Editar en temps de crisi

En els últims temps, mentre el sector editorial es contreia any rere any seguien naixent petites editorials. Han rebut el suport dels llibreters i l'aplaudiment de la crítica (i a vegades també elogis acrítics), i es parla d'elles, de les independents, com a sinònim de qualitat literària i atreviment. Dues de les editorials amb un full de ruta més sòlid, Libros del Asteroide i Blackie Books, han complert aquest estiu 10 i 5 anys de vida, respectivament. Dels paral·lelismes de les seves experiències en l'ofici d'editar i de com només cinc anys significa haver nascut abans de la crisi o després, amb xarxes socials o sense, parlen els editors Luis Solano i Jan Martí a la llibreria Calders, que precisament compleix un any.

«Per mi ell té més mèrit perquè ha viscut uns anys bons i després ha hagut d'adaptar-se, i en canvi nosaltres no sabem què passava abans, perquè vam néixer amb la crisi», diu Jan Martí. «Té més mèrit això seu. Néixer el 2005 ens va permetre treure el cap abans que comencés la crisi, així que va ser més fàcil per a nosaltres començar a nedar, perquè el pitjor moment va ser fa precisament fa quatre anys», respon Luis Solano. Quan es van conjurar tots els elements: la crisi econòmica, la pirateria, els smartphones, els canvis en l'ús del temps lliure…

El que sí que comparteixen és la dimensió reduïda. Fins a cinc o sis persones en la seva estructura fixa, no més. Per necessitat i per vocació. «El que em faria més por seria sobredimensionar-nos -diu l'editor de Blackie-. Treballem amb moltíssima gent freelance perquè la crisi ha fet que hi hagi molta gent molt bona a la qual pots contractar». «Una estructura petita sempre s'adapta millor al canvi de mercat. Per als llibres que fem nosaltres, que no tenen una venda inicial grandíssima, el més eficient per trobar-los i moure'ls entre els llibreters, els lectors i la premsa és ser petits per poder estar en contacte directe. Els grans grups es concentren en els llibres dels quals pensen que vendran més d'una xifra determinada i la resta no els importa. Aquesta forma de treballar dels grans -puntualitza Solano- és el que deixa espai per a les petites».

UNA FÓRMULA / Malgrat les diferències dels catàlegs, tant Solano com Martí han creat una fórmula. Que es pugui parlar de llibres Asteroide i de llibres Blackie. «Es tracta que es reflecteixi la personalitat de qui l'ha creat. Veus Luis Solano llegint els seus llibres», opina Jan Martí. «En el nostre cas -respon Solano- hi havia una voluntat de fer clàssics moderns. Com a editor, com a recomanador de llibres a altres, no m'interessen llibres avantguardistes o trencadors, no és el públic amb el qual estic pensant». I aquí ve la seva definició de l'ofici d'editor: «Em veig com a recomanador de llibres a amics». «Jo ho veig igual. Si penses 'això a mi no m'agrada, però li agradarà a…', la cagues. Has de publicar el que t'agrada a tu i el que recomanaries a la gent que coneixes. Llibres que tens ganes de compartir, que tenen a veure amb una vivència. Si ho perdem, i pensem en tendències, ens haurem convertit en una altra cosa», coincideix Jan Martí.

«ARTESANALS» / Aquesta visió personal de l'ofici d'editor no es limita a la definició del catàleg. «Tots dos som artesanals i volem ser artesanals. Vull mantenir el control de qualitat de les traduccions dels llibres que publico, l'editor ha d'estar a sobre de la il·lustració que porten les cobertes, de la promoció, perquè és el que millor coneix el contingut del llibre», defensa Solano. «Som bastant controladors. Això no vol dir no delegar en la gent brillant de la qual t'envoltes, però sí que et pots prendre temps per pensar què necessita un llibre. I quan no ho fas, aquell llibre no el sents teu», adverteix Martí.

Notícies relacionades

Disney a Hawaii

Privilegiats impunes

¿Com es veu el futur des de la seva posició d'editorials que publiquen entre 20 i 35 llibres a l'any? «Si el veiéssim negre no seríem aquí. Les coses canviaran i cal adaptar-se, però és evident que la gent cada vegada té més formació i llegeix més, i que hi seguirà havent lectors per als llibres que fem -confia Solano-. Potser pateixen més els llibres sense tant d'interès cultural però dels quals viu el sector. I això genera més incertesa que por. Perquè els dos perills fa 10 anys eren la concentració en grans cadenes de llibreries i que el llibre electrònic s'havia de menjar el paper. Això no ha succeït, i hi ha renovació al mapa de llibreries. Tanca Catalònia però obre Calders, un bon lloc per als nostres llibres. És un sector ploraner, però part de l'èxit de les editorials petites és que som optimistes».

¿Quan parlen dels «llibres que fem», de què parlen? «Fem llibres que pot llegir molta gent, encara que molta gent no hi accedeixi per falta d'informació. Per això són tan importants els llibreters per a nosaltres», respon Solano. De no fer llibres comercials però sí, diu Martí, «llibres que poden ser comercials». I que duri.