Extraterrestres de barri

    

Vaig conèixer David i Jose Muñoz (Estopa) a Los Angeles, en una festa que organitzava Pau Gasol amb motiu de l'All Star Game i a la qual em va portar el xef José Andrés. Ens va fer il·lusió veure'ns, perquè Andreu Buenafuente feia temps que me'n parlava i a ells els parlava de mi; però aquella nit, a part d'unes rialles, cadascú va agafar el seu camí.

Coincidint amb un concert a Pamplona fa un any, els vaig trucar per menjar un txuleton i va ser allà on vam començar a descobrir que érem d'un planeta similar. Van sorgir idees per fer coses i sobretot il·lusió per tornar-nos a veure.

A la productora Opabinia Films, fundada pocs mesos abans, estàvem fent probatinas amb gravacions en 360SDgr i vam proposar gravar al Teatre Apolo els seus dos últims concerts de la gira A solas. Després ens va semblar interessant gravar amb la mateixa tecnologia un clip d'alguna cançó antiga. Van escollir Corazón aerodinámico. En dos dies ho vam organitzar tot i ens en vam anar a Barcelona, vam posar la càmera al mig de la piscina d'una amiga i en mitja hora ja havíem acabat de pencar (després a Opabinia Films li quedava tot el procés de cosit, edició, etc.), així que ens vam dedicar a menjar pizza i beure cervesa. Al David i el Jose els encanta treballar sense treballar. El resultat del clip Corazón aerodinámico va ser espectacular, i en el seu moment no vam trobar a internet cap vídeo de 360SDgr amb una edició semblant.

Havíem de fer més coses. I vam fer uns quants viatges a Berlín, al bar Berlín d'Esplugues de Llobregat, a parlar, a delirar, a fer el pitecantrop i a consolidar el bon rotllo que teníem. Estopa va apostar a sac perquè la baby Opabinia Films gravés el clip del single Pastillas para dormir del seu nou disc Rumba a lo desconocido, i Sony es va acabar fiant d'uns éssers molt creatius però amb poca experiència en el món audiovisual musical.

UN GRUP DE CINC / A partir d'aquell moment, vam crear un grup de WhatsApp amb el David, el Jose, el meu soci Iñigo Chalezquer i el gran amic dels Muñoz i dissenyador de les portades dels discos d'Estopa, Jandi. Definitivament tots cinc érem del mateix planeta. Cinc éssers molt senzills però molt exigents, anormalment imaginatius, concentradament dispersos, fotudament optimistes, tronerament lleials i letals, anormalment normals, somiadorament lliures.

I un dia els vaig explicar l'storyboard i una sèrie d'accions que orbitaven al voltant del projecte: sorpresa, il·lusió i acceptació immediata.

¿Que el clip comença amb Iker Jiménez al plató de Cuarto Milenio sense haver parlat amb ell? Doncs és clar, segur que li mola la idea. ¿Que s'ha de fer un agròglif de 70 metres en un camp d'ordi? Segur que trobem la manera de fer-ho. ¿Que després del clip la música del disc Rumba a lo desconocido viatjarà al més enllà? Ho veureu. Ho escoltareu. Però això és una altra història...

Vam marcar dates i mentre decidíem les localitzacions a Navarra resolíem les coses aparentment complicades d'aconseguir. Quan hi ha il·lusió tot funciona. Vam aconseguir la fórmula per poder fer l'espiral. La vam fer en 8 hores, tres dies abans de gravar, i vam enviar imatges fetes amb un dron a diferents diaris d'una cosa que era real i noticiable: l'aparició misteriosa d'un enorme agròglif en un camp d'ordi a prop de Larraga (Navarra). La pre-prepromoció estava feta. Després van venir els Estopa i vam filmar; va resultar ser el dia més llarg i més calorós de l'any. Una asfixiant pallissa de 18 hores on en cap moment hi va haver un crit o hi va faltar una rialla. Va ser un bonic infern en família. Al David segant se li va trencar una dalla, però no hi va haver més accidents. Alguna cremada i una mica de deshidratació.

Vam dormir en una casa rural a Lerín, vam fer una taula ouija i ens vam passar tota la nit acollonits sentint cops i sorolls de cadenes. Molt aviat ens en vam anar a una altra de les localitzacions en un poble pròxim a Pamplona. Tot ràpid i professionalment intuïtiu. Ens van menjar les cames els tàvecs i a celebrar-ho.

L'endemà els mitjans van localitzar la ubicació de l'agròglif i van venir tècnics de Pamplona i de Bilbao a recollir mostres de l'ordi per si realment es tractava d'un fenomen extraterrestre. També va començar a haver-hi un nodrit pelegrinatge de curiosos i amants del fenomen ovni. Hores més tard es va descobrir el pastís.

AL PLATÓ AMB IKER JIMÉNEZ / Encara no teníem lligada la gravació amb Iker Jiménez, encara que la seva disposició va ser absoluta des del primer moment. Al cap de tres dies, amb tot resolt, vam anar a Tres Cantos i vam filmar el començament del clip, abans que Iker gravés el seu últim programa al mític plató, a la Nave del Misterio, que ben aviat canviarà d'ubicació. Dóna gust fer coses amb gent que la seva primera resposta és sí. Aquesta disposició és el que fa que la vida es mogui.

La idea del vídeo era fugir dels espantosos clips actuals i tornar al clip història, en aquest cas història surrealista on el que, segons la lletra, sembla que és una ruptura amorosa, es converteix en un fantasiós viatge. El fet de deixar a algú, d'anar-se'n, et fa imaginar una travessia fabulosa en la manera, el mitjà i el destí. Un viatge espacial domèstic, paranormal i romàntic. Una història que enllacés amb el títol del disc, Rumba a lo desconocido, amb la portada i la imatge del mateix i amb una sèrie d'accions que estan en marxa i tancaran el cercle. És una filmació que té a veure amb el planeta d'on venim els cinc amics del grup de WhatsApp. Els Estopa són uns extraterrestres de barri als quals ja només els ve de gust fer el que els ve de gust, i els va venir de gust que féssim alguna cosa junts. Ara li toca al públic valorar el treball.

Notícies relacionades

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

Dudamel enamora amb Strauss

Per gravar el clip Opabinia Films va utilitzar tan sols una Red Epic, una càmera de 360SDgr i un dron, i el total de l'equip de filmació i producció va ser d'11 persones. L'agròglif es va realitzar en vuit hores, la filmació en 24 hores i l'edició, en quatre dies.

Els escassos efectes 360SDgr o de dron no són gratuïts, dinamitzen la història i ajuden a fer entrar l'espectador en el vessant màgic. Els canvis de color o que, per exemple, es vegi l'equip filmant, intenten definir el que Opabinia Films interpreta com a recreació, falsa realitat o realitat absoluta del rodatge.