Les amistats de Lexu's

Assumeixen sense posar-se dramàtics que «el pop melòdic no es porta actualment a Catalunya», i saben que el seu menú de tornades clares i lletres emotives no és el que més sol excitar la premsa especialitzada. «Però si intentéssim sonar més recargolats no seria de veritat», raona Carles Gómez, cantant i compositor de Lexu's, grup barceloní amb arrels a Tàrrega, que compleix una dècada de trajectòria «sense molestar ni fer mal», amb el disc antològic ple de veus amigues, 10 anys i una nit, recentment editat.

Dos de les seves cançons, No puc oblidar i Abraça'm, van sonar en moments sensibles de la sèrie Polseres vermelles, de TV-3, i ara ressorgeixen en noves versions. Perquè Lexu's ha volgut «anar més enllà de la recopilació clàssica» i ha revisat el material sota altres enquadraments sonors. «Cada vegada té menys sentit publicar un recopilatori. Avui dia qualsevol pot fer el greatest hits del grup que vulgui en una llista de Spotify», argumenta Gómez amb tota lògica. Així, 10 anys i un dia aporta, per exemple, una revisió de La vida perfecta en clau rumbera, amb la complicitat de La Pegatina.

Notícies relacionades

Collboni elogia el Cruïlla com "el festival més amable" en el 15è aniversari

Rubens i el barroc flamenc sedueixen al CaixaForum BCN

RUMBA I COUNTRY / «Nosaltres no sabem tocar rumbes, així que vam decidir demanar ajuda a qui sí que les sap tocar», explica. El propòsit era «capgirar les cançons i que tinguessin una segona oportunitat per ser descobertes», assenyala. Desfilen també pel disc Dolo Beltrán (Pastora), Blaumut, Salva Racero (Lax'n'Busto), Pep Poblet i Manu Guix. Encara que el pop domina, hi ha incursions country i dance. ¿Insinuen nous rumbs? «No, aquest disc és una estimada excepció. Som un grup de pop melòdic i ho seguirem sent», anuncia Gómez, que, a més de músic, és periodista. «I el primer que em van ensenyar és la credibilitat», afegeix.

EL POP VUITANTER / Les seves fonts d'inspiració vénen del pop amb arrels vuitanteres, encara que sense adhesions totals. «Sóc més de cançons que de grups: m'agrada aquella de que Queen, aquella de The Police, aquella altra d'Els Pets...», indica. Escèptics davant el format discogràfic, la setmana passada van llançar una nova versió de Juliette a You Tube, plataforma en la qual han obtingut notables èxits. «Allà hem vist cançons nostres cantades pels alumnes d'un institut. És emocionant, No tot és omplir l'Estadi Olímpic», sospira Gómez.