Quatre visites, quatre Madonnes

Alguna cosa especial lliga Madonna a Barcelona. L’artista va ignorar la ciutat en la seva primera gira per Europa, associada a la banda sonora del poc exitós film '¿Qui és aquesta noia?' (1987), però després de debutar a l’Estadi Olímpic de Montjuïc amb el seu icònic 'Blond ambition tour', ha anat passant per la capital catalana regularment, i en ocasions per oferir xous per partida doble: va passar amb el 'Drowned world tour' del 2001–que, a més, va arrencar a Barcelona– i, més d’una dècada després, amb 'The MDNA tour'.

Els d’avui i demà al Palau Sant Jordi seran els únics directes de la seva nova gira, 'Rebel heart tour', a Espanya. Potser no és el millor moment per veure Madonna, però potser el mer fet de veure una icona, amb el disc que sigui, ja és atractiu.

MÚSICA D’ARA, SENSE EXCUSES

Hi ha artistes que llancen nous discos per tenir d’aquesta manera una excusa que els permeti sortir de gira i tocar al final els mateixos temes de sempre. No és el cas de Madonna: ella creu en la música que fa ara i aquesta música serà la protagonista de l’actuació, encara que pugui ser tan flàccida com 'Living for love' –potser el seu pitjor single de retorn fins ara–, 'Heartbreak City' o 'Holywater', en què gairebé sembla una de les moltes imitacions de si mateixa que han corregut pel pop en les últimes dècades.

Madonna segueix, el 2015, als seus 54 anys, poc interessada per la nostàlgia. El que fa amb els seus 'hits' de vella escola és reunir-los en popurris –com el que casa 'Dress you up', 'Into the groove', 'Everybody' i 'Lucky star', quatre cançons com quatre catedrals pop– o els renova de formes noves: pel que sembla, 'Like a virgin' sonarà del tot electro-pop, 'True blue' caurà en versió acústica i hi haurà una apropiació amb ukelele de 'La vie en rose'.

RECERCA DEL XOC

Més enllà del valor del repertori que es presenta en aquesta gira –de 'Rebel heart' no n'han sortit 'singles' amb prou entitat perquè puguin plantar cara als seus 'hits' de tota la vida–, l’espectacle promet tota l’exuberància habitual. Les idees desmelenades, per bé o per mal. Els canvis d’estètica bruscos i l’assalt dement als sentits. Porno tou i recerca del xoc, a vegades les dues coses a la vegada: hi ha sens dubte interès per aquella barra de 'striptease' amb forma de crucifix.

És la Madonna construïda a la gira 'Blond ambition', però convenientment refrescada i reciclada. Recordar aquella citada gira seminal i les altres que han passat en aquests anys per Barcelona és repassar l’evolució artística recent d’una icona que es resisteix a deixar de ballar, a recórrer només a balades i a canviar les gires mundials per les residències en casinos.

'BLOND AMBITION TOUR'(Estadi Olímpic de Montjuïc, 1 d'agost de 1990)

'BLOND AMBITION TOUR''(Estadi Olímpic de Montjuïc, 1 d'agost de 1990)

La mare de tots els grans concerts pop de l’últim quart de segle. Va explicar el coreògraf Vincent Paterson a la revista 'People' en el seu moment: «El més gran que vam intentar fer va ser canviar la forma dels concerts. En lloc de presentar només cançons, volíem combinar moda, Broadway, rock i art de 'performance'».

El muntatge –amb una parada barcelonina que va ser gravada per la RAI i es va retransmetre a Europa, Austràlia i el Canadà– era un gran espectacle dividit en seccions sota la influència del 'Metrópolis' de Fritz Lang, la religió, 'Dick Tracy' –aquell mateix any, Madonna va interpretar 'Breathless Mahoney' en l’adaptació al cine de (i amb) Warren Beatty– i el moviment 'art déco'.

No només cançons, no, sinó vestuari tan icònic com aquell sostenidor de cons dissenyat per Jean Paul Gaultier i venut a preu rècord a Christie’s fa tres anys. O atreviments com la simulació de masturbació durant 'Like a virgin'. L’espectacle va ser qualificat per 'L’Osservatore Romano', el diari del Vaticà, de «pecaminós».

Només l’espectacle ja hauria obert boques, però és que, a més, Madonna venia amb un disc esplèndid sota el braç: 'Like a prayer', una obra mestra del pop misteriosament composta completament en tan sols dues setmanes.

Curiosament, aquesta no és, però, la gira de Madonna que més diners ha aconseguit: altres espectacles més mal considerats com 'Sticky & sweet', 'MDNA' i 'The girlie show' –aquest últim, de l’època 'Erotica', no vist a Barcelona– va funcionar millor.  

