Shyamalan no ha marxat

Abans ja havia rodat dues pel·lícules, però el Shyamalan que tots coneixem va néixer el 1999 amb possiblement l'únic film seu que ha posat d'acord gairebé tothom: El sexto sentido, drama sobrenatural que va sorprendre no només pel gir final -un recurs, des de llavors, marca de la casa- sinó també pel rigor de la posada en escena i un ritme pacient no tan fàcil de trobar al Holly­wood d'avui.

El sexto sentido va triomfar a la taquilla, va rebre l'aplaudiment de la crítica i va ser nominada a sis Oscars, encara que se'n va anar amb les mans buides. Poc després, Shyamalan ocupava la portada de Newsweek amb un titular ambiciós: «El nou Spielberg». Fa només uns anys, els anuncis de la seva pel·lícula After Earth (2013) evadien mencionar el nom del director, associat als fracassos crítics i de taquilla. ¿Què va sortir malament?

En realitat, gairebé res. Almenys si parlem en termes artístics. El protegido (2000) va dividir opinions, però es tractava d'un film tan original -i avançat al seu temps- com una pel·lícula de superherois en clau realista. En lloc de rodar El setè sentit, Shyamalan va voler llançar-se a buscar una nova història. I de nou, sorprenia a tots els nivells.

Señales (2002) era al cine d'invasió alienígena el que El protegido al de superherois: una relectura innovadora per buscar l'enfocament humà i versemblant, sense barrar el pas a la poesia visual. Van seguir pel·lícules notables però amb una mala reputació que a alguns se'ns escapa: El bosque (2004), La jove de l'aigua (2006) i El incidente (2008) són intents honestos de renovar el cine fantàstic amb històries originals, una posada en escena carregada d'idees i un risc gens comú.

Descrèdit als EUA

Notícies relacionades

Oques Grasses, Morad, Lluís Llach i Bad Gyal encapçalen el gran concert per Palestina del Palau Sant Jordi

RTVE Catalunya bat rècords digitals després de l’entrevista a Urdangarin

El de Shyamalan és un dels casos més flagrants de maltractament crític del cine recent. Als EUA, volem dir, perquè la crítica francesa i també espanyola, per exemple, van saber seguir veient les virtuts del cineasta. «No sé què passa amb mi i els crítics als Estats Units», va dir en una entrevista recent. «Però alguna cosa passa».

A Shyamalan el van obligar a fugir de si mateix i provar sort amb històries alienes, cosa que no li va sortir tan bé, encara que la quietament èpica After Earth mereixés una altra acollida. La visita marca el seu retorn a les històries pròpies i se saluda com un comeback. La veritat és una altra: Shymalan, en realitat, mai va marxar del tot.