Craig Thompson i les caques de balena

Caques de balena. Caques de balena que arrasen, com un tsunami, asteroides habitats en una galàxia en plena crisi energètica i mediambiental, on la petita Violet, en companyia de dos insòlits amics, intenta rescatar el seu pare de les entranyes d’un enorme cetaci amb diarrea. És 'Almóndigas del espacio' (Astiberri), l’aventura estel·lar per a tots els públics amb què Craig Thompson (Traverse City, Michigan, 1975) s’allunya de les seves dues monumentals i adultes obres mestres del còmic: l’autobiogràfica 'Blankets', tota una revelació el 2004, on va despullar la seva adolescència a l’Amèrica profunda, criat per uns pares convertits al fonamentalisme cristià, i 'Habibi', exòtic gresol de traumes i religions, tan redemptora com 'Les mil i una nits'.

 «Com molts dels meus col·legues de generació, les meves obres intentaven demostrar que els còmics podien ser seriosos i per a adults. I els lectors infantils en van quedar al marge. Volia omplir aquest forat i crear personatges originals per a ells –aclareix al seu pas per Barcelona el guanyador de diversos premis Eisner i Harvey–. Abans de Blankets, ja feia vinyetes i il·lustracions infantils per a National Geographic i Nickelodeon, amb un estil més cartoon. I els meus primers amors en el còmic van ser Charlie Brown i Calvin i Hobbes». 

Per a Thompson, autodidacte i amb uns pares que només li deixaven llegir la Bíblia, «el dibuix» era «la seva forma d’escapar d’aquest món». «Em deixaven llegir còmics perquè creien que eren només per a criatures. Tenia 9 anys, i el meu germà 6, quan vaig començar a treballar a la granja 40 hores a la setmana, també els estius. Els còmics eren la meva esperança de guanyar-me la vida amb ells en lloc d’amb la dura feina al camp», recorda, al mateix temps que compara la seva família amb la de la Violet real, filla d’uns amics, que li va inspirar Almóndigas del espacio. «Ells em van fer creure que una família podia no ser disfuncional». 

«Ara volia balenes… i quan a un personatge se l’empassa una balena és inevitable pensar en 'Moby Dick', 'Pinotxo' i la història bíblica de Jonás», admet sobre  els referents del nou còmic, on per primera vegada ha aparcat el blanc i negre per explicar amb el color de Dave Stewart. Però encara hi ha més: «'Star Wars', 'Alien', 'Els caçafantasmes', 'Els Goonies' i 'Tiburón', de Spielberg...». 

Tornant a la caca de balena, principal recurs en aquest univers, li serveix a Thompson per «continuar» amb l’atenció que ja va posar en 'Habibi' per l’ecologia i la lluita de classes i el consumisme. «Avui és la preocupació global més urgent. La superpoblació, la crisi mediambiental... Els recursos nets, com l’energia solar, estan sent destruïts, i fem servir energies brutes, com ara el petroli. La globalització eleva els nivells de pobresa i les desigualtats», alerta qui a Almóndigas del espacio fa una clara distinció entre «molt rics, molt pobres i la majoritària classe treballadora». I aquí altres influències: «Els terratrèmols al Japó, el tsunami a Indonèsia i l’huracà Katrina al meu país, que va ser una ironia, ja que un país ric i capitalista com els Estats Units no va poder socórrer i proveir els seus propis ciutadans i va mostrar la divisió de classes que existeix».

I tornen els seus fantasmes juvenils. «No he trobat mai un adult al meu voltant que hagués anat a la universitat, tots eren grangers, lampistes, camioners... Ara sóc membre de la classe privilegiada que es guanya la vida fent còmics, els meus amics són artistes i intel·lectuals, i encara que potser cap sigui ric tenen el luxe de fer el que els interessa. Tinc inseguretats per la meva falta d’educació i un conflicte intern, em sento culpable d’haver aconseguit aquesta vida. L’àlbum és la meva manera de reconciliar-me, de mostrar que facis el que facis tens un paper important en la societat», subratlla.

Notícies relacionades

Doble mal viatge

La Miró invoca el seu esperit fundacional en el 50è aniversari

El dibuixant també bolca parts de si mateix en els dos amics de Violet. «M’identifico més amb l’Elliot, és neuròtic, sobreintel·lectualitza les coses, les analitza molt, està obsessionat amb visions esotèriques... i Zaqueo és instint, el desig de lluitar, la part més visceral de la meva personalitat». ¿I Violet? «És qui m’agradaria ser, la part més comunicativa, afectuosa. És la cola que uneix els altres dos i crea un heroi. Ells són disfuncionals, com ho són els homes en general. Necessiten l’energia femenina per col·laborar, comunicar-se i ser productius».

Thompson ja té al cap dos nous còmics, un sobre la relació comercial entre els Estats Units i la Xina i una «història eròtica». «Ja he fet llibres sobre sexualitat [a Blankets la descobreix, a Habibi hi ha trauma sexual] però no sobre sexe explícitament. Per a mi, la sensualitat és molt important, en la vida i en l’art».