Gregor Samsa, una bèstia rara

No hi deu haver pitjor malson que el de Gregor Samsa. Despertar-se convertit en un insecte gegant de bon matí excedeix les pitjors expectatives, fins i tot si la nit anterior un s’ha passat amb l’alcohol o altres substàncies. Malgrat que una gran majoria no hagi llegit Kafka, gairebé tothom es pot fer una idea del que significa el desgastat adjectiu «kafkià» només amb la lectura de 'La metamorfosi', relat universalment famós que situa un pobre viatjant de comerç en una trista habitació de Praga transformat en una bèstia enorme i repulsiva i, curiosament, preocupat per com dimonis podrà anar a treballar amb aquell aspecte. 

 En aquest conte llarg o novel·la breu publicat ara fa 100 anys a la revista Die Weissen Blättner –tot i que escrit tres anys abans– es xifra l’angoixa existencial de l’home contemporani i molt del seu grotesc patetisme. El novembre d’aquell any el text va aparèixer en un llibre, a la sobrecoberta del qual es recollia la il·lustració del dibuixant Ottomar Starke que acatava el prec de l’autor, segons el qual «l’insecte mateix no ha de ser dibuixat, ni tan sols ha de ser mostrat des de lluny». Al llarg d’aquest any s’han succeït les edicions que s’apunten a la celebració i, curiosament, la majoria són il·lustrades, i moltes, no totes, han sigut respectuoses amb les reticències del neuròtic Kafka. Mostrar o no mostrar. Aquest és el dilema. 

L'ANIMAL

I, no obstant, l’animal hi és al text. Sencer i verdader. A pesar de les seves pors, no s’ha d’oblidar que l’autor d’ El procés va posar una minuciosa pruïja descriptiva a l’hora d’explicar com era exactament l’insecte. I aquest assumpte, en quin insecte concret es va transformar Gregor Samsa, ha preocupat molts autors, començant per Vladimir Nabokov, possiblement el literat amb més bagatge entomològic, ja que, amant de les papallones, era un respectat lepidopteròleg. A les seves famoses classes al Wellesley College i a la Universitat de Cornell, es va prendre la molèstia d’analitzar les dades que ofereix Kafka i sentenciar que lluny de ser una panerola, com tantes vegades s’ha afirmat, Samsa es va despertar sota la closca d’un escarabat.

Aquesta és també l’opinió de dos experts entomòlegs consultats per a aquest article que s’han prestat al joc literari d’establir quin tipus d’animal és Gregor Samsa en la seva pitjor versió. Es tracta d’Antoni Serra, director del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal de la Universitat de Barcelona, i Fernando García del Pino, professor titular del Departament de Biologia Animal de la Universitat Autònoma. 

 

Des del principi descarten el centpeus, malgrat que en cert moment Samsa contempla com les seves extremitats s’han convertit en «nombroses potes». Serra és a més expert en miriàpodes. García del Pino analitza des del quilòmetre zero la transformació, i abraça la tesi del coleòpter, a què pertany l’escarabat. «Ja des del mateix títol s’apunta que l’individu pateix una metamorfosi diguem-ne completa, que és la que experimenten els escarabats i les mosques. Les paneroles la fan de manera gradual, quan neixen s’assemblen bastant a l’animal adult, i això les descartaria». 

EL PRINCIPAL SOSPITÓS: UN COLEÒPTER 

Samsa, ho diu Kafka, es va trobar amb una «esquena dura com una closca, i a l’aixecar una mica el cap va veure el seu ventre bombat, bru, segmentat per induracions en forma d’arc». Aquesta descripció que indica un ésser arrodonit i gens pla porta Serra a apuntar a un coleòpter. ¿Quin tipus? «És impossible dir-ho. El dels coleòpters és el grup més diversificat del regne animal i el que té més espècies amb diferència –unes 400.000– que qualsevol altre organisme viu». 

 Més arguments a favor de l’escarabat. «Kafka parla d’una closca dura –assenyala García del Pino–. La dels escarabats està formada pel primer parell d’ales, que en algunes espècies es transforma en una espècie d’estoig que té una gran rigidesa per protegir les ales de sota. Aquesta duresa no existeix en les paneroles, que tenen ales més aviat membranoses». Les extremitats dels uns i dels altres també són diferents. A un escarabat, explica Serra, com que té les potes molt curtes, li resulta gairebé impossible girar-se, com li passa al protagonista, si té la desgràcia de caure de panxa enlaire. Aquest no és el cas d’una panerola, que es pot tornar a girar gràcies a les llargues potes que té. 

NO PODRIA TANCAR ELS ULLS

Més fantasiós és l’escriptor en altres descripcions. En un moment de l’obra, Kafka explica que Gregor tanca els ulls. «I això és impossible, perquè els insectes no tenen parpelles», al·lega Serra. En un altre passatge, el desgraciat «clava» la seva mirada en la finestra. «Aquesta és una visió molt antropomòrfica, perquè els insectes tenen els ulls amb facetes –només cal recordar la pel·lícula 'La mosca' – i això fa que els seus ulls compostos rebin moltes imatges diferents i que sigui impossible que es fixin en un punt determinat», assegura García del Pino. 

Notícies relacionades

Bad Gyal mana el dia inaugural del Share Festival

Madrid canvia la llei per donar més control als concerts del Bernabéu

El súmmum de la llibertat davant de les lleis de la naturalesa Kafka se l’agafa respecte a la mida de l’animal, que no indica, però que és fàcil de deduir si es té en compte que l’insecte redreçat aconsegueix fer girar la clau dins del pany amb les seves fortes mandíbules. El Samsa insecte fa més o menys uns 90 centímetres. «Encara que en el registre fòssil hi ha libèl·lules de gairebé un metre d’envergadura, un animal tan gran és inviable», diu Serra. García del Pino precisa que amb aquesta mida tindria unes limitacions mecàniques importants: «La musculatura que necessitaria per moure’s no es podria desenvolupar perquè el pesant i dur exosquelet l’hi impediria. Per no parlar del sistema traqueal, amb un entramat tal que necessitaria una cavitat enorme». 

I un ensenyament final. La pitjor fantasia de Kafka té, no obstant, segons Nabokov, una sortida poètico-entomològica. «L’escarabat Gregor no arriba a descobrir que té ales a sota de la closca. Aquesta és una observació que vull que atresoreu: alguns Gregoris, Peres i Joans no saben que tenen ales».