El futurista i esperançador retorn de Daniel Clowes

Cinc anys ha trigat Daniel Clowes (Chicago, 1961) a donar forma a Paciencia i n’han passat sis des de la publicació de Wilson o, com ell mateix en diu, la seva primera novel·la gràfica original. El retorn d’un dels autors de còmic nord-americans més influents, guanyador d’una dotzena de premis Harvey i sis Eisner, arriba en 180 ambicioses pàgines plenes a vessar d’acolorida psicodèlia, amb notes pulp i retro, i en forma de thriller de ciència-ficció i d’una història d’amor que transcendeix les fronteres de la mort.

Paciencia, que l’editorial Fulgencio Pimentel ha publicat a Espanya avançant-se un mes a l’edició americana de Fantagraphics, obre inusitadament la porta a l’esperança (cosa que l’autor ja va destil·lar a Mister Wonderful) però sense renunciar a la essència Clowes, personificada en éssers fracassats, perdedors, acomplexats o alienats, amb problemes per encaixar en la societat moderna, l’arquetip dels quals va ser l’odiós protagonista de Wilson, un divorciat entossudit a mostrar la pitjor cara de si mateix.

Com li agrada dir a Clowes, els seus còmics són «sobre gent normal, no sobre herois». I en aquesta línia es manté a Paciencia. El coprotagonista es diu Jack i està casat amb la dona que dóna nom al còmic. És l’any 2012 i ell és un paio corrent que amaga a la seva dona –que acaba de descobrir que està embarassada– que es dedica a repartir publicitat al carrer. Ella, al seu torn, no li ha confessat mai certes coses que li van passar en l’adolescència que la segueixen turmentant i angoixant d’adulta. Un dia, un assassí entra a la casa i mata Paciencia. Aquest drama perseguirà Jack fins a l’any 2029.

 

Viatge en el temps  

Clowes torna a trepitjar elements futuristes –un camí que ja va explorar a El rayo mortal– i introdueix un viatge en el temps amb què el seu personatge intentarà canviar el destí, perquè, com ell mateix ha comentat, som acumulacions d’errors i de penediments. Gràficament, contrasta l’anodí món del 2012 amb la psicodèlia del 2029. Tot i que no evita les escenes violentes, el dibuixant convida a reflexions existencials i sobre la venjança, sobre el destí i l’existència, que potser són conseqüència, igual que les notes esperançadores, de la seva paternitat o de l’operació a cor obert que va patir el 2009.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

L’autor de David Boring, un dels indiscutibles del còmic independent dels anys 80 i 90, va aconseguir la popularitat gràcies a la història d’amor i soledat, pessimisme i alienació adolescent, de Ghost World (1993-1997). També en va firmar el guió de l’adaptació al cine del 2001, pel qual va ser nominat a l’Oscar, i que va dirigir Terry Zwigoff i van protagonitzar Scarlett Johansson, Thora Birch i Steve Buscemi. 

Abans també va abraçar el futurisme retro a la sèrie Lloyd Llewellyn, per a la que seria la seva editorial fetitxe, Fantagraphics, on també va llançar la col·lecció Eightball, amb històries breus, com Como un guante de seda forjado en hierro, Ice Haven i El rayo mortal. En els últims temps, paral·lelament a Paciencia, ha estat immers en el guió de l’adaptació de Wilson al cine, en un film dirigit per Craig Johnson i protagonitzat per Woody Harrelson i Laura Dern que està en fase de postproducció.