Berlín es rendeix a Isabelle Huppert

Hi ha un motiu primordial pel qual Mia Hansen-Love s’ha convertit en un dels autors essencials del cine europeu en menys d’una dècada com a directora: la seva exquisida gestió de la diferència entre el sentiment i la sensibleria, entre convidar-nos a experimentar una emoció i imposar-nos-la. En pel·lícules com El padre de mis hijos (2009), Un amor de juventud (2011) i Edén (2014), la directora francesa ha parlat de forma molt íntima però increïblement discreta d’assumptes com la pèrdua, el desengany amorós, les il·lusions trencades i els ideals perduts, i això exactament és el que torna a fer en el seu nou treball, rebut ahir a la Berlinale entre aplaudiments rotunds.

    Lo que vendrá és la història d’una professora de filosofia que veu com la vida que donava per suposada comença a esquinçar-se-li: el seu marit l’abandona per una dona més jove; la seva mare, a la qual l’unia una estreta relació, mor inesperadament; l’editorial amb la qual treballa decideix deixar de publicar la col·lecció de llibres acadèmics que coordina, i la crisi econòmica i social que pateix França l’empeny a qüestionar-se els seus valors i implicació polítics.

    Tot això, diem, succeeix embolcallat de subtilesa, sense moments de clímax ni més gestos de dolor i tristesa que alguna llàgrima apagada. La sobrietat de Lo que vendrá és tan tossuda que en alguns moments es percep una mica calculada. De fet, es trobaria a faltar certa desimboltura si no fos perquè Hansen-Love troba en tot moment alternatives més sofisticades per suggerir emocions, i perquè aquesta contenció connecta a la perfecció amb l’estil interpretatiu de l’actriu Isabelle Huppert, present en gairebé tots els plans del film.

Notícies relacionades

Ai Weiwei omple d'armilles Berlín en record dels refugiats

Amb el peu esquerre

    «No podria haver escrit la pel·lícula sense Isabelle, i això és una cosa que mai abans m’havia succeït», va afirmar la directora davant la premsa. «Estic segura que ella és l’única persona que podia encarnar aquest personatge, per la intel·ligència, l’espiritualitat i l’humor que n’emanen». Si convenç els membres del jurat que presideix Meryl Streep, el paper proporcionaria el seu segon premi interpretatiu a la Berlinale a Huppert, que a més al llarg de la seva carrera ja ha obtingut dos premis al Festival de Cannes i tres més en el de Venècia.

EXHIBICIÓ INTEL·LECTUAL / Lo que vendrá és una obra singular també perquè les pel·lícules que fan gala d’un intel·lectualisme tan desacomplexat no són freqüents –encara que en el cine francès, és cert, potser ho són una mica més–. Hansen-Love construeix un univers en què són constants les cites a Rousseau, Schopenhauer i Adorno, i en què no hi ha dinar o sopar que no es converteixi en discussió política. L’exhibició d’erudició pot arribar a resultar extenuant, però en tot cas no és gratuïta. La directora l’usa com a vehicle per criticar la hipocresia de la generació a la qual ella mateixa pertany, molt procliu a donar lliçons d’integritat i compromís però no tant a predicar amb l’exemple.