UN VETERÀ DEL CINE MUSICAL

Memòria documental

El prolífic director Tony Palmer, autor de títols sobre els Beatles, Zappa o Cohen, és l'homenatjat d'aquest any al festival In-Edit

El director Tony Palmer, fotografiat ahir a Barcelona.

El director Tony Palmer, fotografiat ahir a Barcelona. / CARLOS MONTAÑÉS

2
Es llegeix en minuts
JUAN MANUEL FREIRE
BARCELONA

Hi ha qui neix amb vocació i hi ha qui la troba gairebé per accident, però que després s'hi entrega com ningú altre. Tony Palmer (Londres, 1941), el director homenatjat aquest any en el festival de documental musical In-Edit, havia de ser acadèmic de Ciències Morals. Però... «un dia vaig acceptar la invitació d'un amic de la BBC», explica, «de visitar Salzburg per ajudar en un documental. Ell sabia que jo sabia una mica d'alemany. I allà vaig veure com uns estudiants dibuixaven la dona despullada més bella del món. Llavors vaig tenir la revelació. ¡Aquí és on he d'estar!».

Del costat de l'art, darrere de la càmera, Palmer es va foguejar com a assistent de Ken Russell a Isadora i Jonathan Russell en una versió per a televisió d'Alicia en el país de les meravelles. Fitxat per la BBC, va dirigir un documental sobre Benjamin Britten que es va arribar a emetre per televisió als Estats Units. «Per un breu moment, vaig ser considerat un noi d'or», assenyala. «Però després vaig tenir la feliç idea de fer una pel·lícula rock que va estar nou mesos retinguda per la BBC».

Es refereix a l'emblemàtica All my loving, en què Palmer va oferir l'oportunitat d'expressar-se políticament a un grapat de músics per llavors rars de veure a la tele: Jimi Hendrix, Pink Floyd, Frank Zappa… «Tot va començar perquè era amic de John Lennon», diu Palmer, com si res. «Em va passar una llista d'artistes poc vistos a la tele, aliens a la parafernàlia del Top of the pops. John em va dir: 'Jo faré els contactes, tu fes la pel·lícula'».

Retrat íntim de Cohen

A principis dels 70 i ja fora de la BBC, Palmer va rodar la pel·lícula de culte 200 motels amb Frank Zappa. «Sé que és de culte, però em sembla la pitjor pel·lícula mai produïda», diu el director entre rialles sobre la caòtica obra.

Sembla més orgullós de Bird on a wire, el seu retrat íntim de Leonard Cohen: «És així d'íntim perquè no hi havia ningú per molestar. En aquell moment, Cohen havia decidit retirar-se de les gires, tot i que després se'n va penedir, i no tenia segell, així que no hi havia gaires intermediaris amb qui bregar». (Palmer va voler rodar un documental amb Adele, però va desistir per la quantitat d'exigències).

Notícies relacionades

El mateix any que Bird on a wire va dirigir un documental sobre Liberace, que va conèixer bé. Va destestar la pel·lícula de Soderbergh amb Michael Douglas fent de pianista, Behind the candelabra«Ell no era una caricatura. No caminava de forma tan amanerada ni es passava el dia bevent xampany. Douglas no va saber capturar l'home; es va quedar a milles de distància».

Cal esperar bones anècdotes i opinions rotundes de la masterclass de Palmer d'avui divendres, a les 12.00 hores al Palau de la Música Catalana, a la Sala d'Assaig de l'Orfeó Català (gratuïta; amb inscripció prèvia).

Temes:

Música Cine