judici a osca

Comença el judici per Sijena

Aragó reclama la restitució dels frescos romànics salvats per Josep Gudiol després d'un incendi el 1936 i ara exposats al MNAC

La sala del MNAC on s’exposen les pintures rescatades de la sala capitular del monestir de Sijena.

La sala del MNAC on s’exposen les pintures rescatades de la sala capitular del monestir de Sijena.

1
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / BARCELONA

El director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, va alertar ahir dels riscos que correrà la integritat de les pintures murals romàniques de la sala capitular del monestir de Sijena si són trasllades des del museu de Barcelona al seu lloc d’origen, com reclama el Govern d’Aragó en el judici que es va iniciar al Jutjat de Primera Instància d’Osca.

    En la primera jornada de la vista, Serra va advertir que els riscos generats pel trasllat de les obres, actualment muntades sobre bastidors de tela i amb la policromia malmesa per l’incendi que les va afectar l’any 1936, és superior al benefici, i va destacar que les peces adquireixen tot el seu sentit dins de la col·lecció d’art romànic del MNAC, «una de les més importants del món», on poden ser visitades pel públic. El monestir de Sijena, que actualment està regit per un orde religiós d’origen francès, té un calendari de visites extremadament restringit.

CAUSES PARAL·LELES 

Notícies relacionades

El plet se centra en la cessió en comodat al MNAC als anys 60 i en l’acord firmat el 1992 entre les monges santjoanistes, la congregació que ocupava originàriament el monestir, i la Conselleria de Cultura de la Generalitat. El llavors conseller de Cultura, Joan Guitart, va testificar ahir que es va firmar una cessió de forma indefinida de les pintures, custodiades al museu des de la guerra civil, a l’espera de l’autorització definitiva del Vaticà, que no va arribar després de la mort de les últimes monges de la comunitat. 

    El Govern d’Aragó, no obstant, sosté que aquest acord no té validesa i considera un saqueig l’operació de salvació que va emprendre el 1936, després de l’incendi del monestir per part de les milícies anarquistes, l’historiador de l’art Josep Gudiol, responsable de la Generalitat de Catalunya de les operacions de rescat del patrimoni durant la guerra civil.