¡Aquest xaval es menja Barna en cinc anys!

El parc dels Drets Humans és un oasi de pau i vegetació en plena Zona Franca. És a dos minuts de la plaça de Cerdà, al costat del carrer de Jane Addams, la sociòloga i activista feminista nord-americana de finals del segle XIX, i davant dels carrers de Soweto i Gernika. A la terrassa del bar que hi ha al costat de la biblioteca Francesc Candel, nens i nenes celebren un aniversari.

    A pocs metres, en una pista ovalada de ciment, acompanyats per l’arbreda, diversos rapers protagonitzen la tercera sessió Take Away que organitza l’Espai Musical La Bàscula: un cicle de concerts en parcs i places del barri en què el centre municipal cedeix als joves l’equip necessari perquè exposin les seves inquietuds. Una manera més natural i menys institucionalitzada d’incidir socialment en el territori. I la millor forma de tornar la música a l’espai públic.

El mínim necessari

L’escenari és una alfombra, una taula de so, dos micros i dos altaveus. I avui els protagonistes són Ese Guillao i Joka. Tant el de la Verneda com el d’Hostafrancs han portat diversos col·legues que sortiran a rapejar a les primeres de canvi. Tots dos comparteixen el discjòquei, anomenat Mbp. El públic és escàs a primera hora, les sis de la tarda, i es compon d’amics de les seves respectives colles, els 913 i els YNZ, però a mesura que la música s’expandeixi pel parc aniran apareixent els curiosos.

    Un home amb una barra de pa s’hi para 10 minuts. Al marxar, alça el polze en senyal d’aprovació. Sis nenes de la festa d’aniversari s’hi acosten amb guixos i fan pintades a la pista amb cors i estrelles. Són grafiteres precoces. Amagats darrere un arbust, dos nens llancen pinyes als rapers. Un adolescent xuta una pilota amb flow. Un noi d’uns 30 anys passeja el gos amb flow. Una nena de 2 anys estira la seva mare fins a plantar-se a tres metres de l’escenari. La mare l’hi explica: «Fan poemes i els canten a la vegada». La nena ni pestanyeja: sembla fascinada i espantada alhora.

    Gran notícia: joves de la Zona Franca es personen al parc. Espien els rapers visitants a una distància prudencial. Ese Guillao i Phara33 alternen el castellà i l’anglès. «Estáis crying siempre i no sabéis qué es la pena». «Si eso te duele es porque that’s for real». La música que llança el discjòquei des del portàtil està més a prop del trap que del vell hip-hop. És així. És el 2016. Abans d’acabar, Phara33 li regala una profecia al seu compare Ese Guillao: «¡Aquest xaval es menja Barna en cinc anys!».

    Quan acaben l’actuació, Phara33 intercanvia contactes amb rapers de la Zona Franca i conversa amb col·legues que acaba de conèixer: sobre els seus problemes familiars, sobre com afrontar la vida... Beu vi a morro d’una ampolla de Marqués de Riscal amb què celebra la jornada mentre segueixen arribant xavals al parc. Cadascú amb la seva estètica: un amb cresta, un altre amb rastes, el del xandall del Reial Madrid, el que porta patilles de pam i mitjà... Hi ha dos negres i tres llatins. Les que no apareixen són les noies. Quan n’hi haurà més, seran només tres. Això és territori de naps.

    El següent raper a actuar tampoc encaixa en l’estètica rapera. Amb pantalons curts i cabells llargs rossos, Joka podria passar per monitor d’esplai. Té només 18 anys i escup versos com «unos comen rabia, otros diazepan», «no estoy vacío, tengo el arte», «no robamos latas, no som quinquis»... Quan no sap què dir, deixa anar un renec. O ell o un dels seus col·legues rapers es despatxa amb un «¡puto amor y puta mujer!». Després se sorprendran perquè les seves amigues mai van a veure’ls actuar.

Abraçades i felicitacions

Notícies relacionades

I Nova Orleans es va instal·lar a Borriana

Un vagó de tren anomenat la Saltó

Quan s’obre el micro per a qui ho desitgi, només s’anima RZ; «guapo a nivell nacional», informa. En aquests minuts de micro obert no es consuma la interacció entre els rapers de la Verneda, la Zona Franca i Hostafrancs, però quan es tornin a creuar se saludaran com vells coneguts. S’acaba la sessió, sona Wu-Tang Clan. Les colles es relaxen. Abraçades i felicitacions mútues.

    I així és com el hip-hop torna al lloc on va néixer: el parc.