Riba torna a Formentera

Els anys de Pau Riba a Formentera, a començaments dels anys 70, van donar com a fruit l'àlbum Jo, la donya i el gripau, retrat del seu somni hippy bucolicofamiliar (allà van néixer els seus fills Pauet i Caïm), però l'estada va donar peu a més material que es manté inèdit. Cançons com les d'Els prínceps de Rocamadour, el recital que Riba estrena aquesta nit a La 2 d'Apolo (21.00 hores, cicle Connexions); un «conte de fades», anuncia el cantautor, que posarà en escena amb l'ajuda de Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i Mau Boada (Esperit!).

Rocamadour és un poble occità on Riba no ha estat mai. «No sé perquè li vaig posar aquest títol. Potser em va cridar l'atenció el nom, la barreja de rock i amor», aventura l'autor de Noia de porcellana, que recorda com en aquella època es va interessar per la literatura medieval i li van sortir una sèrie de cançons amb ressons ancestrals. «Minuets que tocava amb la guitarra, com danses de palau», revela. Va anar prenent forma una «espècie d'història de cavalleria des del punt de vista femení», crítica amb el rol submís de la dona en aquelles històries. «Ara, si un marit maltracta la seva dona, aquesta li escup a la cara, no se'n va al bosc a plorar i adormir-se», afegeix.

En aquell moment, Riba va renunciar a completar el projecte. Els anys a Formentera s'acabaven, i aquelles cançons quedaven associades a una etapa que es tancava. «La meva història amorosa es va acabar i va ser com punxar una bombolla», recorda Riba, que va tornar de la quietud illenca «boig per patir embussos automobilístics i per estar a El Corte Inglés en hora punta». En contrast, va desitjar gravar un disc de heavy metal, encara que en l'enèrgic Electròccid àccid alquimístic xoc (1975) no va arribar a tant.

Notícies relacionades

Mango entra al mercat de les fibres reciclades

Kosmopolis escalfa motors amb Art Spiegelman i Chris Ware

El material -cançons acabades i altres d'esbossades- va quedar congelat, si bé Riba n'ha repescat en alguns recitals una, La princesa del bosc. «Pensava des de feia temps que havia de recuperar tot allò i amb la proposta de Connexions vaig veure que era el moment», explica. Així, aquelles cançons, sumades a algunes de noves, constitueixen el guió del recital que Riba ha construït amb Pons i Boada, que després tots tres portaran a l'estudi. «El projecte estava incomplet. Faltaven algunes peces per donar-hi sentit, i he acabat donant-li la volta», revela misteriosament. Però, ¿entendrem la història? «¡Sí!», exclama.

'TRIPPY' MEDIEVAL / Tant Pons com Boada tenen Dioptria i Jo, la donya i el gripau com a «discos de capçalera» i es confessen atònits amb aquestes cançons. «És un trippy medieval», resumeix el timoner d'Esperit!. Pons destaca que Riba desitja crear «alguna cosa nova, oberta, sense mirar de sonar com als anys 70». Els dos músics, que han format un grup amb Joan Colomo, Es Declivi, confessen que van sentir una connexió familiar quan al seu dia van descobrir la música de Riba. ¿La sent també ell amb els seus nous còmplices? «No hi ha gairebé ningú en les últimes generacions que no sigui fan de Sisa o meu, i penses, ¿que no hi havia ningú més?», diu amb sorna. Però admet «l'afinitat» i les ganes mútues de compartir projectes, si bé tot està sempre «a mercè de la providència».