El rastre perdut d'una nena

El diari de la Rywka (acabat de publicar per Empúries i Nube de Tinta) ve a engruixir la llarga llista de testimonis, majoritàriament de nens i adolescents, víctimes dels camps nazis que han sigut recuperats dècades després de l'alliberament, del qual aquest any es commemoren 70 anys. Rywka Lipszyc, de família jueva, va començar el seu diari íntim quan tenia 14 anys i ja en feia tres que estava tancaca al gueto de Lodz, a la Polònia ocupada.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

Allà va veure morir el seu pare d'una pallissa dels alemanys, la seva mare, d'extenuació i desnutrició, i els seus quatre germans. La noia va ser deportada a mitjans del 1944 a Auschwitz-Birkenau i després a Gross-Rosen. Va sobreviure a la marxa de la mort cap a Bergen-Belsen i va ser alliberada l'abril del 1945 per les tropes aliades. «M'he preguntat moltes vegades si val la pena viure. Afortunadament sé que, malgrat tot, val la pena», escrivia el març del 1944. Un mes després les seves anotacions s'acaben abruptament. El rastre de Rywka Lipszyc es va perdre en un hospital de Niendorf al qual va ser evacuada pel lamentable estat en què es trobava.

El seu diari -112 pàgines- va ser recollit la primavera del 1945 a prop dels forns crematoris d'Auschwitz per una metge de l'Exèrcit Roig que el va conservar fins a la seva mort, el 1983. Va ser la seva néta qui després de portar-lo el 1991 als Estats Units va buscar com donar-li difusió.