta a parlar amb ell però a ell el preocupen els seus coloms, les seves cabres i el seu gat, que ha hagut de deixar. L’il·lustrador, que viu a Barcelona, va sentir una doble pressió davant la proposta: «Em vaig espantar. D’una banda em van dir que els hereus de Hemingway rarament accepten que s’il·lustrin els seus escrits. De l’altra, vaig veure que al conte no passa res, no hi ha acció, res explícit, no hi ha batalles. Així que vaig pensar: si no ho va fer ell, no ho faré pas jo. Ell insinua, suggereix i evoca més que ensenya. No em va sorprendre l’austeritat de Hemingway, em va recordar la desolació d’El vell i el mar. L’avi, la seva reacció al dir que no té idees polítiques però que ha marxat de casa perquè l’hi han dit, em va commoure».

Notícies relacionades

La guerra civil en 10 còmics

Miró i Hemingway, una trobada a 'La masia'

Al llibre, amb epíleg de l’hispanista Ian Gibson, que contextualitza els fets, Ginard evita el melodrama però mostra el drama i, igual que l’escriptor no parla de morts, ell no n’ensenya; en té prou de dibuixar al seu lloc cavalls morts al Delta.

Atmosfera opressiva

Atmosfera opressivaGinard va voler captar «l’atmosfera opressiva, espessa, la calma que precedeix a la imminent catàstrofe, l’amenaça». Especialista en collage digital a partir de dibuixos i gravats, aquí ho va fer a partir de fotos de la guerra civil evitant les icòniques d’una Gerda Taro o un Robert Capa i usant-ne altres d’anònimes. «Són imatges que suggereixen flash-backs o fets paral·lels i estats d’ànim en un escenari impressionista on es veu la natura bruta i massacrada». Granotes mortes, un gat expectant, soldats en fila, paisans amb les poques pertinences a les mules, dones i nens, ferits... i la mirada de l’home vell.