ALTRES ESCENARIS POSSIBLES

La guajira de Sant Gervasi

El cicle 'Viatge sonor per la història de la música' programa concerts temàtics en centres cívics de Barcelona

lpedragosa34124010 barcelona 01 06 2016 jornada divulgativa pr ctica 160605190352

lpedragosa34124010 barcelona 01 06 2016 jornada divulgativa pr ctica 160605190352 / ALVARO MONGE

3
Es llegeix en minuts
Nando Cruz
Nando Cruz

Periodista

ver +

Fa una tarda esplèndida, el sol ja va de baixa i en un ombrejat jardí al costat del carrer de Muntaner sona un bolero de la peruana Susana Baca. L’interpreta un combo d’estudiants de l’Esmuc supervisat pel professor Dani Forcada. Al seu davant, un públic d’una mitjana d’edat que supera fàcilment els 60 anys. No hi ha ni una cadira lliure. Els bancs també estan tots ocupats. Som al centre cívic Vil·la Florida de Sant Gervasi i el combo salta del bolero a la salsa, de la salsa a la guajira, de la guajira a la conga cubana i de la conga cubana al landó peruà.

No tots els concerts que es programen a Barcelona se celebren en sales. No tots es programen a la nit. I no tots estan pensats per a un públic d’entre 20 i 40 anys. En aquesta ciutat hi ha una extensa i activa xarxa de centres cívics que té en la música un instrument valuós per incidir culturalment en els barris. Aquesta primavera, per exemple, ja s’ha celebrat la tercera edició del cicle Viatge sonor per la història de la música, una sèrie de concerts temàtics (de bandes sonores, de flamenc, d’òpera...) interpretats per alumnes de l’Esmuc en equipaments municipals de la Barceloneta, l’Eixample, Nou Barris i Sant Gervasi.

Els ritmes llatins s’expandeixen més enllà dels confins del jardí i atrauen molts curiosos a Vil·la Florida. Hi ha un executiu amb sabates radiantment negres i ulleres de sol quan ja no fa sol. Arriben dos runners fosforescents. Al fons, un motxiller amb barba fuma un porro. A primera fila, una mare i la seva filla amb llaç blau cel al cabell. «Demà al matí omple la casa de flors que segur que et visita la verge dels dolors», canta la banda. El públic aplaudeix quan toca i repeteix el cor quan se li demana, però no balla. «A Sarrià van ballar més, oi?», diu el bonguer. Però ni així. Alguna cosa falla. El públic es comporta com si estigués a l’òpera.

Dues dones de trets llatinoamericans acaben d’arribar i s’atreveixen a ballar amb timidesa en un racó. «Què va, nosaltres no vivim aquí», aclareixen. Està sonant una bomba del porto-riqueny Pete Rodríguez. I després, aquella de la cubana Albita que diu: «Oye bien lo que está pasando, mi pueblo ya está de fiesta y estamos celebrando». Però no hi ha manera. «Què voleu, sardana o salsa?», fa broma la cantant. Els avis de Sant Gervasi demanen salsa, però no s’aixecaran. Explica la coordinadora del cicle que a la Barceloneta va passar just al revés: el públic no va parar de ballar.

Els altres concerts temàtics del cicle han inclòs un vessant més pedagògic; a més a més de les interpretacions, es descrivien els palos flamencs o s’aportaven dades de les pel·lícules d’on procedien les bandes sonores. Però, al ser la música afrollatina tan eminentment ballable, en aquest cas s’ha passat a la pràctica. El combo sona segur i relaxat, com en un assaig amb públic. El professor Forcada, antic músic de La Salseta del Poble-sec, Jarabe de Palo i Lluís Llach, es pot mantenir en segon pla amb el trombó mentre la bateria Xerach Peñate agafa les regnes.

Rigidesa indestructible

Notícies relacionades

Entre bromes i refrescants viratges per la geografia musical llatinoamericana, l’hora de concert passa volant. «Que tingueu un molt bon estiu», s’acomiaden. I malgrat la indestructible rigidesa del públic, quan calla la música, part del públic va a una taula i anota el seu correu electrònic a la llista per rebre informació de futures activitats.

Tres senyores de certa edat s’interessen per pròximes actuacions del cicle, però som a les portes de l’estiu i ja s’acaba. Tot i així, l’organitzadora els proposa d’anar al centre cívic de la Barceloneta i, de passada, fer turisme per altres barris de la ciutat. Una senyora diu: «Uf, els autobusos aquí van tan malament que no sé si arribarem». Una altra, més marxosa i posseïda per la salsa, li replica: «¡És igual, farem autoestop!».

Temes:

Música