Un 'Polanski' a Pals

Els sis anys que va viure a Barcelona i el seu matrimoni amb una espanyola han deixat empremta a les novel·les de Herman Koch (Arnhem, 1953), un dels escriptors holandesos més llegits. El plantejament del seu anterior llibre,El sopar, partia de l'assassinat d'una indigent en un caixer del Putxet. Ara, aUna casa amb piscina (Amsterdam / Salamandra) l'anècdota que va donar forma al llibre va ser la polèmica del procés per extradir Roman Polanski per una antiga denúncia d'abús d'una menor. Al seu llibre, això sí, la casa amb piscina on les coses es compliquen està en una urbanització, Mas Tomasi, davant de la platja de Pals, durant la revetlla de Sant Joan. Encara que el llibre no ho digui perquè -apunta l'autor amb punyeteria comercial- els seus lectors holandesos el situïn a la platja on facin vacances.

En aquesta casa es trobaran un metge amb la seva família, un cineasta americà amb la seva jove amant i un actor exhibicionista amb la seva dona. I el suspens psicològic de la trama porta cap a un conflicte amb les relacions sexuals entre adults i joves en el centre. Un terreny pantanós en què Koch no opta pel blanc i negre. «A vegades les aparences enganyen. En aquestes relacions hi ha una zona fronterera. Hi ha violadors. També hi ha menors que sedueixen adults. I entremig... no pots acabar reprimint fins i tot a qui diu a uns pares que la seva filla és guapa».

Notícies relacionades

Guardiola, a prop de firmar el divorci

L’Auditori oferirà mig miler de concerts la pròxima temporada

Amb aquest plantejament, es podria esperar de Koch una opinió més contemporitzadora delcas Polanski. Però no és exactament això. «Jo crec que Polanski és un pertorbat, que li agrada utilitzar el seu poder per seduir i després fotre mà. Però és el tema ideal per a una novel·la precisament perquè mai arribarem a descobrir si se l'havia de considerar culpable».

A primera vista podria semblar que Herman Koch té una certa aversió als metges, tenint en compte com retrata el seu protagonista. «No, tinc més antipatia envers els pacients que tracta, actors i escriptors que es pensen que són millors perquè són famosos o creatius. He agafat la perspectiva del metge per veure'ls des de fora i explicar com són». I a part d'explicar els seus capritxos de consentits, el novel·lista es recrea descrivint molt plàsticament el mal funcionament d'un fetge o d'un cos obès. Les conseqüències sobre aquells «que estan contínuament atacant el seu propi cos». Compte, que les escenes d'horror del llibre són precisament aquestes.