El renéixer del Cercle Artístic

El Reial Cercle Artístic de Barcelona, ubicat en un palau medieval al final de la turística avinguda del Portal de l'Àngel, és més conegut per les vistes de la seva terrassa i pel seu restaurant que per la seva empremta en la vida cultural de la ciutat. L'entitat, bressol de grans pintors modernistes des de la seva fundació el 1881, vol recuperar els seus dies de glòria, quan era tan exquisida com un club anglès, amb la restauració de la seva seu i amb la posada en marxa d'un pla estratègic per modernitzar-se, difondre el seu fons pictòric, amb obres de Josep Clarà, Josep Llimona i Marià Fortuny, i programar activitats obertes al públic amb presència d'influents intel·lectuals.

Josep Fèlix Bentz, president del Reial Cercle Artístic, assegura que la seva junta entra «amb força renovada» per créixer en nombre de socis, com mínim fins a arribar a 1.500, i convertir al centre en un lloc de referència. Fins i tot a l'agost s'inaugura un cicle de concerts en el restaurat saló dels Atlants, que es va descobrir el 1960 darrere d'unes falses parets. Gràcies a aquesta troballa l'arquitecte Adolf Florensa va confirmar l'antiguitat de l'immoble de finals del segle XIV.

A l'iniciar la restauració dels edificis es van haver de condicionar les normes de seguretat. «Per això encara tenim la polèmica escala d'emergència a sobre de la font més antiga de la ciutat, però d'aquí poc recuperarem un local que tenim llogat i la podrem reubicar», diu el president.

El cercle és una de les institucions que ha fet més mudances en aquesta ciutat: unes 16 vegades ha canviat de seu fins que el 1959 va comprar el Palau Pignatelli, del carrer dels Arcs, i la seva veïna la Casa Bassols, que data del segle XVI. Maria Isabel Marín, historiadora d'art especialitzada en modernisme, arxivera i bibliotecària d'aquesta institució, és autora de llibre que recorre la intensa vida del Reial Cercle Artístic. «La plaça de Catalunya, la Casa Lleó i Morera del passeig de Gràcia, la plaça de Santa Anna, el carrer Comtal i la Casa Roldós de la Rambla dels Estudis han sigut algunes de les seves ubicacions», desvela Marín.

Notícies relacionades

Un segle de ‘La senyora Dalloway’

Antonio Orozco: "Ningú em pot fer més mal que jo mateix, és impossible"

Però l'adquisició d'aquestes cèntriques finques va derivar en una profunda crisi econòmica que va portar en dues ocasions a subhastar el seu valuós patrimoni artístic. La més polèmica va ser la del 1995. Aquell any alguns socis van demandar la junta per haver-se desprès de quadros cedits per il·lustres socis com Isidre Nonell, Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Això va tenir lloc dos anys després que el cercle patís un robatori a punta de pistola de tres valuosos quadros, que van ser recuperats.

Per a Marín, les millors èpoques de l'entitat van ser durant la dècada dels anys 60 del segle passat, quan el cercle organitzava la cavalcada de la Mercè, i els anys de la primera guerra mundial, moment en què Barcelona vivia una gran efervescència cultural. «El Cercle organitzava els cèlebres balls de màscares del Liceu i destacades conferències», recorda. I la pitjor, quan el 1989 els Mossos d'Esquadra van tancar el casino clandestí que es trobava a la seva seu. «Era la seva principal font d'ingressos».