Els cines es reinventen contra la crisi (o abaixen la persiana)

Davant l’imperi d’internet, la competència de les pantalles de televisió cada vegada més grans i els estralls d’un IVA del 21%, els empresaris de les sales de cine s’han vist obligats a aguditzar l’enginy i buscar una sèrie de noves estratègies diferenciadores per atraure els esquius espectadors. Els cines Full HD de Cornellà, el Texas, el Phenomena i els Verdi –que han iniciat una nova etapa de la mà de la distribuïdora A Contracorriente Films– són bons exemples de l’aposta per la singularitat per capejar la crisi i combatre la pirateria. 

ELS FULL HD DE CORNELLÀ, UN VIATGE EN PRIMERA CLASSE

La inversió en noves tecnologies i la vocació de servei, amb una acurada atenció al públic, són les principals apostes del complex Full HD de Cornellà, que celebra el seu cinquè aniversari amb rècord de públic: 1.250.000 espectadors el 2015 (100.000 més que l’any anterior). «Estem molt contents, cada any guanyem públic», es congratula el seu gerent i soci principal, Pere Sallent (també del Punt de Cerdanyola i d’Alzira a València), que té com a repte «seguir millorant l’experiència sensorial de l’espectador i diferenciar-la de la domèstica». «La nostra prioritat –assegura Sallent– és la immersió total en la pel·lícula, visual i sonora». 

    Onze de les seves 28 sales compten amb un so tridimensional. «El cine amb més sales Dolby Atmos del món», diu a la seva web, i la intenció és aplicar-lo a més. Encara és més gran el ganxo de les anomenades butaques fidelitat, inclinables i amb reposapeus. De luxe. El gran encert ha sigut mantenir aquests seients (diverses files en totes les sales) al mateix preu que la resta. «Així ens asegurem que cada dia es venguin almenys 1.200 localitats perquè van molt buscades», explica el gerent.  

    Una altra de les singularitats la va exportar Sallent d’una petita sala del Canadà. «Podies canviar de pel·lícula si no t’agradava durant la primera mitja hora. Em va semblar una genialitat». Així succeeix en els seus cines. El bescanvi es va disparar amb L’arbre de la vida, protagonitzada per Brad Pitt. La poètica de Terrence Malick va desconcertar molts fans de l’actor. 

    L’última innovació, l’app Smart Full, se li va acudir a l’emprenedor Sallent després d’una agitada sessió al Punt de Cerdanyola. «Hi havia un grup de joves molt esvalotadors. Vaig pensar en com podia solucionar-ho sense que em resultés violent i sense necessitat d’aixecar-me del seient». Ja està: una app per advertir al personal del cine d’incòmodes veïns o de qualsevol incident, fins i tot de l’excés de fred o calor. 

    El multisales de Cornellà acull altres esdeveniments, com finals de videojocs (League of Legends), òperes i trobades de comunitats on line, i el visionari empresari vaticina «una colonització encreuada»: les estrenes de les sèries televisives més populars no trigaran a saltar a la gran pantalla.  

    El zel pel bon servei dels responsables de l’HD Full, amb Sara Marcos com a directora, arriba fins a mimar l’estómac. Sallent se’n va anar als EUA a la recerca de les millors crispetes del món. Les més cruixents. «La gent ho valora molt», assegura, i la seva venda representa un suculent marge de beneficis. 

EL TEXAS, REESTRENA DE QUALITAT A PREUS POPULARS

«Bo, bonic i barat, com deien abans les àvies». Aquesta és, segons resumeix el director Ventura Pons, pare i ànima del recuperat Texas, la clau del seu èxit. Gairebé 200.000 espectadors han assistit, sovint després de llargues cues, al renovat cine de Gràcia des de la seva obertura el setembre del 2014. Pel·lícules de reestrena a 3 euros en versió original amb subtítols en català. Són únics. «Estic molt emocionat, contentíssim. Al principi molts deien que estava boig. Ara la gent no para de fer-me petons i d’agrair-me que hagin pogut tornar al cine gràcies a preus assequibles. I veuen pel·lícules estupendes». 

    Per a això hi ha Ricard Almazan, gerent i responsable de la selecta programació. Després de 25 anys de bon ofici als Verdi, va saltar al carrer de Bailèn amb la mateixa filosofia de brindar pel·lícules de qualitat amb una cuidada projecció. «Que Torrente 27 s’exhibeixi en 27 sales de Barcelona no té sentit. Nosaltres, al tractar-se de cintes de reestrena, podem elegir les que ens agraden», sosté Almazan, que lamenta el tancament de les «precioses» velles sales de la ciutat.

    «Ara s’estrenen molts films però n’hi ha pocs d’interessants. Nosaltres hem passat La gran bellesa un any i mig després de la seva estrena i ha sigut tot un èxit», apunta. Els distribuïdors són els seus grans aliats, raona Pons, perquè les novetats a penes duren 15 dies a la cartellera, cosa que afavoreix la repesca», argumenta el cineasta. 

