'Star Wars: el despertar de la força': la ciència mímica

¿Per què, a 'Star Wars: el despertar de la força', C-3PO té un braç vermell? Perquè els fans s'hagin de comprar una altra vegada el ninotet, és clar. Però, a més, aquesta capa de pintura resulta molt eloqüent sobre una pel·lícula que, en poques paraules, és lleugerament diferent però essencialment el mateix. La Rebel·lió s'ha convertit en la Resistència i l'Imperi en el Primer Orde. L'Estrella de la Mort ha estat de reformes, i els androides són més adorables que mai, però al final Chewbacca segueix sent Chewbacca.

'El despertar de la força' conté tants homenatges a 'La guerra de les galàxies' (1977) –¿robatoris?–  que seria fàcil considerar-la un 'remake' més que una seqüela. Hi ha un orfe que descobreix la seva connexió amb la Força; un robot que té informació essencial al seu interior; una cantina on es reuneix la fauna interplanetària de mala vida; un planeta arma que ha de ser destruït, i herois vells que han de donar pas a herois nous que, de fet, també són fans de 'Star Wars'. Fins i tot el nou dolent imita Darth Vader. Els fans estimaran aquesta pel·lícula, perquè ha sigut dissenyada escoltant les seves demandes i llistes de greuges. Enrere queden les preqüeles, amb els seus debats senatorials i Jar-Jar Binks. Han Solo torna al comandament del Falcó Mil·lenari i, de fons, la melodia de John Williams que es nega a envellir.

BONS I DOLENTS

Notícies relacionades

'Star Wars' en català: 30 cines, però poques butaques

J. J. Abrams: "Star Trek' és ciència-ficció; 'Star Wars' és fantasia"

També, per descomptat, hi ha excitants batalles i persecucions, i duels d'espases lluminoses, i intriga relacionada amb el retorn de Luke, Han i Leia. L'humor, més freqüent del que es podia esperar, funciona de manera impecable. I els personatges, els nous i els vells, són tractats amb afecte genuí. Aquesta és la parta bona. La dolenta és que les seqüències se sostenen sobre les coincidències i el desdeny per cohesió narrativa, i que les raons del conflicte dramàtic primordial segueixen sent fosques malgrat tots aquests diàlegs expositius: al final tot es redueix a la lluita entre dos bàndols perquè uns són bons i els altres dolents. Per explicar alguns punts argumentals essencials s'haurà de tenir fe en l'episodi VIII. I és que 'El despertar de la força' passa tant de temps perseguint la màgia original de 'Star Wars' que no arriba a funcionar en els seus propis termes. Podríem passar hores deixant verdes les preqüeles, però almenys han expandit l'univers de la saga i han intentat una cosa diferent.

El director J.J. Abrams ha creat una còpia reverent, ha corregit defectes passats i ha introduït nous personatges sobre els quals puguin descansar futures entregues, però sense entendre que el context, el significat o l'impacte cultural són irreproduïbles. Com ja va demostrar a 'Star Trek' i aquí confirma, és clar que sap complaure la indústria i el públic igual, però no del tot que sigui capaç d'explicar coses o generar emocions pròpies. Potser, és cert, el seu reciclatge té a veure amb la naturalesa cíclica de la tradició mítica que la saga abraça. O potser la innovació no és prioritat quan es tracta de 'Star Wars'. Però ja que seguirem passejant per la galàxia, potser se'ns hauria de permetre explorar els seus racons desconeguts.