Raf, el dandi que va crear Sir Tim O'Theo

Ja l’hi va dir el llegendari Junceda al pare del petit Joan Rafart, que llavors tenia 6 o 7 anys: «Aquest nen té fusta d’artista». El dibuixant català, que era amic de la família, va veure un dibuix del xaval d’un cavall amb vuit potes i li va preguntar per què no en tenia quatre. «Perquè corri més», li va respondre. I Junceda va fer servir aquella idea per a una portada del Patufet que després va regalar al jove i futur Raf, creador de personatges tan emblemàtics del tebeo com Sir Tim O’Theo i el seu fidel criat Patson.

Una completa biografia, Raf, el gentleman de Bruguera (Amaníaco Ediciones), recupera i reivindica qui va ser un dels grans de la segona generació de la mítica editorial, en la qual va debutar juntament amb el seu amic Francisco Ibáñez, però que sempre va preferir mantenir-se en segon pla i allunyat de la premsa i la promoció. La firma el periodista i divulgador de còmic Jordi Canyissà (Barcelona, 1972), que ha entrevistat familiars, amics i col·legues de professió i ha bussejat en arxius i col·leccions personals, rescatant moltes historietes i dibuixos, alguns d’inèdits i altres no publicats a Espanya, que componen un centenar de les 400 pàgines del llibre i que permeten assaborir una part de l’obra gairebé introbable de l’autor i veure¡n l’evolució.

Per a Raf, pseudònim de Joan Rafart Roldán (Barcelona, 1928-1997), Junceda va ser un referent i les seves paraules se li van gravar a la memòria. No així a la seva mare, que no veia bé una carrera artística per al seu fill i li va donar dues opcions: o treballar al banc del seu pare (director de Soler i Torre, Germans) o a la fàbrica de tints del seu oncle. I Raf, que el 1992 va rebre el Gran Premi honorífic del Saló del Còmic de Barcelona, va anar a fer, a pesar seu, de comptable a la fàbrica de tints, fins que el 1957, als 28 anys, ja pare de família i animat per la seva dona, Carme Muns, va fer un gir a la seva carrera. «Tenia la vida assegurada però tenia la necessitat d’expressar-se artísticament i va ser conseqüent. Va prendre la decisió de deixar de treballar en una fàbrica per entrar a treballar, ironies de la vida, en una altra fàbrica, però de tebeos, que llavors era Bruguera, en una època en què el còmic era una indústria i el que importaven eren les tirades i no hi havia cap respecte pels drets d’autor, que pertanyien a l’editorial», assenyala Canyissà.

CAMPEONIO, DOÑA LÍO I DON PELMAZO / «M’agrada dibuixar i em vull dedicar a dibuixar», va dir Raf als seus pares, que li van respondre: «Tu sabràs què fas». I ho sabia. Va fer néixer personatges com Campeonio, Don Pelmazo, Doña Tecla Bisturín, Manolón conductor de camión i Doña Lío Portapartes (que serveix als seus hostes cigrons «amb corcs», com els que el dibuixant va menjar a la mili a la Marina; una mili les anècdotes de la qual va reflectir a Capitán Aparejo i en la qual Raf dibuixava als seus companys «ties en boles» que li van valer un arrest quan un oficial el va enganxar i com a càstig li va encarregar dibuixos picants…).

«Diuen que era un espectacle veure’l dibuixar, molt ràpid i amb gran retentiva de memòria fotogràfica», explica el seu biògraf. Amb un traç «imaginatiu, solt, vivíssim, enormement dinàmic», era «un gran dibuixant, extraordinari, amb un gran talent, tothom ho reconeix, Ibáñez, Jordi Bernet… S’adaptava a qualsevol registre i estil, realista, humorístic… no li importava. Tenia una gran versatilitat», afegeix sobre un autor que es va diversificar en publicacions com Pulgarcito, DDT, Mortadel·lo, TBO i Jaimito, però també en revistes com Butifarra i El Jueves.

Abans de Bruguera, i encara com a comptable, va dibuixar a Yanky Boys, als quaderns d’aventures d’El Zorro, en una línia realista, i per a Gràfiques Marco, que editava la popular La Risa, on va publicar Sherlock Gómez, precursor de Sir Tim O’Theo) i va conèixer Ibáñez. «Era una persona en la qual es podia confiar –recorda al llibre el pare de Mortadel·lo–. Molt amic de tothom».

Notícies relacionades

La jutge ordena traslladar les pintures de Sixena en un termini de set mesos

Microòperes de nova creació

El 1960, Raf es va arriscar i va deixar Bruguera per provar fortuna amb èxit a l’estranger (cotitzant-se sobretot a la Gran Bretanya i a Xile, on sense la censura franquista es va acostar lliurement «al món del pit i cuixa i de noies atractives» en revistes com El Pingüino). Va tornar al cao de sis anys a l’editorial llegant-li les seves millors pàgines i creant Sir Tim O’Theo. «És el personatge que el va fer famós i que, a diferència d’altres, avui encara és perfectament vigent. És una sèrie que manté tota la frescor i que tindria tot el sentit del món recuperar-la –opina Canyissà–. Hi explota el seu amor i coneixement d’Anglaterra, el camp i els pubs, de quan hi va treballar. També es nota el seu origen de bona família, amb serventa, en el personatge del criat Patson. Raf s’hi sent molt còmode. De fet, segons la seva filla, no el va veure mai tan feliç com quan dibuixava Sir Tim. És la sèrie que sempre havia volgut fer».

EL DANDI / Però després del tancament de Bruguera Raf encara va brillar amb la sèrie Mirlowe & Violeta (una paròdia del detectiu Philip Marlowe) i va treballar també en sèries animades com D’Artacan y los tres mosqueperros i Cobi. De tracte afable i divertit, també podia treure el geni si s’enfadava. Se’l descriu com «un dandi a qui li agradava vestir bé i anar a la moda, pulcre, elegant i molt educat, impecable i una mica seductor»: un gentleman, com Sir Tim.