David Victori «El cine que m'agrada és el que et transforma»

David Victori (Manresa, 1982) va rodar el fabulós curtmetratge La culpa el 2010. El va presentar dos anys després al Your Film Festival, organitzat per Youtube i apadrinat per Ridley Scott i Michael Fassbender, i va ser el guanyador entre els 15.000 treballs presentats. El premi: rodar un curt recolzat per Scott Free, la productora del director de Blade Runner. El resultat és Zero, un espectacular -i no per això menys emotiu- curtmetratge de ciència-ficció de gairebé mitja hora que, després de la seva estrena a Venècia, s'ha pogut veure a Sitges. Victori ben aviat farà parlar. Hollywood l'espera, però abans accepta conversar amb aquest diari sobre Zero, sobre Ridley Scott i, fonamentalment, sobre cine. David Victori: recordin el seu nom.

-¿Què explica Zero?

-Zero parteix d'una pregunta: ¿què passaria al món si un dia la gravetat fallés? Fallades intermitents. De sobte floten coses petites. Torna la gravetat i es posen a flotar coses de més pes. En realitat, és l'embolcall per relatar una història personal, la tragèdia d'un pare i un fill que han de gestionar l'impacte que suposa en les seves vides la mort de la mare. La força de la gravetat com a al·legoria.

-Zero és un curt intimista, però d'una força visual impressionant.

-És com jo sento el cine. M'agraden les pel·lícules mainstream de gran concepte, comercials però amb substància. El cine que m'atrau és el que et transforma, el que et fa viure situacions que no has viscut abans, el que et fa créixer. M'agradaria que el meu cine provoqués aquesta mateixa sensació en el públic, que li arribés, que el transformés una mica...

-¿Li agrada la ciència-ficció emocional? No sé, pel·lícules del tipus Moon, Otra Tierra o Upstream color, que, sota la capa del cine de gènere, relaten històries interiors.

-Moltíssim. Em sento molt connectat a aquest tipus d'històries. L'any passat a Sitges hi va guanyar Orígenes, que per a mi és absolutament espectacular.  No sé si recorda aquella escena de Hijos de los hombres [d'Alfonso Cuarón] en què el plor d'un nen atura una guerra. És una de les coses més brutals que he vist mai en una pel·lícula. Aquest cine és el que m'agradaria desenvolupar al llarg de la meva carrera.

-Acaba de citar una pel·lícula de Cuarón. ¿Le agrada el director mexicà? ¿Algun altre de qui sigui fan?

-M'agraden molts directors, però li adverteixo que no sóc gens mitòman... Sento molt pròxima la forma de treballar de Cuarón i de Christopher Nolan i de Roman Polanski. Pròxima a un nivell aspiracional, per descomptat... (somriu). D'aquí m'agrada Amenábar, sobretot Abre los ojos. I per descomptat, Ridley Scott. Un paio que té gairebé 80 anys que estrena una pel·li a l'any. I no com les de Woody Allen, gairebé sense postproducció, sinó superproduccions. ¿Quants fan això? Cap.

-Ha rodat Zero als Estats Units sota la tutela de la productora de Scott. Quina bona manera  d'obrir la porta del cine americà.

-Molt bèstia (riu). I inesperat. No em puc sentir més privilegiat. És clar que tenir padrins com aquests obre moltes portes.

-¿Es podia imaginar una cosa així quan va començar a rodar La culpa?

-Òbviament no. Recordo el dia que em vaig llegir les bases del festival per internet... Vaig pensar: '¡quin premi, ostres!' Però em va semblar molt poc probable guanyar. Ara miro enrere i veig que m'ha canviat la vida, que m'ha donat l'oportunitat de treballar en el que m'agrada des de nen. Em sento molt afortunat. Jo vaig guanyar, però ¡n'hi va haver 14.999 que van perdre el festival! Ara es tracta d'aprofitar l'oportunitat.

-¿Com ha sigut treballar amb Scott, la seva productora i Fassbender?

-Ja s'ho pot imaginar. És gent que fa que treguis el millor de tu mateix, que sap treballar amb la creativitat, amb les emocions. I això és molt difícil. Gent que a més ha sigut molt respectuosa amb mi i les meves idees. Em deien que era el meu premi.

-Estrena Zero a Youtube el 22 d'octubre. ¿Internet és el futur o és directament el present?

-Internet és una revolució superpositiva en tots els sentits. La gent consumeix cine als seus iPads, al metro... I cada vegada en més bones condicions. Penjarem Zero en 4K, que és un sistema que permetria fins i tot projectarlo en un cine. Internet t'ajuda a arribar a molt públic, que és al capdavall el que vols com a creador.

Notícies relacionades

Una consagració massiva i un aniversari total

La festa de la Fira, la festa d’‘Abril’

-Té tota la pinta que la seva opera prima la rodarà a Hollywood. ¿M'equivoco?

-Sí i no. Serà una coproducció. Un projecte de Filmax que rodarem a Nova York l'any que ve, un thriller més aviat petit amb fals culpable tipus Hitchcock, amb actors americans, anglesos i espanyols. Un bon equilibri, ¿no creu?