Penélope Cruz: "Les xarxes socials fan por"

El director i actor Ben Stiller buscava una Sofia Loren per rescatar, 15 anys després, Derek Zoolander, el cretí i frívol model de mirada intensa. I ho va tenir clar des del principi: Penélope Cruz. Va demanar el seu telèfon al seu agent i li va trucar. La va agafar a Sud-àfrica, en un supermercat comprant bolquers. La madrilenya va trigar un segon a dir-li que sí, que es posaria en la pell de Valentina, l'exuberant agent policial que recluta els dos maniquins (Ben Stiller i Owen Wilson) per capturar un assassí de celebritats. El rodatge, a Roma, va ser un xou. 

Els dissenyadors s'han pegat per aparèixer a 'Zoolander 2'. ¿Per què creu que el món de la moda ha rebut tan bé una pel·lícula que es burla tant dels egos i de l'estupidesa que envolta les passarel·les? Són llestos i tenen sentit de l'humor. Saben riure-se'n de si mateixos. Són conscients que el món de la moda té un punt que no és el més important del món. Es mereix que se'ls prenguin seriosament perquè milers de famílies viuen d'una indústria en què hi ha professionals amb molt talent. Però, a veure, d'aquest altre aspecte que té també n'hi ha per riure-se'n.

Hi apareix fins i tot la totpoderosa Anna Wintour. I molts altres pesos pesants que han aportat el seu granet de sorra. És donar-li la benedicció final a 'Zoolander 2'. Jo, fins que no la vaig veure al plató, no em pensava que acceptaria. Però Wintour és una dona molt llesta i amb sentit de l'humor. A mi sempre m'ha recolzat i ha sigut encantadora, però és veritat que molts no coneixen el seu gran sentit de l'humor.

El guió reflexiona sobre com ha canviat el món de la celebritat i la influència de les xarxes socials. El canvi és internet. Ha canviat el món. I també professions com la meva, en què té un efecte brutal en molts sentits. Jo sóc de les que troben a faltar escriure cartes i no enviar textos. Seré així sempre. Sempre ho trobaré a faltar. Tinc l'esperança que això alguna dia canviï i els dos mons es puguin compaginar. Respecte a les xarxes socials, m'hi he resistit molt. No tinc ni Twitter ni Facebook. Ara sí que estic a Instagram, m'hi vaig posar per un dels nens que apareix al documental que acabo de dirigir sobre la leucèmia infantil. He pensat que també pot ser útil per compartir rodatges. L'utilitzaré per a cosetes puntuals. Fa una mica de por, la veritat. No fotografiaré els ous ferrats que em menjo al matí. No sóc així. No em surt. Em sembla antinatural, com penjar fotos de la meva família.

Tots som una mica més Zoolander. Totalment. La pel·lícula comença amb Justin Bieber morint-se i tenint temps per posar-se un filtre a la foto. Fa por. A mi, almenys.

La primera entrega es va estrenar fa 15 anys sense sort a la taquilla. Ara s'ha convertit en una pel·lícula de culte. Jo n'era molt fan. L'he vist unes cinc vegades. Així que em va fer molta il·lusió que Ben Stiller em truqués. L'endemà em va enviar el guió i vaig voler pujar al vaixell d'aquesta comèdia esbojarrada, un gènere que no havia tocat. La pel·lícula és pura adrenalina, una muntanya russa. 

¿Per què ha fet tan poques comèdies? Perquè, sobretot, m'ofereixen drames. I cada vegada més. A Espanya sí que he fet comèdies, com 'La niña de tus ojos', de Fernando Trueba. Amb Pedro Almodóvar també, però els meus personatges patien molt. Passa igual que amb una de les dues pel·lícules que he fet amb Woody Allen. 

'Zoolander' se'n riu molt de l'ego dels models. Els actors també van sobrats d'ego. ¿Com s'ho fa per mantenir-lo a ratlla? Per salut mental has de tenir separades les dues coses: la teva feina i la teva vida. El teu dia a dia és per a tu. Per instint de supervivència jo mai els barrejo. Hi ha gent que disfruta més fent les coses d'una altra manera, jo no. Per a mi és sa. I ho és des de petita. Quan vaig començar a treballar era una nena i sempre he mirat de separar les dues coses.

¿I això de controlar l'ego? Els rodatges exigeixen deixar-te l'ego a casa. Hi ha molts personatges en què l'ego és el teu pitjor enemic. I ho sé per experiència. Si vols arribar a entendre el personatge, els has d'escoltar, però des d'un altre lloc que no sigui l'ego.

¿Com defineix el seu moment a Hollywood? Abans tenia un ritme molt accelerat que em marcava jo mateixa. Anava a França i Itàlia i feia quatre pel·lícules a l'any. Va arribar un moment que en què l'energia anava a cadascun d'aquests personatges però no al meu. I nosaltres també som plantes que s'assequen si no les regues. ¿On és el temps per seguir creixent jo com a ésser humà? Això va ser molt abans de tenir fills. Era addicta a la feina. Em despertava a les tres de la matinada per anar al lavabo i contestava missatges de feina. Fins que vaig dir prou. Això no és sa. Ningú del meu entorn em marcava aquest ritme tan accelerat, era jo mateixa. Després vaig trobar l'equilibri. Ara faig unes dues pel·lícules a l'any. I tinc temps per preparar els meus personatges. Amb la situació anterior m'estava quedant sense temps per investigar-los, i això implica molt temps. És una part del procés que disfruto molt, i requereix molt temps, a vegades passen dos mesos i no el trobes, has de tenir temps. I, al final, aquesta part del procés és la que més disfruto.

Notícies relacionades

El retorn de 'Zoolander'

Ben Stiller: un director de mil cares

Té un peu a Hollywood i un altre a Espanya. ¿Com definiria el moment actual del cine espanyol? Quan parles amb gent de fora t'adones que veuen molt cine espanyol. Crec que és una indústria molt dinàmica, en què sempre entra gent nova, ja siguin guionistes, directors o actors. Estic impressionada amb la feina que ha fet Daniel Guzmán en el seu debut darrere de les càmeres, 'A cambio de nada'. ¡Quin tros de director! Farà coses meravelloses en la seva carrera. També 'Techo y comida' m'ha tocat molt, és una pel·lícula que s'ha de veure. I 'Truman' m'encanta.

Està en ple procés de muntatge d''Uno entre cien mil', el documental sobre nens amb leucèmia. Fa poc va mostrar a Madrid unes imatges i tota la sala es va quedar amb l'ai al cor. Doncs ja ho veureu quan el vegeu sencer. És molt dur, sí. Però, per desgràcia, ha de ser així.