'DROWNED WORLD TOUR'(Palau Sant Jordi, 9 i 10 de juny del 2001)

'DROWNED WORLD TOUR'(Palau Sant Jordi, 9 i 10 de juny del 2001)

L’èxit de 'Ray of light' (1998), el seu excel·lent disc cyberdélic en aliança amb el productor anglès William Orbit, convidava a pensar que Madonna emprendria de seguida una gran gira després de cinc anys de descans. I se suposava que ho faria el 1999, però el 'tour' va acabar endarrerint-se dos anys per una pel·lícula (Gairebé perfecte, menys memorable que 'Ray of light'), un embaràs i el consegüent fill (Rocco), el seu casament amb Guy Ritchie...

Quan per fi la diva va decidir posar-se mans a l’obra, la gira ja s’associava a dos discos, 'Ray of light', i el seu primer àlbum del segle XXI, Music.

Aquest 'tour' és especial en la memòria del fan de Barcelona perquè va ser aquí on Madonna va voler estrenar-lo, amb dos xous consecutius al Palau Sant Jordi el juny del 2001. L’artista encarava el nou segle sense nostàlgia, tot al contrari, i fins i tot va decidir saltar-se en el guió un clàssic com 'Like a virgin'; no pas l’infecciós 'Holiday'.

En la seva crònica per a EL PERIÓDICO, Jordi Bianciotto va parlar de «concepte escènic mutant i d’un atreviment poc comú en un espectacle de grans audiències». De fet, aquest muntatge és recordat entre la crítica com un dels cims de Madonna: va ser un autèntic rampell imaginatiu no tan dependent de la recerca de la polèmica (sobretot relativa a la religió) com anteriors i també posteriors projectes.

Barrejant estètiques 'anime', country&western i hip hop en un sol espectacle, la Ciccone deixava ben clara la seva nul·la intenció de posar seny passats els 40. 

'STICKY & SWEET TOUR'(Estadi Olímpic Lluís Companys, 21 de juliol del 2009)

'STICKY & SWEET TOUR'

En la sèrie sobre clons 'Orphan black', el personatge central Sarah Manning (Tatiana Maslany) pot estar en pantalla amb quatre versions de si mateixa. Un desafiament com aquest, interpretar un infinit de Madonnes, es va plantejar la nostra heroïna en una gira en la qual se la va poder veure com a ballarina de breakdance, boxejadora, princesa gitana, diva disco i algunes altres personalitats.

Un altre cop, i segons l’estructura marcada pel 'Blond ambition tour', el muntatge es dividia en actes, aquesta vegada bastant capritxosos: una primera part de temàtica sadomasoquista, una altra de basada en temes de vella escola amb suport en art de Keith Haring (l’artista mort de sida el 1990 després de veure el seu art pop convertit en material preat), una altra amb inspiració en el folklore romanès i una última entregada a l’esperit rave. «Espectacle […] a un pas de l’excés per dispersió», va escriure Jordi Bianciotto en aquest diari.

El repertori no era el millor imaginable: 'Hard candy' (2008), acostament una mica tardà als sons 'urban' gomosos de Timbaland i The Neptunes, no es considera entre els seus millors discos; de fet, s’observa com el disc que anuncia l’última Madonna, aquella que segueix commocions en lloc de causar-ne.

I per un altre costat, algunes revisions del material antic van ser posades en dubte per part de la crítica, com 'La isla bonita' amb violins zíngars sota la influència de Gogol Bordello, una 'Like a prayer' amb extra de bombo i una 'Frozen' menys majestuosa que cruenta.

'THE MDNA TOUR'(Palau Sant Jordi, 20 i 21 de juny del 2012)

'THE MDNA TOUR'

Com també, pel que sembla, en la gira que avui arriba a Barcelona, la Madonna de fa tres anys era menys visionària que revisionista. Els que van assistir llavors a aquell espectacle es van trobar amb tot el que es pot esperar d’un xou de la cantant (al·lusions sexuals, una mica de violència, detalls religiosos) i poc del factor sorpresa desitjable. Encara que ens podem preguntar si en l’era dels concerts gravats al mòbil per ser penjats a Youtube queda algun espai per a la

sorpresa.

L’autocita s’estenia al vestuari, en què apareixia, de nou, la cotilla amb sostenidor en forma de con, encara que, en paraules del mateix Gaultier a WWD: «Reinterpretat en 3-D, amb xarol per fora i pell metàl·lica per dins. Tot té a veure amb el que és masculí i femení, clàssics de Madonna i Jean-Paul Gaultier reinterpretats per al 2012...».

Referències al cine negre, desafiaments a Lady Gaga (a través d’un 'mashup' del seu propi 'Express yourself' i el mig calc de Gaga 'Born this way') o l’aparició del trio bascofrancès de veus i percussions Kalakan (per a 'Open your heart') van animar una actuació que es va considerar perjudicada per la gran presència del repertori de 'MDNA', no precisament el seu millor disc, sinó un flirteig innecessari –o poc inspirat– amb les estridències de l’EDM.

Notícies relacionades

Madonna: La diva definitiva

El Barça-Roma i Madonna posen Barcelona en alerta màxima

Ara queda saber fins a quin punt Madonna ret tribut al passat en lloc de tornar al futur amb la seva nova gira. Assistents als concerts barcelonins: oblideu-vos de Youtube i aneu cap allà 'like a virgin'.