Bala al pit, no al cul

Podia haver arribat a ser un bon torero. Diuen que amb la muleta tenia un art fi. Però el pes del seu cognom el va portar a la política. Tot i que tampoc va prosperar: va ser una aventura efímera, vist i no vist. No obstant, la trobada d'Adolfo Suárez Illana amb Bertín Osborne (En la tuya o en la mía, TVE-1) no ha sigut per parlar d'ell, sinó del record del seu pare. O sigui, la percepció en la memòria del fill.

Notícies relacionades

Woodstock, 1999: fogueres d’odi, escombraries i testosterona

L’Acústica Figueres torna amb la novetat d’un escenari de pagament

¡Ah! Aquest tipus d'exercicis sempre són entranyables i tendres. A Bertín li ha sortit una de les entrevistes més serioses, ajustades i prudents que li hem vist. El fill va acariciar el record del seu pare amb emoció continguda. Va revelar alguna anècdota divertida, com la que solia explicar Suárez quan li preguntaven per què no es va tirar a terra davant els trets de Tejero i els seus guàrdies civils. Deia: «El meu pare no es va tirar a terra. Va ser per dignitat, no per xuleria. Després sempre explicava, amb humor, que no volia que el metge que li fes l'autòpsia digués: la bala no li va entrar pel pit, ¡li va entrar pel cul!». O sigui, la valentia d'afrontar de cara els colpistes. També va explicar com es va gestar aquella foto que els va fer al Rei i el seu pare, d'esquena, passejant pel jardí. Va dir: «La idea va ser de Julio Iglesias. 'Fes-los una foto d'esquena', em va dir». ¡Ah! La vida té cops superlatius. No li van deixar ser torero. No va poder ser polític. Però passarà a la història per haver fet una foto extraordinària i bellíssima.

L'ALBERGÍNIA DE CRISTINA.- Aquesta setmana, el concurs de Chicote (Top chef, A-3 TV) ha fet una sinergia, un autobombo culinari, convidant algunes criatures que estan a la nòmina d'Atresmedia perquè ajudin els concursants a elaborar els seus platets. Cristina Pedroche ha deixat una empremta inesborrable. Es passejava per allà suplicant: «Em demanen una albergínia, però ¿què és una albergínia? ¡Jo no sé què és una albergínia!». Després li van ordenar que posés una mica de farigola al guisat i deia: «¿Farigola? ¿Això què és? ¿És una herba?». ¡Ahhh! Podria semblar increïble i surrealista que l'esposa del gran cuiner David Muñoz no conegui l'existència de la farigola. Més greu encara: fins i tot ignora que al món hi ha albergínies. Home, David hauria d'intervenir-hi i fer-li un curset accelerat sobre les apassionants hortalisses. Però jo crec que, aquí, qui s'ha de felicitar és els guionistes. Han construït a Cristina unsgags molt extravagants i efectius.