¿Què és Espanya?

Un marcià arriba a la Terra i pregunta ¿com són els espanyols, què senten, què els preocupa, què els emociona? Per respondre-li algú el fa seure davant d'una pantalla i li ensenya 'Spain in a day'. Isabel Coixet, directora de la pel·lícula, posa l'exemple del marcià per intentar explicar el seu últim projecte, un documental "difícil de definir" en què estan inclosos 564 vídeos casolans d'espanyols que narren el seu dia a dia. No hi apareix ningú que sigui actor professional. Són gent del carrer que es grava amb "honestedat". Una noia trucar als seus pares i els diu, per primera vegada en la vida, que els estima. Un nen descobreix el sol. Una dona parla del càncer que té. Un agricultor diu que ell seria un alcalde “acollonant”. Una parella de cecs cuiden el seu nadó.

Aquestes són algunes de les històries incloses a 'Spain in a day', una pel·lícula amb banda sonora d'Alberto Iglesias i cartell de Mariscal que s'estrenarà en el festival de cine de Sant Sebastià (setembre). "Hi haurà qui dirpa que és un retrat molt blanc d'Espanya. Però jo crec que estem davant d'una cosa autèntica i real. L'espectador es ficarà dins la vida de la gent anònima. I ho farà sense artificis", respon Coixet.

PROJECTE INTERNACIONAL

Produït per RTVE i Mediapro, 'Spain in a day' parteix d'un projecte internacional, 'Life in a day', experiment cinematogràfic produït per Ridley Scott en què 80.000 persones d'arreu del món van gravar la seva vida i van intentar respondre tres preguntes: "¿què estimes?, ¿de què tens port?, ¿què portes a la butxaca?". Arran del documental, diversos països van adaptar la idea. La Gran Bretanya en va realitzar un sobre el Nadal; el Japó va produir un altre relacionat amb el 'tsunami i Itàlia, sobre la precarietat laboral. Ara és el torn d'Espanya. Els productors van demanar que la gent gravés la seva vida el 24 d'octubre. Els van arribar més de 22.000 vídeos. Coixet n'ha seleccionat 564 i els ha distribuït per blocs temàtics: família, amor, vellesa, feina.

Notícies relacionades

El mestre i els seus bons alumnes

Un gegant del piano del segle XX

"La precarietat laboral, per raons evidents, és un tema que envaeix tot el metratge, però no és el tema de la pel·lícula, com tampoc ho és la política. Del que parlem és de la transcendència de la vida quotidiana i, per sobre de tot, el que hi ha és emoció. Molts dels relats fan posar la pell de gallina. Però, atenció, sense ser planyívol ni tan sols quan es parla de la malaltia. I que consti que també hi ha molt d'humor", comenta la directora de 'Ningú no vol la nit'. Parlant d'emoció, la música hi té molt a dir. La directora catalana li va demanar a Alberto Iglesias (que amb els seus 10 premis del cine espanyol s'ha guanyat a pols el títol de 'Mr Goya') que fos lliure i que fes una cosa totalment diferent. “La banda sonora contribueix a l'emoció que desprèn 'Spain in a day', cinta amb molta càrrega d'intimitat i privacitat. La música és la pega dels planos”, comenta el donostiarra, que ultima a Madrid els detalls finals de la pel·lícula amb Coixet.

CATALÀ, EUSQUERA I GALLEC

"¿Això és Espanya? No ho sé. Tot i que si ho pienso crec que sí. És Espanya el 24 d'octubre", afegeix la cineasta, a qui la va sorprendre la qualitat de molts dels vídeos enviats, algun dels quals estan en català, gallec i eusquera. “Molts estan gravats amb un mòbil, però són molt bons en termes tècnics. Estan molt ben explicats”. A Coixet li fa angúnia anomenar-se la directora de 'Spain in a day'. Més aviat, se sent "còmplice de tota la gent que ha enviat trossets de la seva vida". Torna a posar l'exemple del marcià i sentencia que 'Spain in a day' és una pel·lícula que mostra "com som". O, almenys, "com volem que ens vegin".