Sitges corona 'The invitation'

Feia dies que hi havia un rum-rum a Sitges sobre The invitation, un tens i pertorbador thriller psicològic indieque la directora nord-americana Karyn Kusama orquestra a partir de la reunió d'un grup de vells amics. Al final, el rumor va acabar afagant forma i The invitation es va endur el premi a la millor pel·lícula en la 48a edició del festival. A més a més de l'estimable film de Kusama, els altres dos grans triomfadors del certamen van ser The final girls, l'original joc metaficcional de Todd Strauss-Schulson (premi especial del jurat i millor guió), i Bone Tomahawk, l'impactant western de terror de S. Craig Zahler (millor director i premi de la crítica).

The invitation és un híbrid entre drama familiar i thriller psicològic que pren com a punt de partida una vetllada entre amics. Dos d'ells van estar casats, però la seva vida en comú es va desmuntar quan el fill petit va morir en un accident. A partir de la idea del dolor traumàtic i de la necessitat de superar-lo, Kusama (Aeon Flux, Jennifer's body) compon un sòlid entramat d'atmosfera tensa i afilada en un espai tancat, amb el món de les sectes al fons. ¿La millor pel·lícula de Sitges-2015? Segurament no, i més en una edició amb una potent secció oficial a competició composta per la barbaritat de 37 pel·lícules, però sí una respectable guanyadora del premi principal. Res per oposar, tampoc, als guardons per a The final girls i Bone Tomahawk. Sí que trobarem a faltar, i molt, la presència al palmarès de magnífiques pel·lícules com The green room (flagrant, tristíssima absència), Macbeth, Frankenstein o Victoria, que se'n van anar de Sitges de buit.

FACTURA EXQUISIDA / «The invitation és una de les poques pel·lícules que ens ha enganxat a tots els membres del jurat. Potser no era la gran favorita per a ningú, però era al top 3 de tots nosaltres.Una pel·lícula de factura exquisida, molt ben dirigida, amb molt pocs elements, però tots molt ben jugats», va comentar l'actor Carlos Areces, membre del jurat, per justificar la seva decisió. La resta del tribunal el componien el director Javier Ruiz Caldera, l'assagista i editora Kier-la Janisse, i els productors Jarod Neece i Fernando Ronchese.

De la resta de premis, destaquen el de millor actor per a Joel Edgerton per la seva feina a The gift, dirigida i escrita per ell mateix; i el (molt inesperat) de millor actriu per a la joveníssima Pili Groyne (12 anys) per la seva actuació a l'excèntrica comèdia metafísica Le tout nouveau testament, de Jaco van Dormael, film que va ser reconegut també amb el Méliès de Plata com a millor pel·lícula europea. La hiperactiva Turbo kid, d'Anouk Whissell, François Simard i Yoann-Karl Whissell, un joiós homenatge al cinema dels anys 80 amb bicicletes BMX i estètica postapocalíptica, es va emportar dues merescudes medalles: el premi del jurat Carnet Jove i el de la millor banda sonora.

FESTIVAL INABASTABLE / I am a hero, de Shinsuke Sato (millors efectes especials i premi del públic), Demon, del recentment traspassat Marcin Wrona (fotografia), The survivalist, de Stephen Fingleton (director novell) i They will all die in space, de Javier Chillón (curtmetratge) van completar el palmarès de la secció oficial en una edició notable, heterogènia, com sempre inabastable, al caire de la desmesura per l'enorme quantitat de pel·lícules presentades tant a concurs com a fora. Però, en fi, així és Sitges, pura passió cinèfaga per a públic de ment oberta, disposada a disfrutar de cinema atrevit, de cinema valent, de cinema rar.

Notícies relacionades

El MNAC comunica al jutjat d'Osca "incapacitat tècnica" per traslladar les pintures

La IA és massa simpàtica

Perquè al marge de la secció oficial a competició, també es van entregar guardons a la secció Òrbita. La guanyadora va ser SPL2: A time for consequences, adrenalínic thriller del hongkonguès Soi Cheang. El premi a millor director va recaure en John Maclean pel seu western Slow west, i l'especial del jurat en The taking of tiger mountain, de Tsui Hark. I més premis, molts més, en seccions paral·leles: Lost soul. The doomed journey of Richard Stanley's Island of Dr. Moreau, de David Gregory (millor documental); Miss Hokusai, de Keiichi Hara (pel·lícula d'animació); Anomalisa, de Charlie Kaufman i Duke Johnson (millor pel·lícula en Noves Visions One), Anabel, del crític de cinema Antonio Trashorras (millor pel·lícula en Noves Visions Plus)...

I així podríem continuar i continuar. «Hauríeu d'estar orgullosos de tenir un festival així a la vostra ciutat, al vostre país», va exclamar el membre de jurat Jarod Neece. «Jo conec molts festivals de tot el món i Sitges no és una cita només local, és la meca del cinema fantàstic». No ho deia per quedar bé. Sitges, un lloc sempre fantàstic.