    Un altre fet diferencial del Texas: prohibides les crispetes. «Quan vam anunciar l’obertura, els veïns es van posar molt contents però ens van alertar: ‘Ahhh, l’olor de crispetes a l’estiu és molt desagradable’», explica Almazan. Per no parlar del soroll de la masticació. «Fem això perquè ens agrada el cine, si el tractes com un negoci, hi perds», afirma el gerent. Es tracta d’una carrera de fons, intervé Pons, que divendres que ve, 29 de gener, estrenarà Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona). «La gran satisfacció és fer-ho bé i que la gent torni al cine. De moment, els números surten. L’amortització de la inversió ja arribarà. Amb l’IVA del 21%, l’or se l’emporta Montoro», diu el director.. 

PHENOMENA, CINE DE BARRI DEL SEGLE XXI

Un altre cineasta, Nacho Cerdà, va obrir fa un any les cortines del Phenomena mogut per la nostàlgia. Cine de barri del segle XXI. «Volia recuperar la màgia d’anar al cine. El ritual de viure una experiència compartida, com en els anys 70 i 80», explica. La doble sessió amb els amics i el bocata. Pel director de Los abandonados, el cine és «un factor de socialització molt important, i més en aquests temps. És com anar a un concert». Va buscar, diu, un espai entre les sales de cine d’autor i les dels centres comercials, i el va trobar. Ofereix una programació eclèctica amb repesca de clàssics main­stream i estrenes; un entorn càlid –«amb l’encant del cortinatge i el vermell»–, últimes tecnologies, versions originals i, en alguns casos, projeccions en 70 mm (en gran format UltraPanavisión). Un projecte molt allunyat de l’experiència «freda i mecànica, de consum industrial com el fast-food­ que vivim amb la proliferació de multisales als complexos comercials». 

    Els gairebé 86.000 espectadors amb què ha tancat el seu primer any li han donat la raó. «Per ser una sola pantalla d’exhibició, són xifres molt positives. El gran encert és la proximitat del públic i la cuidada projecció, ara no es cuida res». És l’única sala a Espanya a estrenar l’última de Quentin Tarantino, el western Los odiosos ocho, en l’exclusiva versió road­show en 70 mm, amb metratge extra de 17 minuts. 

    L’objectiu de Cerdà per al 2016 és desplegar l’alfombra vermella. «Falta potenciar les presentacions amb estrelles convidades, les trobades de festivals i altres accions». 

ELS VERDI, CAP AL CINE D'AUTOR MÉS 'MAINSTREAM'

Els emblemàtics cines Verdi, històrics defensors de la versió original i la fidelització de públic cinèfil, van iniciar el setembre passat una nova etapa de la mà d’A Contracorriente Films i el seu fundador, Adolfo Blanco. «Estem raonablement satisfets, hem augmentat entre un 10% i un 15% la taquilla respecte al mateix període de l’any anterior», valora Blanco, que s’ha proposat captar nous públics amb títols mainstream sense abandonar la senya d’identitat: el subtítol i el cine d’autor. 

    Han començat la nova batalla amb La guerra de les galàxies. «Ens obrim a un cine d’autor més popular, del qual Steven Spielberg seria un bon exemple. Però no renunciem tampoc al més radical, a títols com Langosta i Macbeth, perquè sabem que hi ha un públic militant i cinèfil que suposa un percentatge molt elevat del total d’espectadors», argumenta. 

    Una altra de les novetats és la programació de sessions matinals cada dia. Al migdia, ideals per a jubilats. «Els indicis són bons», diu Blanco, que també està potenciant el Club d’Amics del Verdi amb més beneficis per als socis. 

Notícies relacionades

Els cines Verdi garanteixen la seva continuïtat canviant de propietari

El renaixement del llegendari cine Texas revitalitza el barri de Gràcia

    A més a més, el 12 de gener van iniciar una col·laboració amb l’Acadèmia de Cine per programar els dimarts, a preus reduïts, pel·lícules elegides per la institució que ­s’exhibeixen en la batejada sala Acadèmia (sala 2 del Verdi). S’ha inaugurat amb un minicicle dedicat a Mariano Ozores, Goya d’Honor 2016: Crónica de nueve meses i Los bingueros.

    Els dijous és el torn dels clàssics, així mateix a preus molt assequibles. Blanco, com Cerdà, també aposta per potenciar l’organització de vetllades atractives per al públic amb la presència de l’star system del país. La qüestió és buscar iniciatives per despertar els espectadors. De moment, amb l’ajuda de Star wars i Palmeras en la nieve, en aquests inicis del 2016 s’està aconseguint: el primer cap de setmana, la taquilla espanyola, amb 12,35 milions de recaptació, va augmentar un 30% respecte al 2015.