PATRIMONI
Una sentència obliga la Generalitat a tornar les pintures murals de Sixena
El conseller Santi Vila assumeix que el MNAC haurà de complir la resolució però considera el trasllat una "temeritat i un atemptat cultural"
aabella34586252 barcelona 5 7 2016 el conseller santi vila junto a jaume 160705213228 /
De «temeritat, imprudència i atemptat cultural en matèria de patrimoni» va qualificar ahir amb contundència el titular de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, la devolució al seu lloc d’origen de les 97 pintures romàniques de la sala capitular del monestir de Sixena que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i a la qual l’obliga una sentència de la titular del Jutjat de Primera Instància número 2 d’Osca, Carmen Aznar. No obstant, el conseller va afirmar que el Govern es disposa a complir la resolució, encara que seguirà lluitant en els tribunals per a la seva conservació a Catalunya i per això presentarà «immediatament» un recurs davant l’Audiència Provincial d’Osca.
Vila va admetre que es pot discutir sobre la titularitat de l’obra, però va subratllar «que és indiscutible la inconveniència del seu trasllat» pel seu delicat estat de degradació i que existeix el perill de «quedar-nos amb les pintures literalment als dits». I va afegir que espera que la jutge entengui que la Generalitat necessita més temps per complir la resolució perquè considera insuficient la data límit del 25 de juliol donada per la magistrada per seguir els tràmits administratius legals.
El conseller va declarar que en cap cas els murals van ser espoliats, sinó que van ser traslladats després de ser calcinats el 1936 en una operació de salvaguarda en plena guerra civil, «basada en la bona intenció i el compromís de conservació», en la qual va participar el pare de l’actual alcalde de Villanueva de Sixena.
RELAT HISTÒRIC
En canvi, la jutge, en la seva sentència, qüestiona la legitimitat de la possessió de les pintures per part del MNAC i assenyala que han de ser considerades com un bé immoble inseparable del monument nacional del qual van ser esqueixades. La resolució aporta un profús relat històric de tot el que va passar des que les pintures van ser arrencades el 1936 per l’expert en art Josep Gudiol i traslladades a Barcelona per a la seva custòdia.
La responsable judicial assegurava que l’informe aportat per la Generalitat és «poc precís» en relació amb la tasca encomanada a Gudiol, però qüestiona que l’arrencada de les pintures fos l’«últim recurs» existent per a la seva salvaguarda i protecció. Per a la magistrada, l’extracció de les pintures podria haver-se evitat el 1936 si s’haguessin estudiat altres alternatives com ensostrar la sala capitular i estabilitzar murs i arcs. Afegeix també que no pot acreditar-se que l’ànim de Gudiol fos «purament lucratiu o de salvaguardar les pintures» i que no existeix notícia que les religioses de Sixena haguessin autoritzat l’extracció de les obres al fugir del monestir, ni que la Direcció General de Belles Arts autoritzés l’operació.
La sentència esgrimeix una carta de l’abril del 1961 del director general de Museus de Barcelona a la Direcció de Belles Arts en la qual admet que les pintures murals es troben en situació de «custòdia temporal» a l’espera de la restauració del monestir. I afegeix que, malgrat aquesta situació, la Generalitat no va aportar a la causa cap altre contracte de dipòsit entre la comunitat religiosa de Sixena, propietària de les pintures, i el museu.
