«Holmes és un cretí, però un cretí molt seductor»

La filmografia de Bill Condon està marcada per l'escepticisme, però en qualsevol cas posa en evidència un cert gust pels personatges icònics. Abans de fer-ho de Sherlock Holmes, el novaiorquès va parlar del cineasta James Whale a Dioses y monstruos (1998), del sexòleg Alfred Kinsey a Kinsey (2004), i de Julian Assange a El cinquè poder (2013).

-En la seva opinió, ¿per què la popularitat de Sherlock Holmes no s'esgota mai?

-Només sé que no recordo un moment de la meva infantesa en què no sabés qui era Sherlock Holmes. I no sé per què connecta tan bé amb tothom. No és una persona atractiva ni algú amb qui voldríem passar gaire estona. No és un home amable ni alegre sinó un cretí, però un cretí increïblement seductor. A més, s'han fet unes 150 pel·lícules sobre ell i en cada una es revelen diferents facetes del personatge, de manera que es complementen entre si.

-¿Què aporta 'Mr. Holmes' a aquesta galeria?

-Posseeix un concepte únic, perquè el nostre Holmes no és un personatge de ficció sinó una persona real conscient de la seva presència en la cultura popular. El doctor Watson va escriure totes aquestes històries que van crear una versió idealitzada d'ell, i viu turmentat per ella. A més, la pel·lícula inclou un misteri que jo definiria com anti-Sherlock Holmes.

-Expliqui's.

-Holmes sempre va ser un abanderat de la raó però aquí, a mesura que va investigant, va adquirint consciència dels límits de la racionalitat. Per una banda, la seva relació amb el desastre d'Hiroshima li fa comprendre que, portada a un cert extrem, la ciència es converteix en una bogeria i en pura destrucció. Per l'altra, s'adona que, a vegades, la mentida resulta molt més confortant que la veritat.

-Vostè ja va meditar sobre la vellesa i la mortalitat a 'Dioses y monstruos' (1998). ¿Per què ha volgut tornar a tocar el tema? 

-Perquè sóc 17 anys més vell i l'assumpte em turmenta encara més. A sobre, les dues pel·lícules parlen d'homes cèlebres que afronten el declivi de la seva pròpia imatge. La diferència és que el protagonista de Dioses y monstruos era un home real. El que passa és que Sherlock Holmes ha sigut encarnat tantes vegades que ha arribat a ser el més semblant a una persona real que un personatge fictici pot ser.

-Les seves últimes pel·lícules no van funcionar. Va dirigir dues entregues de la saga 'Crepuscle' que la premsa va destrossar, i 'El cinquè poder' no va agradar ni a la crítica ni al públic. ¿Què n'ha après d'això?

-D'El cinquè poder vaig aprendre que, si fas cine adult, les crítiques importen. La premsa la va atacar i com a resultat ningú la va anar a veure. I amb Crepuscle vaig aconseguir tot el que pretenia. Vaig demostrar que les meves pel·lícules podien tenir potencial a la taquilla internacional, i això va fer que aconseguir diners per a Mr. Holmes em resultés més fàcil. A més, sempre he sigut un enamorat del cine de vampirs.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

-¿És cert que el seu pare era detectiu?

-I tant. Això va afectar profundament la meva infància. Cada vegada que el meu pare pronunciava el meu nom o que em mirava, jo em sentia culpable d'alguna cosa.