UNA HISTÒRIA DE SUPERACIÓ AL FESTIVAL IN-EDIT

El puzle de la memòria

Un documental relata la recuperació del músic Edwyn Collins després de dos vessaments cerebrals

El músic Edwyn Collinsi la seva dona, Grace Maxwell, aquestasetmana a Barcelona.

El músic Edwyn Collinsi la seva dona, Grace Maxwell, aquestasetmana a Barcelona. / FERRAN SENDRA

3
Es llegeix en minuts
JUAN MANUEL FREIRE / BARCELONA

«És un documental però no un documental normal», diu Grace Maxwell sobre The possibilities are endless, la pel·lícula sobre la recuperació del músic Edwyn Collins, exlíder d'Orange Juice, d'un doble vessament cerebral que va deixar rastre en la seva motricitat i la seva parla. Grace ha sigut la seva companya i mànager durant dècades i porta la veu cantant en aquesta conversa a tres bandes; en part perquè Edwyn encara té dificultat, de vegades, per acabar les frases; en part perquè és un encantador remolí de dona.

El que diu sobre The possibilities are endless -presentada a l'In-Edit i de la qual encara queda una projecció, diumenge, dia 8, a les 15.45 hores a l'Aribau Club 1- és cert. No és un documental normal. Els seus directors, James Hall i Edward Lovelace, no s'han conformat a cosir material d'arxiu i reunir caps parlants, sinó que edifiquen un autèntic poema visual al voltant de l'odissea d'un home al rescat de la seva identitat.

Si s'assembla a un documental recent, és al també molt creatiu 20.000 dies a la Terra, sublim exploració de la figura de Nick Cave i les profunditats del procés creatiu. (Comparteixen productora: Pulse Films, a seguir de prop). «És cert, s'assemblen una mica», diu Grace. «Edwyn va conèixer Nick quan era jove». El cantant, ja en solitari, del megahit A girl like you, recorda també haver estat amb ell durant el Summercase del 2008, en què Cave va actuar amb Grinderman: «És un tipus tan seriós. Un australià molt seriós».

Terres Altes d'Escòcia

The possibilities are endless arrenca a Helmsdale, poble de la costa est de Sutherland, a les Terres Altes d'Escòcia, on la família de Collins ha tingut una granja des de fa ben bé un parell de segles. Hall i Lovelace posen en imatges, bellíssimes imatges, els intents de Collins per recordar tot el que l'uneix a aquell lloc. En un moment sublim del film, Collins recorda: «Estava caminant per la platja. Això era quan tenia 14 anys»… I es veu un adolescent caminar per aquella platja. Però després afegeix: «No, era quan en tenia 8». I el jove és reemplaçat en un pestanyeig per un nen.

El duo de directors compta amb William, fill d'Edwyn i Grace, per recrear, en certa manera, l'inici de l'enamorament entre els seus pares. Ella és encarnada per Yasmin Paige, la noia de l'estimat film Submarine«Recordo els comentaris del nostre fill al tornar del rodatge», diu Grace entre rialles. «No sabia què pintava en la pel·lícula ni què en sortiria d'allò. Yasmin li parlava dels seus projectes imminents a Los Angeles i ell li contestava que la setmana següent havia de tornar al Marks & Spencer». Edwyn esclata en riallades, però assenyala, amb serietat: «¡Per a mi és un actor nat!».

Un nou disc

A la part final de la pel·lícula, observem els preparatius de Collins per a un concert, a més a més del seu treball perseverant en nou material. Tal com diu el títol, Les possibilitats són infinites. Aquesta frase era una de les poques que van sortir de la boca d'Edwyn durant els primers temps a l'hospital. «Sí», «no», «Grace Maxwell» i «les possibilitats són infinites». «Aquesta frase és poètica, però -avisa Grace- quan l'has sentit 80.000 vegades, ja no ho sembla tant (rialles de tots dos)».

Notícies relacionades

Des del mes de juny, aquesta feliç parella viu a Helmsdale, on han començat a construir un estudi de gravació amb grans vidrieres transparents amb vistes al mar. Gairebé bavejo sobre el mòbil de Grace quan m'ensenya les fotos.

Allà hauria de gravar Edwyn un nou àlbum, tercer de cançons compostes després de la crisi, amb el qual espera sortir de gira. «Ara», assegura el músic, «la meva única idea és gravar les cançons. Per a això hem d'acabar l'estudi abans…». Grace segueix: «…i després rematarem les cançons, gravarem, ens prepararem per a la gira i aleshores estarem…». Edwyn remata: «¿Exhaustos?». És absolutament encantador veure'ls acabar-se les frases mútuament, en una barreja perfecta. Es llegeixen la ment. A més a més del disc, prometen un cofre recopilatori dels seus àlbums en solitari, a l'estil del que va aparèixer d'Orange Juice el 2005. Edwyn & Grace no s'acaben mai.

Temes:

Música Cine