El novel·lista irresponsable

L'autor holandès Herman Koch (1953) va obtenir el reconeixement internacional amb la seva novel·la ‘El sopar’, basada lliurement en l'assassinat d'una captaire en un caixer automàtic de Barcelona, uns fets que va conèixer gràcies a la seva vinculació familiar amb la ciutat. En la seva última obra, ‘Estimat Senyor M.’ (Amsterdam / Salamandra), un escriptor famós utilitza de forma gens exemplar per al seu llibre més conegut un succés, la desaparició d'un professor després d'una trobada amb dos dels seus joves alumnes, fent recaure les sospites sobre ells amb unes conseqüències finals imprevisibles. Anys després, ell disfruta de la seva fama i els efectes del que va escriure acaben girant-se contra ell.

¿Té alguna cosa d'autocrítica? “Més aviat és un recordatori que com a autor tens una responsabilitat amb la veritat però també amb les persones que converteixes en ficció. Has d'anar sempre molt en compte a l'utilitzar fets reals i assegurar-te que en realitat no els perjudicaràs”, respon Koch. Encara que precisa que a ‘El sopar’, almenys que ell sàpiga, no va arribar a travessar aquesta línia: “A ‘El sopar’ queda més clar a que és ficció perquè el vaig enfocar més en els pares i menys en els nois i en els fets”, afegeix.

No obstant, Koch creu que la ficció ha de poder entrar en aquest terreny pantanós. Que la realitat no ha de ser terreny acotat per al periodisme, la crònica i la no-ficció estricta i documentada, i que el novel·lista ha de córrer el risc d'acostar-se a aquesta línia vermella. I encara que no sigui ètic, comprèn que a vegades es traspassi. “Entenc molt bé la temptació d'un novel·lista de fer de la seva ficció la millor ficció possible; si la història guanya en força donant per bo que han passat uns fets que no es poden comprovar, sempre triarà aquesta versió encara que algú sigui víctima d'aquesta ficció”.

SENSE DEIXAR PISTES

En el seu llibre, no obstant, l'home la vida del qual acaba convertida en un infern per culpa de l'obra de l'escriptor té al seu torn unes quantes coses de què avergonyir-se. "En aquest llibre, tots són víctima i botxí al mateix temps", afegeix. I millor no entrar en detalls perquè la novel·la, que podria ser una reflexió sobre el paper de l'escriptor, també és un llibre que manté un cert suspens fins al final. I a través d'un curiós mètode d'escriptura. “La trama ha de tenir alguna cosa perquè no t'avorreixis, no només el lector sinó també l'escriptor. Jo m'he de poder llevar cada matí i pensar què succeirà. Perquè jo no faig esquemes per endavant. Durant dos anys no tenia ni idea de què li passaria al professor desaparegut i se'm va acudir tres mesos abans d'acabar la novel·la. L'avantatge de no saber-ho és que el lector tampoc ho sabrà, perquè no hi ha cap indicació. Si l'escriptor sap què passarà, segur que donarà pistes".

SÀTIRA

Notícies relacionades

Herman Koch: «¿Delataries el teu fill si ha matat algú?»

Un 'Polanski' a Pals

'Estimat Senyor M.' també és una sàtira sobre un col·lectiu respectable, el dels professors, igual que en els seus anteriors llibres ironitzava sobre cuiners de moda o metges. "Alguns escriptors creuen que estan en un ofici que els posa per sobre dels altres. Ridiculitzar una mica això em venia de gust", admet. Encara que, assegura, no es tracta d'una novel·la en clau, en alguns personatges es pot reconèixer Harry Mulisch, Cees Nooteboom i a si mateix. "Jo també he fet un autoretrat, aquest escriptor vell puc ser jo als 80 anys; o és més aviat com jo no vull ser als 80”, precisa. Aquest autor té a casa una "trophy wife" per lluir. "És una cosa que passa sovint. ¡Mira Vargas Llosa a les portades de l''¡Hola!", diu, rient.