Gent corrent

Joan Roig i Montserrat: "Ajudar les persones que ho necessiten m'enganxa"

El mossèn poeta. Un llibre reuneix 70 poemes de Nadal que evoquen el sentit original de la festa.

Joan Roig i Montserrat: "Ajudar les persones que  ho necessiten m'enganxa"

RAMON GABRIEL

3
Es llegeix en minuts
Gemma Tramullas
Gemma Tramullas

Periodista

ver +

La boira envolta la sinuosa carretera encaixada entre el massís del Montsant i la serra de Llena que condueix fins a Ulldemolins (Priorat), i dóna a aquesta terra de tradició eremítica un aire encara més místic. En aquesta parròquia rural hi viu des de fa 38 anys Joan Roig, un dels màxims exponents de la poesia religiosa culta i popular a Catalunya i un home bolcat a ajudar persones drogodependents. L'entrevista transcorre al santuari de la Mare de Déu de Loreto, sota la serena mirada de magnífiques icones bizantines [foto].

-L'historiador Eduard Boada ha recollit a Nadal, crit de llum (Editorial Ganzell) 70 poemes de Nadal escrits per vostè. Vaig començar a escriure'ls el 1964, abans de ser ordenat sacerdot. Vaig néixer a Felanitx (Mallorca), vaig estudiar a Catalunya i vaig estar destinat a València. Tinc molts amics repartits pel territori, i com que no puc parlar amb tots els envio un missatge cada any per compartir el que sento.

-La poesia d'aquest any parla dels refugiats: L'Amic cerca el seu Amat, / pelegrí a molts de pessebres (...) / Se n'hi va, i troba l'Amat / entre pobres i misèria (...) /Amb l'Aman, l'Ahmed, l'Aiub / amb la Fàtima i la Sara… / són de Síria o el Kurdistan,/ d'onsevulla, són de casa.

-No és un exercici líric antic, sinó que parlo de l'actualitat i, com que el 2016 és l'Any Llull, també ho relaciono amb El Llibre d'Amic e AmatL'Amic ha trobat l'Amat que batega al cor del pobre... [Recita].

-¿Per què va voler ser capellà? No ho sé. De petit ja jugava a dir missa. Tenia 7 o 8 anys i la meva germana, la pobra, havia d'escoltar els meus sermons.

-Ha dedicat la seva vida a atendre persones amb greus problemes d'addicció. Veia en ells una pobresa terrible, creien que no servien per a res. M'agrada aliar-me amb els de baix, amb la gent del carrer. No sé què em passa, però ajudar les persones que necessiten ajuda i es deixen ajudar m'enganxa.

-¿Entén el perquè de tant patiment? No, no entenc per què s'ha de passar per aquí, és un misteri per a mi. Però estic convençut -i ho dic per experiència- que, a la llarga, del mal surt el bé. ¿Oi que un naixement també és dolorós per a la mare? Doncs tot dolor és com un naixement de la vida.

-¿D'això va el Nadal per als creients, oi? És una llum d'esperança. Sí, així ho veig jo. Ho veig al Nadal i també en la mort de Crist.A vegades sembla que Déu escriu tort però va ben dret a les coses.

SEnDNo sé si les icones que ens miren des de les parets d'aquesta església perdrien la seva serenitat si veiessin com està el món...Una de les meves passions és el bizantí, que és l'art sagrat d'Orient. Aquestes parets estaven blanques i vaig proposar que les pintessin uns iconògrafs ortodoxos. Al poble li va agradar la idea i va acceptar finançar-la. Aquestes figures reflecteixen el que deien els pares del desert, l'apatheia, que no és apatia sinó l'estat de pau de cadascú fruit d'una bona consciència.

Notícies relacionades

-¿Vostè mai perd l'apatheia? ¿Què fa per recuperar-la? Fa molts anys vaig aprendre de l'església oriental una forma de pregària molt antiga. Es diu la pregària del cor i consisteix a anomenar Jesús, que és el Salvador. Sol ser una cosa tan senzilla com dir: Senyor Jesús, tingueu pietat de mi. Només això. Però no s'ha de dir amb la boca, sinó amb el cor. Això a mi em retorna la pau.

-¿No tindria una frase equivalent per a ateus? [Riu] Hi ha qui, sense creure en Déu, també creu en l'ésser humà i es dedica a les altres persones. Aquesta també és una manera d'arribar a la pau.