80 ANYS DE L'INICI DEL CONFLICTE

La guerra civil, Hemingway i la desolació en 'collages'

Pere Ginard ressuscita amb les seves il·lustracions basades en fotos de l'època 'El vell al pont', la crònica que el nobel va convertir en desolador relat del refugiat

fcasals34749302 icult ilustracions pere ginard para relato hemingway el viej160719170103

fcasals34749302 icult ilustracions pere ginard para relato hemingway el viej160719170103
fcasals34749290 icult ilustracions pere ginard para relato hemingway el viej160719170122
fcasals34749292 icult ilustracions pere ginard para relato hemingway el viej160719170112

/

2
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Són literalment quatre pàgines. No n’hi van caldre més a Ernest Hemingway per evocar la desolació, la desesperança i la bogeria de la guerra civil, la por al que podia passar quan les tropes de Franco arribessin a la riba de l’Ebre aquell 17 d’abril del 1938, Diumenge de Pasqua. És El vell al pont, una crònica periodística de l’evacuació d’Amposta i la fugida republicana que el nobel nord-americà, corresponsal de guerra, va traspassar a breu relat universal de la figura del refugiat. Libros del Zorro Rojo el recupera (en català i castellà) en una cuidada edició il·lustrada amb 14 suggerents i inquietants collages digitals basats en fotos de l’època fets pel dibuixant i cineasta Pere Ginard (Mallorca, 1974).

El relat és senzill: un «home vell amb ulleres de muntura d’acer i roba polsegosa» està assegut en un pont i, cansat, veu com davant els seus ulls la gent marxa cap al nord. Un soldat s’acosta a parlar amb ell però a ell el preocupen els seus coloms, les seves cabres i el seu gat, que ha hagut de deixar. L’il·lustrador, que viu a Barcelona, va sentir una doble pressió davant la proposta: «Em vaig espantar. D’una banda em van dir que els hereus de Hemingway rarament accepten que s’il·lustrin els seus escrits. De l’altra, vaig veure que al conte no passa res, no hi ha acció, res explícit, no hi ha batalles. Així que vaig pensar: si no ho va fer ell, no ho faré pas jo. Ell insinua, suggereix i evoca més que ensenya. No em va sorprendre l’austeritat de Hemingway, em va recordar la desolació d’El vell i el mar. L’avi, la seva reacció al dir que no té idees polítiques però que ha marxat de casa perquè l’hi han dit, em va commoure».

Notícies relacionades

Al llibre, amb epíleg de l’hispanista Ian Gibson, que contextualitza els fets, Ginard evita el melodrama però mostra el drama i, igual que l’escriptor no parla de morts, ell no n’ensenya; en té prou de dibuixar al seu lloc cavalls morts al Delta.

Atmosfera opressiva

Atmosfera opressivaGinard va voler captar «l’atmosfera opressiva, espessa, la calma que precedeix a la imminent catàstrofe, l’amenaça». Especialista en collage digital a partir de dibuixos i gravats, aquí ho va fer a partir de fotos de la guerra civil evitant les icòniques d’una Gerda Taro o un Robert Capa i usant-ne altres d’anònimes. «Són imatges que suggereixen flash-backs o fets paral·lels i estats d’ànim en un escenari impressionista on es veu la natura bruta i massacrada». Granotes mortes, un gat expectant, soldats en fila, paisans amb les poques pertinences a les mules, dones i nens, ferits... i la mirada de l’home vell.