'Buscant la Dory': nedant en cercle

'Buscant la Dory' no té més raó d'existir que el fet que Pixar, al seu dia l'estudi més creatiu i original de Hollywood, avui es dedica sobretot a produir seqüeles: quatre dels seus pròxims cinc projectes ho són. I és una pel·lícula que exemplifica tot el que els seus responsables saben fer molt bé -barrejar efectiu humor blanc, trepidants seqüències d'acció i moments de contundent impacte emocional-, però que, d'entrada perquè el bàsic disseny visual dels seus personatges pertany a temps pretèrits de l'animació, fa la sensació de caminar, o nedar, sobre els passos de la seva predecessora.

Notícies relacionades

Dennis Lehane: "Ara la gent prefereix el relatabans que la veritat"

Un altre menú d’etapes frustrants i llampecs emocionals

No obstant, malgrat que la pel·lícula explica una història pràcticament bessona -aquesta vegada és la Dory qui, acompanyada del Marlin i el Nemo, protagonitza una odissea per reunir-se amb els seus pares perduts-, ara no funciona d'una manera tan impecable com llavors per diversos motius: primer, fins i tot segons els estàndards d'una pel·lícula sobre peixos que parlen, alguns dels passos necessaris per portar els personatges d'una seqüència a la següent són més aviat absurds; segon, del fastuós retrat de l'ecosistema submarí que oferia 'Buscant en Nemo' (2003) a penes en queda cap rastre en aquesta segona part, que principalment transcorre en un entorn més confinat -un parc aquàtic-. El canvi elimina bona part del que feia que la primera pel·lícula fos encisadora, encara que és cert que per una altra part prevé 'Buscant la Dory' d'acomodar-se en el mer refregit. 

O gairebé. En última instància el director Andrew Stanton recicla l'arc narratiu del film original, diverses de les seves seqüències més populars i els seus grans temes: els ferris vincles entre pares i fills, els plaers del treball en equip i la importància de la fe en un mateix. Després de dues dècades d'èxits, a Pixar la fórmula li segueix donant resultat, encara que sens dubte funcionarà millor per a aquells espectadors que, com la Dory, tinguin problemes de memòria.